Resultats de la cerca

De família aristocràtica de propietaris rurals, estudià llengües clàssiques a la Universitat de Barcelona, i feu la tesi doctoral que no arribà a defensar a Madrid A Barcelona entrà en contacte amb el Noucentisme i conegué Eugeni d’Ors , del qual fou deixeble De jove excellí com a poeta d’un gran rigor formal i lingüístic, en la línia de Guerau de Liost , que posà al servei d’una obra molt arrelada a l’Empordà, i, alhora, d’un pensament anticonvencional i independent que el feu sovint incòmode als seus contemporanis i li comportà un cert ostracisme A aquest, hi contribuí decisivament la seva…

Estudià filosofia i teologia a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma, i fou ordenat sacerdot 1954 El 1960 fou nomenat professor de teologia i director de l’institut de recerca ecumènica a la Universitat de Tübingen L’any 1962 fou nomenat peritus pel papa Joan XXIII, i des del concili II del Vaticà —on actuà com a expert— es caracteritzà com a eclesiòleg amb un conjunt d’obres situades en aquell nivell de crítica i interrogació que ha de precedir tot moment d’actualització Les seves obres Die Kirche ‘L’església’, 1967 i  Unfehlbar Eine Anfrage ‘La infallibilitat Un interrogant’, 1970…

Vida i obra De família benestant relacionada amb les lletres el seu avi Joan Francesc Boscà fou poeta i cronista en català, serví des del 1505 a les corts de Ferran el Catòlic i de Carles V Conegué Garcilaso de la Vega —el 1522 es trobaren a l’expedició per a socórrer Rodes contra els turcs—, fou deixeble de l’humanista italià Lucio Marineo Siculo i preceptor del duc d’Alba Una conversa a Granada, el 1526, amb l’ambaixador venecià Andrea Navagero l’impulsà a conrear l’ endecasillabo i les formes estròfiques italianes, fet que comportà una revolució en la història de la poesia hispànica El…

Situació Vista exterior, des de llevant, de l’església amb la capçalera J Recarens El lloc és a l’extrem nord-est del terme municipal de la Cellera de Ter, en un meandre a la riba dreta del Ter Mapa L38-13333 Situació 31TDG687482 Del punt quilomètric 15,8 de la carretera C-152, de Santa Coloma de Farners a Olot, entre la Cellera de Ter i el poblet del Pasteral, surt una pista a mà dreta en direcció nord-est, indicada amb un rètol que posa “Can Serallonga”, i que en uns 800 m aproximadament arriba a l’església JRR Història Aquesta antiga capella del terme de la Cellera de Ter, situada a l’…

La contrada de la Nou és documentada des de l’inici del segle XI, per tant en una època força reculada Un dels primers esments data de l’any 1011, quan és citat “ ipsum kastelar que dicunt Nuce ” com a afrontació meridional del castell d’Albinyana Una dotzena d’anys més tard, el 1023, en la venda feta pel comte de Barcelona Berenguer Ramon I i la seva muller Sança a Guillem Amat del castell de Castellví de la Marca, es menciona com a límit meridional el termino Nucis Cal dir que el fet que la documentació parli d’un kastelar , posa de manifest clarament, segons A Virgili, l’existència d’un…

Situació Sector est amb l’absis totalment transformat per l’obertura de la porta d’accés i un modern campanar a sobre ECSA - J A Adell L’antiga església parroquial d’Eroles és situada al costat de ponent del nucli urbà d’aquest poble semiabandonat, que es troba a uns 6 km de la carretera de Tremp a Fígols de la Conca JAA Mapa 33-11252 Situació 31TCG199715 Història L’any 998 es documenta la consagració d’una església dedicada a sant Pere apòstol i construïda prop de la vila d’Eroles, que com s’explica en la monografia corresponent, s’ha d’identificar amb l’església de Sant Pere de Fígols,…

L’antic poble de Montargull, avui totalment despoblat, es troba a la banda oriental del terme, al cim de la serra del mateix nom El seu castell és documentat des de l’any 1077, que Guillem Bernat de Queralt i la seva esposa Ermessenda feren donació a un grup de famílies del castell de Montargull, a fi que colonitzessin l’indret Des d’aquesta primera menció fins a mitjan segle XII, el silenci documental sobre Montargull fa que sigui difícil saber si la colonització del lloc que havien projectat els Queralt es va poder dur a terme Fos com fos, la següent referència sobre la seva fortalesa data…

Es denomina pubertat retardada la manca d’aparició dels signes propis d’aquest període a una edat en què, habitualment, ja haurien d’haver-s’hi presentat, és a dir, més enllà dels 13 anys en les nenes i després dels 14 en els nens En especial, hom adverteix l’absència dels primers canvis puberals, que en la nena es corresponen amb el desenvolupament mamari i en el nen amb l’augment de la grandària dels testicles En la major part dels casos, el retard en l’inici de la pubertat correspon només a una variant de la normalitat, és a dir, que es deu a factors constitucionals, regits genèticament,…

Ja a la sala de parts s’apliquen també diverses mesures preventives per a evitar determinats trastorns que amb relativa facilitat pot patir el nadó Una d’aquestes mesures és l’aplicació d’un colliri antibiòtic als ulls del nounat, la finalitat del qual és d’impedir que l’infant pateixi una infecció ocular causada pels gèrmens que haurien pogut contaminar-li els ulls, en passar pel canal del part S’aplica principalment per a evitar una infecció pels bacteris causants de la gonocòccia , una malaltia de transmissió sexual relativament freqüent, que la dona pot patir sense saber-ho,…

El sèu és una barreja complexa de substàncies grasses secretades per les glàndules sebàcies La secreció sebàcia es compon de les substàncies que formen les mateixes cèllules glandulars, que es desintegren després d’un temps d’evolució Així, a mesura que les cèllules dels alvèols de la glàndula es reprodueixen, es van desplaçant cap al conducte excretor, alhora que sintetitzen greixos Quan atenyen la zona central, aquestes cèllules degeneren, moren i s’acumulen al conducte excretor La composició del sèu elaborat per la glàndula és modificada en travessar el conducte excretor i el…