Resultats de la cerca
Es mostren 815 resultats
col

Planta de col
© C.I.C - Moià
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia de la família de les crucíferes, d’una alçària de 0,50 a 1 m, de tija (el caluix
o tronxo
) gruixuda, no ramificada, amb fulles grans i amples, carnoses, glabres, glauques i pruïnoses.
Aquestes, generalment s’apinyen i s’imbriquen formant un cabdell o capça , en el centre del qual resten la gemma terminal i les fulles més joves Té les flors grogues o, més rarament, blanques, disposades en raïms molt llargs, i els fruits en síliqua Cal cercar en la varietat silvestre de l’Europa occidental costes d’Anglaterra i de Bretanya, principalment l’origen de les varietats conreades És una planta rústica i soferta, bé que prefereix els climes suaus i humits de les zones marítimes Resisteix les gelades i tem l’eixut Prefereix els sòls profunds, permeables, fèrtils, una…
grip porcina
Medicina
Varietat de grip vírica molt contagiosa.
És provocada per qualsevol virus de la família dels Orthomyxoviridae i del gènere Influenzavirus A , que es transmet habitualment entre porcs, als quals provoca catarro de les vies respiratòries, broncopneumònia, depressió, anorèxia, debilitat muscular i prostració i que en alguns casos pot infectar els humans i, més rarament, les aus La grip porcina és una zoonosi i es pot transmetre dels animals a l’home i viceversa La forma de transmissió de la grip del porc a l’humà és per contacte directe amb animals malalts que siguin portadors d’alguna de les varietats de soca viral capaç…
llimona

Llimones
© C.I.C. - Moià
Botànica
Agronomia
Fruit del llimoner.
Bé que les característiques poden diferir d’una varietat a una altra, és de forma ovoide, d’uns 6 cm de diàmetre i 10 cm de llargada, amb un sortint en forma de mugró a la base, pell de color groc, més o menys rugosa, i polpa groguenca, sucosa, dividida en grills i de gust àcid És emprada en gastronomia com a aromatitzant, i amb el suc hom prepara la llimonada Als Països Catalans, la importància de la llimona ha estat sempre inferior a la dels altres cítric Per varietats, bé que la primofiore i d’altres siguin més apreciades, domina absolutament la verna , més productiva Les…
viticultura
Fotografia del llibre Viticulture Espagnole. Une visite a la maison Codorniu (1904)
© Fototeca.cat
Viticultura
Branca de l’agricultura dedicada a l’estudi i al conreu de la vinya.
La viticultura és especialment dedicada a l’obtenció d’una primera matèria adient per a l’elaboració de vi de la qualitat desitjada, tenint en compte que el raïm és un producte complex que depèn del sòl, l’aigua, el sol i sobretot la temperatura Per a mantenir les característiques dels ceps, la reproducció sol ésser vegetativa, sovint amb empelts de ceps americans d’ençà de la crisi de la filloxera Les feines que cal efectuar inclouen fonamentalment la plantació, a una distància adient, segons les varietats, amb prèvia rompuda del terreny i adobament del sòl, i l’esporgada i els…
retracte
Dret civil
Dret d’adquisició preferent que correspon a una persona sobre una cosa venuda, en les mateixes condicions (preu, terminis, etc) del contracte de compravenda efectuat.
Únicament pot ésser exercit en el cas que el propietari hagi decidit de desprendre-se'n a títol de venda, permuta, etc, però no pas en cas de donació Entre les seves múltiples varietats, les més importants són el retracte convencional , quan el venedor es reserva el dret de recuperar la cosa venuda amb l’obligació de complir certes condicions, i el retracte legal , quan procedeix directament de la llei Per la seva natura jurídica pot ésser personal , sense dret a reclamació sobre la cosa que ha passat a mans d’un tercer, i real , quan el dret és inherent a la mateixa cosa Ho és…
L’Era - Espai de Recursos Agroecològics
Agronomia
Entitat governamental sense ànim de lucre creada el 1999 a Manresa amb l’objectiu de difondre i l’ideari i les tècniques de l’agricultura biològica.
Té l’origen en persones vinculades a l’Escola Agrària de Manresa i interessades per aquest tipus d’agricultura que es constituïren com a Amics de l’Escola Agrària de Manresa, nom que li fou canviat el 2006 per l’actual Incideix tant en el vessant dels productors, com també en el de les institucions i els consumidors Entre les diverses activitats que l’organització du a terme hi ha els cursos d’agricultura ecològica des del 2005, l’edició de la revista Agro-cultura des del 1999, la recerca sobre varietats locals tasca duta a terme a través d’Esporus - Centre de Conservació de la…
diòpsid

Diòpsid
© Fototeca.cat - J. Vidal
Mineralogia i petrografia
Silicat de magnesi i calci, CaMgSi2O6.
Mineral que cristallitza en el sitema monoclínic, la forma dels cristalls del qual és prismàtica, amb la secció recta quadrada També es presenta en forma granular o en masses Té una duresa de 6 i una densitat de 3,2-3,5, que augmenta amb el contingut en ferro És incolor o blanc en les varietats que no contenen ferro normalment és de color verd fosc Forma, conjuntament amb l’augita i l’hedenbergita, una sèrie contínua, tant per la composició química com per les propietats físiques Hom el troba sovint en les roques que han sofert un metamorfisme de grau mitjà i alt, sobretot en les…
cèl·lula pluripotent
Biologia
Cèl·lula mare que és capaç d’originar diverses varietats de les cèl·lules d’un organisme.
ultramar
Química
Pigment blau d’origen natural, emprat ja a l’antiguitat, consistent en varietats de latzurita.
Hom n'obté una varietat sintètica blau d'ultramar per escalfament a altes temperatures d’una mescla de carbonat sòdic, zeolites, carbó i sofre És emprat com a pigment per a pintures, en la indústria del paper i del cautxú, en la preparació de tintes d’impremta i sabons i com a additiu alimentari
Totò
Cinematografia
Arts de l'espectacle (altres)
Nom artístic d’Antonio De Curtis, còmic i actor de varietats i de cinema italià.
Debutà a 20 anys actuant en cafès concert i revistes teatrals de gran ressò popular La seva carrera al cinema 1937-67 fou un pàllid reflex de la teatral Participà en molts films l’únic interès dels quals foren les seves genials pallassades Tanmateix hom pot destacar, entre altres, Napoli milionaria 1950 d’E De Filippo, Guardie e ladri 1951 de Steno i Monicelli, La mandragola 1965 d’ALattuada i Uccellacci e Uccellini 1966 de PPPasolini
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina