Resultats de la cerca
Es mostren 2421 resultats
Marçà
Església
Masia i antiga església, dedicada a Sant Cosme i Sant Damià, del segle XVII, del municipi de Castellfollit de Riubregós (Anoia), al SW de la vila.
Rocamora d’Argençola

Vista de l'església de Sant Jaume de Rocamora
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble del municipi d’Argençola (Anoia), al vessant oriental dels altiplans que limiten la Segarra per l’E, a la dreta de la riera d’Argençola.
La seva església parroquial Sant Jaume depenia de la de Bellmunt de Segarra
Els eleuterozous
Els edrioasteroïdeus formen l’única classe totalment fòssil dels eleuterozous Suspensívors de vida sèssil, tenien els solcs ambulacrals protegits per plaques, un periprocte format i una estructura bucal definida L’exemplar de Krama devonica que veiem a la fotografia, del Devonià de Luanco, Astúries, és l’únic trobat fins ara a la península Ibèrica El disc fa uns 19 cm de diàmetre Andrew Smith Lethaia 20/1 Oslo / Dept Geol, Oviedo Els eleuterozous són equinoderms de teca globular, discoïdal o estellada, amb la superfície dorsal igual o més petita que la ventral, i gairebé mai prolongats en una…
La indústria paperera a Catalunya, 1750-1900
Anunci de Vilaseca i Comas, amb fàbrica a Capellades i despatx a Barcelona DC Coleman ha assenyalat el paralellisme que hi ha entre la indústria paperera i la cotonera en les etapes inicials del procés d’industrialització moderna Des del punt de vista de l’oferta, la necessitat de mecanització neix de les rigideses productives existents en les primeres fases de l’elaboració manual del producte, en un context d’ampliació del mercat Quant a la demanda, el sector paperer només es desenvoluparà i transformarà, durant el segle XIX, en països amb un nivell de renda elevat En aquest sentit, el…
comtat d’Osona
Història
Demarcació territorial de l’antiga Catalunya que comprengué inicialment la comarca ripollesa a partir del Taga i de Mogrony, s’estengué pel Cabrerès, Collsacabra i les Guilleries fins al Montseny i Tagamanent, amb la plana de Vic i el Lluçanès, i per la part de ponent comprenia el Moianès i el Bages, de Montserrat fins a Cardona.
Les seves etapes de reconquesta estengueren el comtat a partir del segle X vers l’Anoia i la Conca de Barberà, fins als castells de Montbui i Santa Coloma de Queralt A partir del segle XI aquesta expansió del comtat osonenc, sovint amb el nom de comtat de Manresa, continuà creixent vers la Segarra i el pla d’Urgell i arribà fins a Sidamon, a 16 km de Lleida El nucli inicial del comtat es formà sobre la base ètnica dels antics ausetans o del pagus d’Osona, centrat en l’antiga ciutat d’ Ausa o de Vic És desconeguda la primitiva organització que sembla ésser la de l’antic bisbat d’Osona,…
Marganell

El Raval de Cal Janet, a Marganell
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Bages, situat al vessant septentrional del massís de Montserrat, a la vall de la riera de Marganell, afluent per la dreta del Llobregat, que neix sota el coll de Can Maçana (el Bruc) i desemboca aigua amunt de Castellbell.
Situació i presentació Limita al N amb els municipis de Sant Salvador de Guardiola, Castellgalí i Sant Vicenç de Castellet, a l’E amb Castellbell i el Vilar i Monistrol de Montserrat i al S i a l’W amb el Bruc Anoia Al segle XIX prengué el nom oficial de Santa Cecília de Montserrat, el qual es mantingué fins el 1982 El territori s’estén a banda i banda de la riera, i per la dreta comprèn una bona part del massís montserratí, des del sector de les Agulles i els Frares Encantats fins a Sant Jeroni Les altituds oscillen entre els 250 m que es calculen al curs central de la riera, els 673 m del…
fil·loxera

Cicle biològic de la fil·loxera: 1, femella alada ginèfora; 2, ou femella; 3, femella; 4, alada andròfora; 5, ou mascle; 6, mascle; 7, ou d’hivern; 8-13, evolució de la femella neogal·lícola fundadora radicícola; 19-23, i 1-14, evolució de la nimfa i transformació en alada; 24 i 25 i 16-18 larva nimfal i la seva regressió al cicle radicícola
© Fototeca.cat
Entomologia
Insecte de l’ordre dels homòpters de la família dels afídids, que parasita en massa els ceps, dels quals succiona la saba fins que en provoca la mort.
Presenta un cicle biològic complex, tal com és propi dels afídids, que comporta fases radicícoles i gallícoles, de femelles àpteres que es reprodueixen partenogenèticament, i d’individus mascles i femelles, alats o no, que es reprodueixen sexualment Els efectes de la filloxera són diferents sobre els ceps americans i sobre els europeus Els primers no en són gaire afectats, però en els segons els ous de l’hivern donen lloc a un pugó, que habita al damunt de les arrels petites, i el cep es debilita i a l’últim mor L’atac de la filloxera es manifesta a rodals, que destaquen enmig del color verd…
home de Neandertal

Les eines que els neandertals fabricaren a Europa i Àsia occidental
© Fototeca.cat
Antropologia física
Tipus humà que visqué durant el Paleolític mitjà (Homo neanderthalensis).
Tot i que rep el nom de la localitat alemanya propera a Düsseldorf on hom identificà un crani el 1856, la primera resta fòssil posteriorment classificada com a Neandertal fou localitzada el 1848 a la cova Forbes’ Quarry de Gibraltar, on posteriorment se n’han trobat d’altres S’han identificat restes fòssils de neandertals en una àmplia zona d’Euràsia, amb regions diferenciades a les penínsules Ibèrica i Itàlica, els Balcans, l’Europa central occidental i oriental, el Pròxim Orient, el Caucas, l’Àsia central i Sibèria Hom ha determinat l’antiguitat dels neandertals en uns 200000 anys, bé que…
Cementiri dels Jueus de Sant Cebrià de Lledó (Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura)
Art romànic
Situació Una de les tombes del cementiri F Baltà Un aspecte del cementiri, amb les tres sepultures F Baltà Necròpoli de sepultures de lloses, situada en una zona de carena, al cim d’un petit turó, a uns centenars de metres de Sant Cebrià de Lledó o els Metges L’elevació on hi ha les tombes és coberta en l’actualitat d’un bosc de pins i d’alzines sureres Mapa 334M781 Situació 31TDG963408 Per anar a Sant Cebrià de Lledó o els Metges, podem agafar una pista de terra, força bona i ampla, que surt dels afores de Caçà de la Selva, anant cap a Llagostera, a mà esquerra, passada una urbanització que…
Castell de Sant Martí de Tous
Art romànic
Segons F Carreras i Candi aquest castell hauria estat construït l’any 798 Malgrat això, les primeres notícies documentals de Tous són del segle X i s’insereixen dins del fenomen repoblador de la vall de l’Anoia El 960 el comte de Barcelona i Osona, Borrell II, donà a la seu de Vic el castell anomenat de Tous, el qual li havia pervingut per l’aprisió dels seus pares Aquesta fortalesa estava inclosa dins el terme més ampli de Montbui, al comtat de Manresa De tota manera, ben aviat es produí la separació entre el castell de Tous i la demarcació de Montbui Així doncs, al llarg del…