Resultats de la cerca

La vila de Bellveí és esmentada l’any 1082 —si bé el castell apareix en la documentació a mitjan segle XI— quan Beatriu donà a Santa Maria de Gerri una terra situada a Belvezin Novament la vila de Belvecinio és citada l’any 1085, com a terme on se situa el castell de Perabruna Pere de Perabruna, en el seu testament datat entre el 1182 i el 1199, deixà a Gerri diverses terres situades a Belvedin Malgrat la forta presència que sembla que tenia el monestir de Gerri a la zona de Bellvei, la jurisdicció del lloc, més concretament de la Pobleta de Bellvei, era dels comtes de Pallars…

Situació Aquesta capella romànica fou molt modificada M Anglada Aquesta capella queda prop del límit del terme municipal pel costat de ponent, a la vora de la Tordera i de la carretera de Palautordera a Seva per coll Formic També és a tocar de la gran casa de l’Illa, avui dia transformada en el gran Hostal de Sant Roc La cota sobre el nivell de la mar és de 375 m Mapa L37-14364 Situació 31TDG505222 Prop del quilòmetre 11 de la carretera de Palautordera a Seva hi ha el pont que travessa la Tordera Hom troba, tot seguit, un trencall a la dreta cap a llevant que condueix a l’Hostal…

Aquest castell ja apareix esmentat l’any 1040 com una de les fortaleses de la marca meridional del comtat d’Urgell Tanmateix, el lloc de Cabanabona és documentat des de l’any 1036, en el testament de Riquer, el qual cedí a Maier, mentre visqués, el seu alou de Ponts, que era a Cabanabona, amb les cases i amb la torre que hi havia després de la seva mort, l’alou passaria a Santa Maria de la Seu l’any 1054 es procedí a la delimitació dels termes dels castells de Coscoll actual Coscó i Cabanabona entre els hereus d’aquests, delimitació feta en presència de Bernat Onofred, Miró Angelà, Ramon…

Vista de l’exterior de l’església des del costat de llevant L Prat Situació A pocs metres del terme municipal de Vilanova de l’Aguda, dins el límit de Pinell, en un punt des d’on es domina una de les més belles panoràmiques obertes cap a les terres meridionals de Lleida, hi ha el temple de Santes Creus de Bordell Mapa 329M781 Situació 31TCG603458 Seguint la carretera de Solsona a Sanaüja —que al punt quilomètric 16 es transforma en un camí practicable de muntanya—, cal continuar cap al trencant indicat, 1 km més enllà cap a Sanaüja, i deixar els trencants de la Codina i de…

El 1921 celebrà el seu I Congrés en una escola francesa de Xangai amb l’assistència dels dotze fundadors, entre els quals Mao Zedong , i representants de la Tercera Internacional Fins l’any 1973 celebrà congressos a Xangai II, 1922, Canton III, 1923, Xangai IV, 1925, Hankow V, 1926-27, Moscou VI, 1928, Yenan VII, 1945, Pequín VIII, 1956 i 1958 IX, 1969 X, 1973 A partir del 1949 assolí el poder, restà com a únic partit legal i la seva història s’identificà amb la de la República Popular de la Xina Arran de la Revolució Cultural , alguns destacats dirigents del partit foren acusats de…

Situació Sitges excavades a la roca utilitzades fins a èpoques ben tardanes per a l’emmagatzematge del gra i la producció de vi ECSA-JI Rodríguez En un aflorament rocós situat uns 100 m al nord del poble de Torre-serona, conegut com el Calvari, hi ha, excavat a la roca, un interessant conjunt de sitges A l’extrem ponentí d’aquesta roca molt grossa hi ha una creu, la qual dona el nom a l’indret Mapa 32-14 359 Situació 31TCG029166 Torre-serona és a uns 6 km de Lleida per la carretera LP-9221 Per a anar al lloc on són les sitges cal travessar el carrer principal del poble i seguir la carretera…

Situació Vista de la tomba superior d’aquesta necròpoli, amb els encaixos per a posar-hi la llosa que la cobria ECSA-JI Rodríguez Els enterraments excavats a la roca que constitueixen aquesta necròpoli se situen damunt de l’embassament del Secà d’Utxesa, davant de la partida de terres del Salouet És al final de la terrassa de les terres de secà i damunt d’un vessant que s’acaba amb les terres planes, ara colgades sota les aigües de l’embassament Mapa 32-15 388 Situació 31TBF949978 Des de Torres de Segre, cal agafar la carretera que va cap a Carrassumada Passat el cementiri del poble, seguirem…

Àrea de nidificació de la merla d’aigua Cinclus cinclus als Països Catalans Maber, original dels autors Característicament muntanyenca, la merla d’aigua és sedentària, encara que durant els mesos d’hivern baixa per fugir del gel en moviments que la duen, fins i tot, a la plana Àmpliament estesa al N del Llobregat, resta cantonada al S en unes poques serres de la Serralada Prelitoral i el Sistema Ibèric, i arriba fins al Túria en el sector de Titagües, límit meridional conegut de l’espècie a casa nostra És absent de les Illes Aquesta espècie camina sota l’aigua, capturant…

A desgrat de les seves imperfeccions tècniques i del context polític la primera crisi del petroli, que n’assegurà el ressò en el seu moment, el primer informe del MIT per al Club de Roma, elaborat per l’equip dirigit per Dennis L Meadows aplicant una reelaboració del model “World 2” de Jay W Forrester, tingué el mèrit de qüestionar amb claredat el mite del creixement indefinit, mite que prevalia fins llavors a les societats avançades En un moment en què els governs dels països industrialitzats es disposaven, de grat o per força, a emprendre polítiques d’austeritat, l’informe fou àmpliament…

Entre les diverses penalitzacions figura abatre obstacles, que el cavall trepitgi l’aigua o que deixi una petjada en el llistó que delimita el salt, que suposen quatre punts cada vegada que es produeixen rebutjar saltar l’obstacle o desobeir el genet, també penalitza quatre punts en primera instància i l’eliminació si es produeix una segona vegada errar el recorregut o caure genet o cavall, que suposa l’eliminació directa, i ultrapassar el temps límit estipulat, que significa un punt per cada segon extra utilitzat La victòria en la competició és per a aquell binomi cavall-genet menys…