Resultats de la cerca
Es mostren 6675 resultats
sarbatana
Etnografia
Història
Arma de caça constituïda per un tub llarg de fusta, de canya o de metall, mitjançant el qual són llançats, bufant, diverses menes de projectils i de dards.
Molt utilitzada a l’edat mitjana, sobretot pels sarraïns zarbaṭana , sembla que al s XIII la feien servir també per a llançar foc grec sobre l’enemic Actualment és utilitzada només per alguns pobles aborígens de l’àrea tropical SE asiàtic, Índia, Madagascar, la conca amazònica, Amèrica Central, etc, entre diversos pobles de l’Amèrica del Nord, com els muskogee i els iroquesos, i, més rarament, a la Melanèsia La llargada del tub és molt variable de 50 cm a 7 m Els models més senzills són simples tubs de canya o de bambú, de vegades protegits per un revestiment exterior tija de…
construcció naval
Transports
Branca de la indústria que comprèn el projecte i la construcció de vaixells ( indústria naval
).
En un principi els vaixells eren construïts amb fusta de xiprer, de cedre i d’acàcia, però aviat hom emprà els metalls en les àncores i certs additaments bèllics o decoratius Els egipcis ja resolgueren diversos problemes que presenta el govern de la nau i en construïren algunes de grans dimensions 22 m d’eslora i 25 tones d’arqueig Les necessitats del comerç grec feren augmentar el desplaçament de les naus sorgí el tipus anomenat trirrem i hom aconseguí avenços tècnics importants, com el calafatament del buc i el folratge de la carena amb cuir o plom A l’edat mitjana, les fustes…
llibreter
Història
A l’Antic Règim, menestral o artista que comerciava en llibres.
Durant l’edat mitjana, l’ofici consistia en la venda de paper, pergamí i llibres en blanc, i més endavant en la venda de manuscrits i llibres impresos i sobretot en la relligadura i l’enquadernació Als Països Catalans els llibreters eren, en bona part, estrangers, jueus i conversos Des del s XV, es dedicaren amb profit a fer imprimir llibres, i gradualment intentaren d’evitar que els impressors en poguessin vendre Foren objecte d’ordinacions municipals a Barcelona en 1445-46 en general eren considerats artistes més que no pas menestrals, i s’agruparen en collegis a València el…
joc de dames

Joc de dames
Jocs
Joc d’habilitat practicat entre dues persones.
Els orígens són antíquissims, bé que la forma coneguda actualment es difongué durant l’edat mitjana El joc és practicat sobre un escaquer de 64 caselles i 24 peces si és a la espanyola, i en un de 100 caselles i 40 peces si és a la polonesa Les peces, unes blanques i unes altres negres, són situades en les caselles negres i hom deixa buides les dues fileres centrals Els jugadors mouen alternativament les peces en diagonal de casella en casella, sense poder retrocedir El joc consisteix a “menjar-se” -matar- les peces del contrari, cosa possible quan hom té una peça davant una de…
art gàl·lic
Art
Art de la Gàl·lia abans de la dominació romana.
És, de fet, una branca del moviment artístic dels celtes a la segona edat del ferro, o període de La Tène Hom pot establir-ne la data d’origen al segle V aC La seva funció fonamental fou decorativa, i tenia com a fonts l’abstracció de formes del ferro I i préstecs clàssics i orientals en la figura animal i humana Això donà lloc a un art inicialment dedicat a la metallúrgia, amb armes, escuts, cascs i ornaments del vestit plens de decoracions curvilínies, obtingudes per tècnica de repussat, com la tapadora d’Auvers, amb motius espirals i incrustacions de corall En escultura, el…
alqueria

Aspecte d'una torre defensiva en una alqueria (Torre Borrero, dins el terme de Guadassuar, construcció del segle XIX).
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Geografia
Casa de camp amb terreny de conreu, especialment de regadiu.
Al País Valencià hom distingeix l’alqueria de la masia, que correspon a l’explotació agrària en terreny de secà A l’horta de València, a diferència de la barraca, que correspon al minifundi, l’alqueria és un edifici de grans proporcions, sovint de construcció antiga moltes d’elles són gòtiques o barroques té una cuina àmplia i diversos dormitoris per tal com hi viuen la família dels estatgers i diversos jornalers té sempre una planta alta amb unes habitacions ben agençades moltes vegades no tenen pati interior i les dependències s’aglomeren en construccions annexes independents, d’altura…
llitera

Llitera
© Fons Goscons / Eduardo Santos Perales
Història
Vehicle que consisteix en una caixa de cotxe amb dos pals horitzontals al davant i dos al darrere per a ésser portat a pes de braços o per dues haveries.
En l’antiguitat fou una mena de llit portàtil —recobert, a vegades, amb un baldaquí, coronat per un sostre de cuir o de vela i sostingut amb quatre pals que eren una prolongació dels petges destinat al transport de persones ancianes o malaltes, i també de persones econòmicament potents Existents ja a l’antic Egipte i a Grècia, a Roma les lliteres, portades per quatre esclaus o més lecticarii , foren, segons els escriptors llatins, signe de distinció i de riquesa i títol de privilegi per a determinades persones A l’edat mitjana foren utilitzades pels personatges de rang en llurs…
llit

Antic llit olotí de la família del Puget del mas i el Corriol (Rupit-Pruit)
© Fototeca.cat
Tecnologia
Moble destinat a jeure-hi i dormir-hi, compost generalment d’un suport pla de fusta o de metall, on hom col·loca el somier i el conjunt format pel matalàs, els llençols, els coixins, etc.
L’aparició del llit depèn de les circumstàncies climàtiques i d’evolució de cada societat així, mentre pobles primitius el desconeixen, a Mesopotàmia i a Egipte aparegué un tipus de llit molt simple, de fusta, decorat amb vorí i bronze i amb petges com potes d’animal A Creta, Grècia i Roma, el llit era molt semblant, amb petges en forma de columna A l’alta edat mitjana era en forma d’armari el llit gòtic tenia un elevat baldaquí, que sostenia pesants cortinatges, i petges de fusta esculpida Al Renaixement, tenia la mateixa forma, però variaren els treballs decoratius de la fusta…
mecanicisme
Filosofia
Doctrina segons la qual la realitat, o almenys la realitat natural, és concebuda com una màquina o un mecanisme o és explicada segons un model mecànic.
Com a concepció mecanicista del món, el mecanicisme estableix el real com un cos únic regit per lleis mecàniques o bé com un conjunt de cossos en moviment, en el qual cas la comprensió del real coincideix fonamentalment amb la de l’atomisme establint, d’altra banda, la causalitat com a principi bàsic i determinant de tot canvi i moviment, aquest tipus de mecanicisme s’oposa generalment a tota finalitat Com a explicació mecanicista del món, el mecanicisme afirma la possibilitat i àdhuc la necessitat de donar raó dels fenòmens naturals a partir de models mecànics, però alhora manca d’…
coll de la Perxa
Pas (1 579 m alt) obert al pla de la Perxa
(uns 1 600 m alt) a l’Alta Cerdanya (entre la Cabanassa i Bolquera) que posa en comunicació les conques de la Tet i el Segre.
El pla de la Perxa és una dovella enfonsada respecte a les dues alineacions axials pirinenques la del Carlit i el roc de la Calm al N, i la del Puigmal al S El sòcol paleozoic que és el pla apareix recobert en part del cantó cerdà pel neozoic lacustre Hi neix la Tet, que per un llindar comunica amb el Capcir, superfície d’erosió similar però també afluents del Segre, com el riu d’Angost, format pels d’Eina i Bolquera, i el de Jardó La importància estratègica del coll de la Perxa, només superada pels colls de l’Empordà en les comunicacions pirinenques, ve del fet que és el més baix a ponent…