Resultats de la cerca

La primera església de Sant Martí era situada a la vall d’Aura, a la vora d’on ara hi ha la Flor de Maig, probablement ningú, però, n’ha trobat cap resta ni se’n coneix la situació exacta Devia construir-se pels voltants de l’any 1050, per tal com coneixem dues deixes destinades a la dedicació de l’església properes a aquesta data, una d’un mancús de l’any 1042 i l’altra de dos mancusos del 1047 Un segle més tard, el 24 de febrer de l’any 1145, fou consagrada l’església ben segur que aquesta consagració deu correspondre o bé a un nou edifici o bé a una refecció de l’anterior Aquesta església…

L’església parroquial de Sant Miquel de Vallfogona de Balaguer es degué construir al principi del segle XII, una vegada conquerida la ciutat de Balaguer i el seu terme Vallfogona era un lloc de l’antic terme de la ciutat de Balaguer De fet, durant molt temps l’església de Vallfogona constarà com a subjecta a la parròquia de Santa Maria d’Almatà, de Balaguer, més tard traslladada a Santa Maria Major La notícia més antiga sobre aquest temple és del 1163, en un judici i una convinença establerts entre el bisbe Bernat Roger i els canonges d’Urgell i el prepòsit i els canonges de Solsona sobre els…

Aquesta església existia al segle XI, certament, com ho confirma un document del batlle de l’Església de Barcelona a Avinyonet del Penedès, Oliba Guillem, datat al final del segle XI o al començament del segle XII, on d’una manera explícita s’esmenta l’església de Santa Maria de Sitges, que correspon a l’actual Santa Maria de Vinyet Torna a ser mencionada el 1174 Possiblement fou l’església parroquial de Sitges fins que la substituí al segle XII o al principi del XIII la capella castellera de Santa Tecla L’església, avui santuari del Vinyet, ha estat reconstruïda en diverses ocasions i en una…

Mapa geològic de les Guilleries Entre els materials d’aquesta regió sobresurten els gneis de les Guilleries, que formen un nivell de 300-400 m de gruix intercalat en la sèrie cambroordoviciana, i probablement representen una intrusió àcida concordant amb l’estratificació, anterior a l’orogènia herciniana Als voltants de la presa de Susqueda aflora un petit plutó de diorites i quarsodiorites, intrusives, ben característic Javier Génova, original d’Hortènsia Duran Els materials paleozoics de les Guilleries, constituïts per roques metasedimentàries i ígnies, són limitats al N pels terrenys…

El terme s’estén a la dreta del nou curs del Túria i s’allarga d’W a E entre la línia del ferrocarril de València a Madrid per Albacete i les marjals pantanoses dels antics voltants de l’Albufera L’agricultura és tota de regadiu horta al sector occidental hortalisses en conreu intensiu, blat de moro i tarongers, que aprofita l’aigua del Túria a través de la séquia de Favara, i arrossars a l’oriental en regressió els darrers anys, prop de les marjals, que aprofiten la séquia de l’Or Hi ha ramaderia porcina uns 500 caps La indústria tradicional és la derivada de la fusta fabricació…

La capital és Delémont 11 800 h 1994 Altres ciutats principals són Moutier i Saint-Imier L’origen d’aquesta comunitat catòlics de parla francesa es deu als repartiments feudals iniciats a l’època de Carlemany Cap als voltants de l’any 1000, el rei de Borgonya, Rodolf III, cedí aquestes terres al bisbe-príncep de Basilea Els jurassians intentaren de decantar-se cap a les lligues suïsses, però finalment signaren tractats de protecció militar amb els reis de França 1735-80 Amb l’adveniment de la Revolució Francesa els jurassians volgueren abolir l’absolutisme a què estaven sotmesos i fins i tot…

La capital és Winnipeg Situada gairebé tota dins l’escut canadenc, només a l’extrem SW hi ha materials sedimentaris La gran plana de Manitoba és el fons d’un gran llac glacial, els vestigis del qual són encara els llacs Winnipeg, Winnipegosis, Manitoba, etc El clima és fred, amb una mitjana de -17,4°C pel gener i de 20,2° pel juliol, però és relativament sec 501 mm anuals a Winnipeg La vegetació es compon de tundra i boscs El conreu principal és el blat, la bleda-rave sucrera, el lli, la civada i l’ordi Hi ha explotació minera, sobretot de níquel i, al SW, petroli Concentrades a Winnipeg i…

Fill i deixeble, de bon principi, de Jeroni Rodríguez de Espinosa Establert el 1612 a València, quatre anys més tard figura al collegi de pintors d’aquesta ciutat 1616 Una primera etapa manierista fins als voltants del 1640 recorda l’estil dels Ribalta, i una segona etapa fins a la seva mort l’acosta a l’art hieràtic de Zurbarán Hom pot considerar com a primera obra seva important l’encara manierista Crist del rescat 1623, però no fou fins a la mort dels Ribalta 1628 que fou tingut dins el món artístic valencià com una primera figura El 1634 féu el retrat dels Vives de Cañamaas…

Cavaller, més tard marquès d’Asfeld i mariscal de França Combaté a les ordres de Lluís XIV i fou considerat el successor de Vauban en l’atac i la defensa de les places fortes Es distingí en diverses accions bèlliques amb els exèrcits francesos, per la qual cosa fou ascendit a tinent general Amb aquesta graduació es traslladà a la península Ibèrica 1703 per tal de combatre a favor de la causa borbònica Manà un cos d’exèrcit a la batalla d'Almansa , i després s’emparà de Xàtiva, on actuà amb gran crueltat També a les ordres de Berwick intervingué en la fase final del setge i la capitulació de…

Situació Un aspecte de les ruïnes de l’església des del costat de llevant, amb la capçalera a primer terme Aquest edifici sembla que donava una planta amb una nau rectangular, capçada a llevant per un absis semicircular F Tur Les ruïnes de l’església de Sant Miquel de Cadins es troben situades a uns 300 m vers el costat nord-oriental de l’església de Sant Feliu de Cadins, que és a poc més d’1 km vers ponent de la vila de Cabanes Mapa 258M781 Situació 31TDG967840 A Cabanes s’hi va des de Figueres és a uns 4 km per la carretera local de Sant Climent Sescebes Al raval de les Masies de Dalt, al…