Resultats de la cerca
Es mostren 880 resultats
Lo Rat-Penat
Historiografia catalana
Entitat cultural constituïda a València al juliol del 1878, per iniciativa de l’escriptor Carmel Navarro i Llombart, més conegut per Constantí Llombart.
Desenvolupament enciclopèdic El seu objectiu fou promoure tota mena d’activitats culturals que impulsessin les idees de la Renaixença al País Valencià Convertida en un dels pilars més potents d’aquesta Renaixença, destacà en l’organització d’uns Jocs Florals propis, celebrats per primera vegada el mateix 1878 La llengua i la història han estat els focus preferents de la seva doble tasca de recerca i divulgació Aquesta s’expressà, en un principi, a través del periòdic Lo Rat-Penat , que, amb el lema de Pàtria, Fe i Amor , tingué una breu vida en dues etapes –del 1884 al 1885, i del gener al…
orde de Sant Jaume
Militar
Orde militar i hospitaler originat quan vers el 1170 s’aplegaren uns catorze cavallers amb la comunitat augustiniana de San Loyo i sota la regla de sant Agustí acordaren d’hostatjar i defensar els pelegrins compostel·lans.
Fou reconegut pel papa Alexandre III el 1175 i un any abans el rei Alfons VII li concedí la vila d’Uclés, on fou installat el centre de l’orde, des d’on estengueren les seves propietats Es requerien proves de noblesa per a ingressar-hi i hi havia cavallers seculars i religiosos El 1493, en morir el mestre Alonso de Cárdenas, els Reis Catòlics se’n declararen administradors Per mort de Ferran V de Castella, el 1516, el seu net el rei Carles I en fou elegit mestre El papa Adrià VI incorporà el mestrat als reis de Castella, que des d’aleshores han estat mestres de l’orde Les principals dignitats…
Miquel Duran i Tortajada

Miquel Duran i Tortajada
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Periodisme
Escriptor i periodista.
Iniciat en les activitats polítiques, fundà i dirigí a València, entre el 1906 i el 1909, el butlletí de la societat València Nova i els setmanaris El Crit de la Pàtria i Renaiximent Formà part del grup que, vinculat a aquestes plataformes, a partir del 1907 encetà un corrent crític i europeista que, tot i reconèixer el mestratge de la Renaixença, renovà la poesia i la feu avançar en la seva normalització El 1910 es traslladà a Sabadell, on promogué la creació del Diari de Sabadell , al capdavant del qual romangué fins el 1916 L’any 1910 publicà a L’Avenç el recull de poemes Cordes…
,
freixe

Detall d’una branca amb fruit del freixe de fulla gran (Fraxinus excelsior), fotografiat a la Vall d'Aran.
Botànica
Tecnologia
Gènere d’arbres caducifolis, de la família de les oleàcies, que comprèn unes 65 espècies de les regions temperades de l’hemisferi nord.
Tenen fulles oposades imparipinnades, de folíols ovals o lanceolats, aguts i de vora dentada, flors petites disposades en panícules i fruits en sàmara D’algunes espècies hom aprofita la fusta freixe , que és dura i elàstica, semblant a la de roure, però de color més clar, i que és molt apreciada en ebenisteria i per a fer peces de precisió Les espècies presents als Països Catalans són el freixe de flor Fornus , propi, sobretot, de les terres submediterrànies orientals, però que reapareix a les muntanyes valencianes, el freixe de fulla gran F excelsior , comú a l’Europa central…
Vicent González i Lizondo
Política
Polític i industrial valencià.
Fundà Unió Valenciana UV el 1982 Entre el 1982 i el 1987 dugué a terme actuacions contra símbols catalans, com la senyera quadribarrada, i defensà les diferències entre català i valencià i el canvi del terme País Valencià Diputat a Madrid, el 1991 fou candidat a l’alcaldia de València, que perdé per pocs vots davant Rita Barberà, del Partit Popular Al juny del 1995 accedí a la presidència de les Corts Valencianes gràcies al pacte de legislatura amb el PP A l’assemblea d’UV, al novembre del 1996, el Consell Nacional li obrí un expedient disciplinari per no voler renunciar la presidència de les…
Manuel Fuster i Monzó
Pintura
Pintor conegut pel nom de Manolo Fuster.
S'inicià entre els anys 1974 i 1976 amb paisatges rurals de les comarques interiors valencianes i de l’Aragó dibuixades amb plomí i tinta negra sobre paper Posterioment plasmà temes costumistes de l’horta valenciana A partir de l’adopció del simbolisme i de la incorporació de tinta de color en les seves obres 1979, establí el seu estil definitiu, caracteritzat per un minuciós realisme Des dels anys vuitanta dugué a terme nombroses exposicions individuals al País Valencià, a Madrid, i participà en diverses fires d’art i exposicions collectives en ciutats europees El 2004 anà a Cuba i residí…
Diego Gómez i García
Política
Docent i activista.
Procedent d’una família immigrada, adoptà el català com a llengua pròpia La seva principal ocupació ha estat la docència en centres de Carcaixent i Alzira la Ribera Alta Ha estat president de l’entitat cívica Escola Valenciana 2002-10, en uns anys de gran creixement de l’associació, el màxim reconeixement social i l’obertura de les línies estratègiques de l’entitat més enllà de l’ús del català a les escoles En 2011 formà part de la llista municipal de la Coalició Compromís a Alzira, essent escollit regidor, i tancà simbòlicament la llista de la mateixa formació a les Corts Valencianes…
Joan Rico i Vidal
Història
Patriota.
Ingressà en l’orde franciscà El 23 de maig de 1808, en esclatar la revolta antifrancesa a València, pronuncià un discurs patriòtic a la plaça de Sant Domènec, fet que li valgué d’ésser considerat un dels capitosts de l’alçament Anà, aleshores, amb el comte de Cervelló, al palau del capità general, on obligà les autoritats a decantar-se per l’aixecament Es veié, però, arraconat pel canonge Baltasar Calbo, que s’apoderà de la Ciutadella i implantà el terror a València Rico, d’acord amb les autoritats valencianes, desemmascarà Calbo quan aquest intentava dissoldre la Junta Suprema…
Pere de Boïl i Castellar
Història
Noble, senyor de Boïl de Bétera, Xirivella, Massanassa, Massamagrell i Borriol; anomenat en la crònica del rei Pere el cavaller sens par per la seva conducta a Sardenya, on havia acompanyat el monarca el 1354.
Fill de Ramon Boïl de La Scala El rei Pere el recompensà amb el lloc de Putifigari Sardenya i amb el de Boïl a Aragó, amb títol de baronia 1364, i li atorgà, a més, la jurisdicció sobre Alfafar, Benetússer, Paiporta i Ravissanxo com a capità general de València defensà la capital contra les tropes de Pere el Cruel durant la guerra amb Castella Intervingué en la guerra civil castellana al costat d’Enric de Trastàmara i fou fet presoner per Pere el Cruel i els anglesos a la batalla de Nájera 1367 Enric de Trastàmara el recompensà amb la senyoria de Huete Portà a terme nombroses ambaixades a…
Santiago Posteguillo i Gómez
Literatura
Escriptor en castellà.
Estudià a la Universitat de València, i posteriorment literatura creativa als Estats Units i lingüística i traducció en universitats de la Gran Bretanya Professor titular de literatura anglesa a la Universitat Jaume I de Castelló, les seves novelles ambientades en el món romà tenen una gran popularitat Africanus, el hijo del cónsul 2006, primera part de la Trilogía de Escipión formada també per Las legiones malditas 2008 i La traición de Roma 2009, conjunt que el 2010 rebé el Premi de les Lletres Valencianes Posteriorment ha publicat la Trilogía de Trajano , formada per Los…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina