Ja a la sala de parts s’apliquen també diverses mesures preventives per a evitar determinats trastorns que amb relativa facilitat pot patir el nadó.
Una d’aquestes mesures és l’aplicació d’un col·liri antibiòtic als ulls del nounat, la finalitat del qual és d’impedir que l’infant pateixi una infecció ocular causada pels gèrmens que haurien pogut contaminar-li els ulls, en passar pel canal del part. S’aplica principalment per a evitar una infecció pels bacteris causants de la gonocòccia, una malaltia de transmissió sexual relativament freqüent, que la dona pot patir sense saber-ho, perquè de vegades evoluciona amb escassos símptomes. La infecció ocular causada per aquest microorganisme pot ésser greu, i en alguns casos arriba a produir una ceguesa permanent. Tot i que aquesta complicació és relativament poc freqüent, com que les conseqüències són molt greus i es pot prevenir amb facilitat, les mesures de protecció s’apliquen sistemàticament.
Una altra mesura preventiva comuna és l’administració d’una injecció de vitamina K, substància necessària per a l’elaboració de determinats factors plasmaries que intervenen en el procés de coagulació de la sang. Aquesta mesura s’aplica perquè és relativament freqüent que els nadons siguin deficitaris d’algun dels factors de coagulació, la qual cosa pot afavorir l’aparició de complicacions hemorràgiques, que la vitamina K prevé.
Finalment, es prenen algunes mesures per a identificar el nadó, amb la finalitat d’evitar que el personal del centre pugui confondre els nens. El més habitual és que es pinti un dels peus del nadó amb tinta i se n’imprimeixi la petjada en la seva fitxa. També s’hi sol col·locar un braçal on consta el nom, sexe, número d’història clínica i número d’habitació de la mare.
Tots els procediments descrits s’efectuen prenent precaucions perquè l’infant no perdi la calor corporal, perquè moltes vegades l’infant passa de l’interior de l’organisme matern, on estava a 37°C, a un ambient la temperatura del qual probablement sigui 20°C inferior. Per a adaptar-se a la nova temperatura, l’organisme del nadó posa en marxa els mecanismes de termoregulació, però no és estrany que encara resultin relativament poc eficaços, per diversos motius. Per exemple, la proporció entre la superfície total del cos del nadó i el seu pes és tres vegades més gran que en el cas de l’adult, i això afavoreix la transmissió de la temperatura ambiental al cos de l’infant i, per tant, el seu refredament. A més, la pell del nadó té una capa de greix relativament prima, que l’aïlla precàriament de l’exterior. Per a evitar que l’infant perdi calor, se’l pot col·locar sota un llum difusor de calor i es procura eixugar-li ben bé el cos. Tan bon punt s’hi han practicat els primers controls, se’l vesteix i se l’embolcalla bé amb tovalloles o mantes, que fins i tot poden haver estat escalfades prèviament, i aleshores ja se’l pot treure de la sala de parts.