Resultats de la cerca
Es mostren 2245 resultats
George Percy Aldridge Grainger
Música
Compositor i pianista nord-americà d’origen australià.
Vida Format com a pianista amb L Pabst, posteriorment estudià a Frankfurt amb IOA Knorr composició i J Kwast piano L’any 1901 s’installà a Londres, on començà a guanyar-se la vida com a pianista, i inicià les gires de concerts per diversos països d’Europa i Àfrica, a més de viatjar a Nova Zelanda i a Austràlia Interessat en la compilació de cançons populars, el 1905 entrà a formar part de l’English Folk Song Society i es dedicà a aplegar cançons populars, tot enregistrant-les amb un fonògraf Ben aviat usà material provinent del folklore de les illes Britàniques per a les seves composicions,…
Sergej Ivanovič Tanejev
Música
Pianista, compositor i ensenyant rus.
Vida Aprengué piano de petit i més tard estudià al Conservatori de Moscou amb N Rubinstein piano, Hubert teoria i fuga i PI Cajkovskij composició Durant força temps la seva principal activitat fou la de concertista de piano, i feu algunes de les gires de concerts amb el violinista L von Auer Això li permeté conèixer, a París, compositors com Ch Gounod, V d’Indy i C Saint-Saëns El 1878 deixà les gires per substituir el seu mestre i amic íntim PI Cajkovskij de qui havia estrenat el Concert per a piano núm 1 el 1875 com a professor d’harmonia i instrumentació al conservatori el 1885…
George Enescu
Música
Compositor, violinista i director romanès.
Vida Nen prodigi, a quatre anys ja demostrà els seus dots per a la música Es formà al conservatori de la Societat d’Amics de la Música de Viena en el període 1888-94, centre on estudià violí amb JM Grün, S Bachrich i J Hellmesberger, piano amb L Ernst i harmonia, contrapunt i composició amb R Fuchs Traslladat a París el 1894, prosseguí la seva formació musical al conservatori d’aquesta ciutat sota el mestratge de J Massenet i G Fauré L’estrena a París del seu Poème roumain 1897 el donà a conèixer en els cercles musicals de la ciutat Durant tota la seva vida dugué a terme una important tasca…
William Turner Walton
Música
Compositor anglès.
Vida Fill d’un director de cor i mestre de cant a Oldham i d’una cantant, de nen rebé classes de música i cantà al cor del seu pare, però no mostrà cap inclinació especial vers els estudis musicals A deu anys ingressà a l’escolania de la catedral d’Oxford i més endavant anà a la universitat Durant els seus temps a Oxford, tingué ocasió de conèixer les creacions d’autors com B Bartók, R Strauss, A Schönberg o S Prokof’ev i compongué les seves primeres peces cançons, obres corals i per a orgue Sembla que passava hores a la biblioteca estudiant partitures, fet que anà en detriment dels seus…
Alessandro Grandi
Música
Compositor italià.
Vida Probablement fou alumne de Giovanni Gabrieli a Venècia Entre el 1597 i el 1615 fou mestre de capella de diverses institucions benèfiques de Ferrara, fins que fou nomenat mestre de capella a la catedral 1615-17 El 1617 ocupà una plaça de cantant a Sant Marc de Venècia, amb un sou força generós, i fou allí on conegué C Monteverdi, mestre del cor de la catedral veneciana El 1618 arribà a ser mestre de cant al seminari ducal, i el 1620, vicemestre de capella de la catedral, tot compartint responsabilitats amb Monteverdi El 1627 abandonà Venècia i optà a la plaça de mestre de capella a Santa…
música de Solsona
Música
Música desenvolupada a Solsona (Solsonès).
Ha estat seu episcopal del 1593 al 1851 i a partir del 1895, any que el bisbat de Solsona fou restaurat Prèviament a la seva erecció com a seu episcopal, el conjunt catedralici acollí un monestir regit per la regla augustiniana Es té constància de l’existència dels càrrecs de xantre i organista al servei de la collegiata des del 1340 El 1585 està documentada la presència de l’organista Mateu Torres, encara que no se sap en virtut de què ni quant de temps hi restà El memorial presentat a Felip II el 1590, ponderant la idoneïtat de Solsona com a nova seu episcopal, mostra una consolidada…
música d’Eslovàquia
Música
Música desenvolupada a Eslovàquia.
Música culta De la música dels primers temps després de la cristianització, produïda al segle IX, no en queden testimonis Es conserven, en canvi, l’anomenat Missal de Bratislava, del segle XIV, i una sèrie d’antifonaris i graduals dels segles XV i XVI Pel que fa a la música profana, se sap de la seva existència per l’esment que es fa a nombrosos ministrers, en diversos documents a partir del segle XIII Ja al segle XVII es troben els primers compositors importants, com ara J Šimbracký i S Bockshorn Capricornus, que destacaren per les seves obres polifòniques Durant el Barroc, tant la música…
Succedanis de la festa
Els viatges, la festa desplaçada Actualment, es podria dir que el viatge constitueix una festa desplaçada Aquí no es tractarà del viatge entès com a iniciació, o com a pelegrinatge, ja que aquestes modalitats constitueixen un parallel amb l’itinerari espiritual que fa la persona per a trobar la saviesa Es fa referència, més aviat, al viatge com una sortida proposada per la societat de consum per tal d’omplir el buit que constitueix el lleure, en aquest cas el període de vacances La societat de consum ha de buscar constantment nous mercats per a prosperar, i s’escampa per tots els racons del…
Aleksandr Porfirjevic Borodin
Música
Compositor rus.
Vida Fill illegítim d’un aristòcrata, el príncep Gedeonov, Borodin prengué el nom d’un dels servents del seu pare natural La seva mare, que posteriorment es casà, pogué portar una vida prou acomodada Durant la seva infantesa, Aleksandr aprengué l’alemany, el francès i l’anglès, i anys més tard, durant una estada a Itàlia, aprengué també l’italià La seva mare contractà un músic que li donà les primeres lliçons de flauta, i a deu anys compongué la seva primera obra, la polca per a piano Hélène El 1846 començà a rebre lliçons de piano d’un mestre alemany anomenat Pormann, juntament amb un noi…
Louis Spohr
Música
Compositor alemany.
Vida Tant el seu pare, que era metge, com la seva mare eren músics afeccionats, i animaren Louis a estudiar violí amb Riemenschneider i Dufour, músics de Seesen, localitat on s’havia establert la família Els dots extraordinaris que mostrà portaren els pares a acceptar el consell de Dufour d’enviar-lo a estudiar a Brunsvic, on tingué com a mestres de violí Gottfried Kunisch i CL Maucourt Al mateix temps rebé lliçons de teoria i contrapunt de l’organista KA Hartung A catorze anys feu un viatge infructuós a Hamburg, i en tornar a Brunsvick ingressà en l’orquestra del duc Karl Wilhelm Ferdinand…