Resultats de la cerca

Els antecedents del regne es troben en l’antiguitat, quan el país era habitat per vascons, que fruïen d’una igualtat econòmica i social originàriament comunitària, i això els feia contraris a la romanització, és a dir, al predomini de la gran propietat i de l’esclavatge La defensa del seu mode de vida portà els vascons a lluitar contra els romans, els quals no aconseguiren mai de sotmetre totalment i d’una manera definitiva la terra navarresa, de la qual sorgí en part la base social del moviment bagauda La insubmissió dels vascons de Navarra continuà enfront dels visigots i de llurs sobirans…

Al començament del sǏ era el menys ric dels comtats pallaresos i el menys poblat Això no obstant, els pastors i els camperols que habitaven el país, protegits per les muntanyes de les ràtzies sarraïnes i de les cobejances dels veïns, n'aconseguiren mantenir la independència fins al sV El primer comte fou Guillem II de Pallars Sobirà 1011 — ~1035, fill segon del comte Sunyer de Pallars El succeïren els seus fills Bernat I II de Pallars Sobirà ~1035 — 49, que morí aviat, i Sunyer, que regnà com a Artau I de Pallars Sobirà 1049—81, feudatari del comte Ramon Berenguer I de Barcelona Artau I es…

L’any 1428, el florentí Leonardo Bruni compongué una oració fúnebre per a Nanni degli Strozzi on apareix, en un context revelador, la paraula humanitas , la història i el sentit de la qual constitueixen una dada imprescindible per a la comprensió de l’humanisme renaixentista Humanitas és un mot llatí que tradueix el grec φιλανϕρωπια, que significa ‘amor a la condició humana’ i que fou usat per primera vegada per Èsquil, que l’aplicà a la benevolència de Prometeu envers els homes A l’època hellenística i romana era una qualitat desitjable en un monarca, i sant Pau l’atribuïa a Crist El llatí…

Fill de Joan II , menystenint els drets de l’hereu Carles, el nomenà 1458 duc de Montblanc, comte de Ribagorça i senyor de Balaguer, a Catalunya, i comte d’Agosta 1458-66 i senyor de Casale di Melilli, a Sicília En morir el seu germà Carles de Viana 1461, fou jurat primogènit del regne d’Aragó Calataiud i lloctinent general de Catalunya, sota la tutoria de Joana Enríquez, i després primogènit de Catalunya Lleida alhora rebé el principat de Girona i noves rendes i terres a Sicília senyoria de Piazza Armerina i Caltagirone, ducat de Noto, entre d’altres, en un intent de convertir-lo en…

Abans i després de la guerra civil El 1839 Pau Piferrer, en el volum dedicat a Catalunya, el primer de Recuerdos y bellezas de España , es refereix a “ Bartolomé Bermeio o Bermeo, natural de Córdoba, de quien poseemos en Barcelona una obra arrinconada, desconocida de todos y que si no se procura poner en parage más decoroso y conveniente tal vez seguirá el destino miserable de tantas preciosidades de nuestra infeliz patria ” Piferrer descriu la taula quan encara es trobava a l’antiga residència de l’ardiaca que la va encarregar segles abans, coberta del “ polvo que los años y el descuido han…

Façana de migdia, plenament característica del gòtic català, modificada amb una portada dels segles XVI-XVII ECSA - JFarré La història de Montblanc comença al segle XII, en el moment que el rei Alfons el Trobador, l’any 1163, va decidir que el primer nucli de població, anomenat Vilasalva, situat a poca distància de l’actual, a la confluència dels rius Francolí i Anguera, fos traslladat per motius de seguretat al tossal de Montblanc El canvi de situació tingué lloc, doncs, per iniciativa reial i va anar acompanyat d’una carta de franqueses atorgada pel mateix monarca des dels orígens,…

La influència d’Aristòtil ha estat considerable al llarg de la història, tant des del punt de vista filosòfic com del científic S’exercí primer sobre el Liceu, on es formà una escola entorn del mestre i donà pensadors com Teofrast, Eudem de Rodes i Estrató de Làmpsac És el que hom anomena escola peripatètica peripatetisme D’ençà de la recopilació del Corpus aristotèlic , feta per Andrònic de Rodes el segle I aC, l’aristotelisme renasqué sobretot a Alexandria Aristó d’Alexandria, Nicolau de Damasc, Aristocles de Messina i, sobretot, Alexandre d’Afrodisia segle III dC Sovint els comentaris a…

Vida i obra Orfe des de molt petit, quedà sota la tutela del seu oncle, Domènec Sala, canonge de Tarragona Estudià llatí i humanitats al collegi dels pares escolapis d’Alcanyís Terol i els dos primers cursos de filosofia al Reial Estudi Literari de Tarragona 1818-19 El 1820 es traslladà a Barcelona, on realitzà el tercer curs de filosofia amb el prevere Francesc Garrós, i el 1821 s’incorporà a la restaurada universitat barcelonina, en la qual cursà els dos primers anys de dret El 1823 es traslladà a Saragossa, on acabà tercer de lleis i cànons, i dos anys després, finalitzats els estudis,…

El 22 de juliol de l’any 1518, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Bernat de Corbera Final segle XV – segle XVI, canonge de la seu de Barcelona diputat eclesiàstic Perot Pou, cavaller diputat reial Gispert Mateu, ciutadà honrat de Lleida oïdor eclesiàstic Benet Miquel, canonge de Barcelona diputat reial Cosme de Vallgornera i de Biure diputat reial Antoni Cella, burgès de Perpinyà El diputat eclesiàstic de la Generalitat Bernat de Corbera era ardiaca major i canonge de la seu de Barcelona Va fer testament a Barcelona el 4 d’abril de 1527,…

Al final del segle XIII, fins i tot abans en algunes regions, va cessar abruptament el procés expansiu que de manera sostinguda havia afectat tot Europa durant els dos segles anteriors Era el primer símptoma de l’esgotament del sistema feudal, d’un model de desenrotllament Des d’aleshores, les grans fams i epidèmies dels segles XIV i XV van posar en evidència els desequilibris d’un sistema obsolet Era la crisi del feudalisme Es tractava d’una crisi generalitzada que afectà totes les estructures materials, socials i mentals Fams i epidèmies determinaren reajustaments dels sistemes d’explotació…