Situació
Porta de l’església situada a la façana de ponent, la part més característica de l’antiga construcció romànica.
ECSA - J.A. Adell
L’església parroquial de Sant Climent es troba en el centre de la població de Fórnols de Cadí, situada sobre la carretera de Tuixén a la Seu d’Urgell. (JAA-MLIC)
Mapa: 35–11(254). Situació: 31TCG775791.
Història
El primer esment del lloc de Fórnols conegut fa referència al seu castell, quan Galceran III de Pinós, en el seu testament del 1277, deixava al seu fill Galceran “totam vallem de Lavança, cum castrum de Fornuls”. Al segle XIII, i possiblement també al XIV, el castell de Fórnols formava part de la baronia de Pinós. Tanmateix en el fogatge del segle XVI, i fins a la desaparició de les senyories al segle XIX, Fórnols del Cadí apareix vinculat al capítol de la Seu d’Urgell.
La parròquia de Fórnols, en la relació de dècimes del 1279, (escrit erròniament Tornels) i del 1280 (Fornils) és inclosa al deganat de la vall de Lord, mentre que en el llibre de la dècima de la diòcesi d’Urgell del 1391 pertanyia al deganat d’Urgellet. L’any 1335 n’era rector Ramon Pintor.
L’església de Sant Climent és, actualment, dependent de la parròquia d’Adraén i tradicionalment havia tingut com a sufragània Sant Pere de Cornellana. (MLIC)
Església
És un edifici totalment transformat en èpoques posteriors a la medieval, i de la construcció original, sembla que es conserva només la façana de ponent i el tester de llevant, i probablement part de la nau corresponent al sector de ponent, coberta amb volta de canó, reforçada per un arc toral.
A la façana de ponent s’obre la porta, que és ornamentada amb un guardapols, de motllura bisellada que extradossa les seves dovelles. El parament d’aquesta façana, i la de llevant, és de carreus embeguts en morter de calç, que formen filades uniformes i irregulars.
Tot i que l’estructura original del temple és molt díficil d’escatir en el seu estat actual, sembla que devia correspondre a un edifici d’una nau, molt ample, amb un absis de testera recta a llevant. Per això, i per les característiques del seu aparell i la seva ornamentació, cal suposar-li una datació avançada, potser ja dins el segle XIII, si no és posterior encara. (JAA-MLIC)
Bibliografia
- Serra i Vilaró, 1930–50, vol. III, pàg. 216; Rius, 1946, vol. I, pàgs. 189 i 212; Bertran, 1979, pàgs. 283–322; Els castells catalans, 1979, vol. VI(II), pàg. 1 245.