Resultats de la cerca
Es mostren 1225 resultats
finès
Lingüística i sociolingüística
Llengua finoúgrica del grup baltofinès, anomenada suomi pels seus parlants.
El parlen uns 5 000 000 d’individus, principalment a Finlàndia, però també a les zones veïnes de Noruega, Suècia i Rússia, als Estats Units i a Austràlia Els primers texts escrits en finès procedeixen de mitjan s XVI Ultra els trets baltofinesos comuns, són característiques del finès l’harmonia vocàlica conseqüent, la riquesa en diftongs i l’accent fix carregat sobre la primera síllaba La subordinació per mitjà de conjuncions és poc freqüent, perquè les accions subordinades són expressades preferentment per formes no personals del verb El finès crea amb gran facilitat mots composts, la qual…
gravador | gravadora
Disseny i arts gràfiques
Persona que grava, especialment en planxes de metall o de fusta, per reproduir el gravat en un cert nombre d’exemplars.
Ultra els gravadors de vidres o els de làmines, el gravador d’indianes indiana assolí una gran importància en el desenvolupament d’aquesta indústria de teixits de cotó a Catalunya a la segona meitat del s XVIII i al primer terç del s XIX Era un dels tècnics més apreciats del procés de fabricació Alguns d’ells procedien del gremi de treballadors del metall i, per tant, tenien una experiència prèvia Els gravadors no formaren mai cap gremi ni cap associació La junta de comerç de Barcelona n'afavorí la formació a través de la seva Escola de Dibuix i Gravat, també anomenada de Nobles Arts, que…
Ludwig Traube
Lingüística i sociolingüística
Filòleg alemany.
Professor de filologia llatina medieval a Munic, hom el considera l’iniciador del mètode modern per a l’estudi d’aquesta especialitat De la seva obra erudita cal destacar, en primer lloc, l’edició dels Poetae latini aevi carolini 1886-96, inclosa en els Monumenta Germaniae Historica Ultra diverses edicions i estudis sobre autors medievals, es dedicà especialment a Tit Livi 1904, i treballà també sobre la història de la regla de sant Benet Textgeschichte der Regula SBenedicti, 1898 Escriví assaigs sobre història de la literatura medieval O Roma nobilis , 1891 i investigà sobre les fonts de…
CIAM
Arquitectura
Sigla dels Congressos Internacionals d’Arquitectura Moderna, entitat fundada el 1928 a La Sarraz (Suïssa), on tingué lloc el primer congrés.
Fou la principal plataforma de difusió i teorització del racionalisme i, en general, de la renovació de l’arquitectura al s XX Ultra el primer congrés, en celebrà nou més que tingueren lloc successivament a Frankfurt del Main 1929, on hom establí el CIRPAC i l’organització dels congressos, Brusselles 1930, al vaixell ‘Patris’ 1933, en substitució de Moscou, seu inicialment programada per al 1932, on fou redactada i aprovada la carta d’Atenes , París 1937, Bridgewater Anglaterra, 1947, Bèrgam 1949, Hoddesdon Anglaterra, 1951, Ais de Provença 1953 i Dubrovnik 1956, en el qual l’enfrontament…
Ilustració Catalana
Editorial
Editorial iniciada a Barcelona el 1884 com a biblioteca del setmanari La Ilustració Catalana, dirigida per Francesc Matheu.
Interrompuda el 1894, el 1903 es constituí com a societat anònima, de la qual Matheu era gerent, amb un capital de 125 000 pessetes —en 250 accions de diversa propietat—, que permeté de donar un gran impuls a les edicions fins el 1935 hi collaborà sempre Josep Alemany i Borràs Ultra els 36 volums de la revista, publicà uns 525 títols, 364 dels quals corresponen a Lectura Popular Cal destacar també els 60 volums d’obres completes De tipografia tradicional i acurada, s’especialitzà en la divulgació a preus mòdics —cal recordar els 30 volums de l’edició popular de Verdaguer— de la literatura…
Jaume Garrosset Gorgas
Alpinisme
Alpinista i ultramaratonià.
Soci del Centre Excursionista Tarragona i membre del Grup Alpí d’aquesta entitat, del qual fou l’impulsor, ha realitzat nombroses ascensions als Pirineus i els Alps, i ha format part de diverses expedicions a l’Himàlaia Nun 1985, Annapurna 1987, Cho Oyu i Shisha Pangma Central 1993 i l’Everest 1997, 2000 Després de compaginar l’alpinisme amb les curses de muntanya, l’any 2006 s’inicià en les curses de molt llarga distància per muntanya amb la Ultra Trail Tour du Mont Blanc 155 km Posteriorment ha completat nou ultracurses entre les quals destaquen la Goretex Transalpine Run 300 km en vuit…
angina
Patologia humana
Inflamació total o parcial de l’istme de la faringe.
Pot representar el procés principal d’un quadre clínic o bé només un aspecte comú a diverses malalties, sobretot infeccioses com, per exemple en la mononucleosi infecciosa L’ angina aguda catarral és la més comuna d’origen estreptocòccic, dona tumefacció i vermellor del vel i dels pilars palatins angina vermella , disfàgia, febre i mal de cap L’ angina crònica és una seqüela de l’angina aguda és motivada per la persistència de claus de pus allotjats a les anfractuositats de les amígdales palatines Si aquestes són de mida reduïda, els claus poden passar desapercebuts a la inspecció Ultra el…
sordmut | sordmuda
Patologia humana
Que pateix sordmudesa.
Bé que sovint la malaltia és congènita, hi ha nombrosos casos que són efecte de traumatisme obstètric o d’una infecció, o d’un procés encefàlic o meningític Llur assistència i els mètodes d’instrucció especials comprenen, ultra la dactilologia tradicional, nombroses tècniques de superació de la mudesa basades en el conreu de l’atenció, així com tota una gimnàstica imitativa, que se serveix de la vista i el tacte, que afecta els moviments del maxillar, de la glotis, dels llavis, de la llengua i del vel del paladar També hi ha tota una pràctica de lectura dels moviments labials Hom se serveix…
alfabet àrab

Alfabet àrab
© Fototeca.cat
Escriptura i paleografia
Alfabet anomenat alifat, derivat del nabateu [~segles II i III] i influït també pel siríac, que prengué la forma actual el segle VIII.
Comprèn vint-i-vuit caràcters consonàntics, alguns dels quals únicament són diferenciats per punts diacrítics, ultra l’existència d’altres signes ortogràfics auxiliars escriptura àrab L’expansió de l’islam ha motivat que l’alifat sigui usat també per a d’altres llengües, pel fet que l’Alcorà, paraula de Déu, no pot ésser traduït ni transcrit Així, amb les necessàries modificacions per a cada llengua, l’usen o l’han usat el persa, el paixtu, l’urdú, les llengües turques i les caucàsiques del nord bé que a Turquia fou adoptat, el 1928, l’alfabet llatí, i a l’URSS, després del 1917, el ciríllic…
llenguadocià
Lingüística i sociolingüística
Dialecte de l’occità mitjà que, juntament amb el provençal, forma el grup lingüístic més conservador i menys allunyat de la llengua clàssica de l’edat mitjana.
Partint d’ell, com a forma equidistant de les diverses parles occitanes, Loïs Alibèrt intentà de fixar l’occità modern Comprèn diversos subdialectes el meridional central, tolosà, foixenc, donasanenc, narbonès, el septentrional roergat, gavaldanès, orlhaguès, l' occidental agenès, carcinol, albigès i l' oriental besierenc, montpellerí, cevenol Els trets més característics de la seva fesomia lingüística són manteniment dels grups llatins ca i ga cantar, gaug, gal , dels diftongs i triftongs paire, buou , de la l intervocàlica, tant si procedeix de l o ll llatines pala, salar, galina , i del…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina