Resultats de la cerca

Situació El Camp de les Lloses és un terreny del vessant oriental del puig de Torrecuques, al cim del qual s’han fet troballes d’època ibèrica i romana Pertany als contraforts de la serra de Sant Andreu i és a uns 500 m de la ciutat ibèrica vers migdia i vora la riba sud-occidental de l’estany desaparegut d’Ullastret A prop passa el vell camí d’Empúries, del qual, més a migjorn, sota el puig de la Garriga, resta un tram enllosat Mapa 334M781 Situació 31TEG075188 Hom pot arribar-hi des del poble d’Ullastret, pel camí vell de Palau-sator, que actualment surt de la carretera de Canapost a Serra…

Infant prodigi, debutà a nou anys d’edat Estudià a Viena amb K Czerny i A Salieri, i a París amb F Paer i A Reicha La vida musical i l’ambient intellectual de París l’influïren pregonament La seva carrera de pianista internacional, amb la qual aconseguí grans èxits, s’inicià el 1827 El 1845 feu tandes de concerts a València i a Barcelona, on celebrà tres concerts per a la Societat Filharmònica i Literària, fundada l’any anterior Hi interpretà majoritàriament fantasies sobre temes d’òperes italianes i improvisacions seves sobre temes oferts pel públic Els seus viatges, que el portaren fins a…

Vida La seva biografia encara presenta força llacunes Podria haver estat emparentat amb Domènec Teixidor, que fou mestre de capella de la catedral de Lleida Si bé es desconeixen les dades de la seva primera formació musical, és molt probable que fos alumne d’Antoni Soler pels volts del 1770, ja que, entre altres notícies que avalen aquest fet, se sap que aquell any Teixidor sojornà uns quants dies a El Escorial Mestre de capella de la seu de Lleida, entre el 1774 i el 1778 fou prevere titular i organista primer de Las Descalzas Reales de Madrid Més tard, també per oposició, ocupà…

Desaparegué molt aviat i els seus béns s’uniren a la veïna de Torredà

Té una certa semblança amb la màquina de l’anglès Hargreaves 1764, i és probable que ambdues fossin modificacions d’altres de més antigues, derivades de l’antic torn de filar La berguedana era constituïda per dues bancades de fusta paralleles unides perpendicularment per la testa a una tercera bancada, també de fusta Una roda accionada a mà feia girar, per mitjà d’un cordill sense fi, una roda solidària d’un joc d’engranatges el pinyó més petit dels quals movia un llanternó , que per mitjà de cordills feia giravoltar les agulles o pues sostingudes per balladors , un o dos, segons el nombre d’…

Pressuposa l’existència d’un rellotge biològic És especialment característic el ritme circadiari d’algunes glàndules endocrines secreció de l' ACTH al llarg d’un dia

És l’element bàsic d’identificació de la cultura dels sepulcres de fossa , grup prehistòric del Neolític de Catalunya El nom fou adoptat en 1915-20 per Pere Bosch i Gimpera Contenen generalment un individu, algunes vegades dos i molt rarament més de dos, sempre en posició arrupida, amb els genolls prop del mentó Les ofrenes no són gaire abundants algun vas de ceràmica llisa de perfils simples, puntes en forma de trapezi i ganivets de sílex, destrals de pedra polida, nuclis de sílex Els elements que duia damunt el cadàver són sovint agulles d’os per als cabells i collarets, entre els quals són…

Les larves aquàtiques són anatòmicament i fisiològicament molt semblants als peixos En principi estan mancades d’extremitats, respiren per brànquies externes o internes i tenen un cor amb dues cavitats únicament Al llarg de la metamorfosi canvien gradualment d’organització desenrotllen extremitats, perden les brànquies en la majoria dels casos i diferencien pulmons i se'ls divideix el cor en tres compartiments Els individus adults ofereixen els trets anatòmics característics de qualsevol vertebrat terrestre Presenten generalment cintures i extremitats ben constituïdes, i la columna vertebral…

Situació Primitiva església parroquial del poble de Castell de Vernet, refeta modernament sobre fonamentacions i ruïnes antigues ECSA - A Roura Aquesta església era l’antiga parròquia del poble de Castell de Vernet, i és situada al peu del camí que porta al monestir de Sant Martí del Canigó, tot just passat l’esperó rocós, conegut com la Porta Forana, fins on arribava el clos monàstic de Sant Martí Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 31’ 56” N - Long 2° 23’ 43” E Història Sobre el penyal que es dreça no lluny de l’església de Sant Martí Vell, es creu que s’erigia el Castello documentat des del 879…

Aquest castell —també conegut amb el nom de Cabrera i després de Requesens— era una part del conjunt casteller de la ciutat de Girona “ipsos castros de Jerondela” 1126 del qual formaven també part els castells de Sobreporta i de Gironella Per aquesta raó, i fins al segle XII, resulta difícil de discernir les notícies corresponents a cadascun d’ells El recinte fortificat gironí no sembla que enregistrés gaires variacions durant els temps visigòtics i musulmans Ja entrat el segle XI, sabem que l’any 1020 la comtessa Ermessendis féu una donació a la seu de Girona d’una torre rodona “turrem…