Resultats de la cerca
Es mostren 4924 resultats
Francisco Curt Lange
Música
Musicòleg alemany naturalitzat uruguaià.
Estudià arquitectura i posteriorment musicologia a les universitats de Leipzig, Berlín, Munic i Bonn, centre aquest darrer on es doctorà amb una tesi sobre la polifonia als Països Baixos 1929 Entre els seus mestres cal destacar E von Hornbostel i C Sachs El 1930 el govern uruguaià el convidà a participar en l’organització de la vida musical del país Atès que les circumstàncies polítiques a Alemanya no li eren gaire favorables, Lange es traslladà a l’Uruguai Obtingué la nacionalitat d’aquest país i s’installà a Montevideo, on treballà en diversos projectes Durant bastants anys exercí un…
Arthur Farwell
Música
Compositor, crític i editor nord-americà.
Tot i que rebé formació musical des de molt jove, decidí dedicar-se a l’enginyeria Més tard, però, una sèrie d’audicions de l’Orquestra Simfònica de Boston i els consells del seu amic i músic Rudolph Gott feren que s’inclinés cap a la música Llavors es traslladà a Boston, on estudià primer amb GW Chadwick i després amb E Humperdinck i H Pfitzner a Alemanya 1897-99 De nou als Estats Units 1899 acceptà un càrrec acadèmic a la Universitat de Cornell Minnesota Més tard 1901 decidí fundar la Wa-Wan Press, una editorial dedicada a la publicació de música nord-americana contemporània…
Oscar Hammerstein
Música
Productor, llibretista i editor nord-americà.
Nét d’un empresari operístic d’origen alemany, començà a exercir com a director d’escena a Nova York i escriví textos per a espectacles de Broadway Fou guionista i autor de moltes lletres de cançons per a films i obres de teatre musical Es convertí en un dels autors més importants de teatre musical als Estats Units, i entre els seus collaboradors hi hagué Jerome Kern i George Gershwin Escriví, entre d’altres, el guió i la lletra de les cançons de nombrosos musicals, com Wildflower V Youmans 1923, Rose Marie R Friml 1924, Showboat J Kern 1927, Oklahoma R Rodgers 1943, South…
Leopold Anthony Stokowski
Música
Director d’orquestra britànic.
Es formà al Royal College of Music de Londres i amplià els seus coneixements a París, Berlín i Munic Després d’una estada a Nova York l’any 1905, on exercí d’organista i director de cor a l’església de Saint Bartholomew, el 1908 debutà com a director d’orquestra a Londres El 1909 tornà als Estats Units i es feu càrrec de l’Orquestra Simfònica de Cincinnati, que dirigí fins el 1912 Aquest any es posà al capdavant de l’Orquestra de Filadèlfia, i es mantingué en el càrrec durant trenta anys Del 1941 al 1949 fou cotitular, juntament amb A Toscanini, de l’Orquestra Simfònica de l’NBC…
punk
Música
Estil de rock simple, sorollós i de ritme ràpid on l’actitud és més important que el virtuosisme tècnic i la creativitat musical.
A la meitat de la dècada dels anys setanta, influïdes per grups i músics de rock com MC5, New York Dolls, Velvet Undergound i Iggy Pop and the Stooges, aparegueren les primeres formacions punk Es tractava bàsicament de mostrar dalt de l’escenari la ràbia d’una generació de joves que no veia cap perspectiva de futur Sorgí precisament en un moment en què el rock progressiu dominava l’escena musical moderna, amb cançons interminables i solos de guitarra per a lluïment de músics Als Estats Units destacaren The Ramones, i al Regne Unit els grups més notables foren Sex Pistols,…
ilerget | ilergeta
Història
Individu d’un poble preromà, del grup ibèric, un dels més importants, territorialment, de la vall central de l’Ebre.
El nucli central corresponia a les comarques que volten la ciutat de Lleida, la més destacada dels ilergets, que a les monedes que encunyà donà el nom d’ Ildirda o Iltirta , llatinitzat en Ilerda a l’època romana Hom suposa que el límit nord podia haver estat el Montsec, i el meridional, l’Ebre A l’est tenien per veïns els lacetans i els cossetans, i per l’oest ocupaven, més enllà del Cinca, les conques dels rius Alcanadre i Aragó, entre les serres de Guara i d’Alcubierre Les fronteres amb els lacetans i els cossetans són molt vagues hom atribueix la Segarra als ilergets o als lacetans,…
Campionat del Món de Ciclisme
Ciclisme
Competició internacional de ciclisme.
Organitzat per la Unió Ciclista Internacional, la modalitat de carretera celebrà la primera edició a Nuremberg Alemanya l’any 1927 Barcelona fou seu del campionat els dies 1 i 2 de setembre de 1973 En categoria femenina s’imposà la neerlandesa Nicole Van den Broeck La cursa masculina es disputà sobre un circuit de 14,5 km per la muntanya de Montjuïc, amb un recorregut total de 248 km S’imposà l’italià Felice Gimondi, per davant del belga Freddy Maertens i l’espanyol Luis Ocaña Unes 100000 persones presenciaren la competició en directe El 1984 es disputà de nou, només en categoria masculina,…
Enrique Maier Müller
Tennis
Tennista.
Conegut com Bubi Maier, es formà al Reial Club de Lawn-Tennis del Turó Fou tres vegades campió de Catalunya júnior i absolut 1929, 1930, 1931 cinc en dobles amb Eduard Flaquer 1928, amb Francesc Sindreu 1929-1931 i amb Joan Manuel Blanc 1935, i quatre en dobles mixtos amb Rosa Torras 1928-31 Guanyà set Campionats d’Espanya en individual 1929-35 sis en dobles amb Francesc Sindreu 1929, 1932, 1934, amb Eduard Flaquer 1930, amb Joan Manuel Blanc 1935 i amb Fernando de Olózaga 1944, i tres en dobles mixtos amb Rossa Torras 1929, 1931 i amb la seva germana Maria Isabel 1934 Guanyà diversos…
Pere Guerrero Torrecillas
Rem
Piragüista d’aigües braves i entrenador.
Especialista en eslàlom i estil lliure, es formà al Club Cadí Canoë Kayak Fou diverses vegades campió de Catalunya i d’Espanya en eslàlom, modalitat en la qual formà part de la selecció espanyola al llarg de quinze anys i obtingué resultats com una dotzena posició en el Campionat del Món 1993 o el tercer lloc a la Copa del Món de la Seu d’Urgell del mateix any Participà també en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992, en què aconseguí la vint-i-vuitena posició En estil lliure, participà en diverses competicions internacionals i es proclamà subcampió del món 2001 en la modalitat de canoa oberta…
internet
Electrònica i informàtica
Xarxa de xarxes informàtiques, descentralitzada, ampliable indefinidament i d’abast mundial.
Nasqué a partir d’un projecte de comunicacions impulsat el 1966 pel departament de defensa dels Estats Units amb l’objectiu de fer possible la comunicació entre ordinadors, de tal manera que, en l’eventualitat d’un atac massiu especialment nuclear, la comunicació no pogués ser mai completament desactivada Per aquest motiu la xarxa és descentralitzada, sense cap node neuràlgic També amb aquest propòsit, les dades són enviades segmentadament i mai seguint una ruta fixa, sinó en funció de l’estat de la xarxa El 1973 Arpanet, empresa que desenvolupà el projecte, inicià la connexió…