Vista de l’exterior de l’església des del costat de llevant.
L. Prat
Situació
A pocs metres del terme municipal de Vilanova de l’Aguda, dins el límit de Pinell, en un punt des d’on es domina una de les més belles panoràmiques obertes cap a les terres meridionals de Lleida, hi ha el temple de Santes Creus de Bordell.
Mapa: 329M781. Situació: 31TCG603458.
Seguint la carretera de Solsona a Sanaüja —que al punt quilomètric 16 es transforma en un camí practicable de muntanya—, cal continuar cap al trencant indicat, 1 km més enllà cap a Sanaüja, i deixar els trencants de la Codina i de Madrona. A l’altura del punt quilomètric 21, hom passa pel costat de la caseta de Rossells, a mà esquerra, i de l’era i els coberts de la casa, a mà dreta; des d’aquí, seguint pel costat dels coberts, arrenca un camí que, pujant 2 km més, porta directament al lloc, fàcil de veure des de mig camí.
S’hi celebra culte per la Santa Creu de Maig. Les claus són a la casa Rossells o a la rectoria de Sant Climenç. (JCT)
Església
Aspecte que ofereix l’interior de l’església, amb la capçalera al fons.
L. Prat
La planta d’aquest edifici consta d’una nau, de mides més aviat reduïdes, rectangular, capçada a llevant per un absis semicircular i coberta amb volta de canó, possiblement refeta posteriorment. Algun punt d’aquesta volta es troba en un estat crític i amenaça un esfondrament imminent. Hi ha un arc pre-absidal que obre l’absis i un de toral que reforça la volta, el qual arrenca de mitja altura.
La teulada, de dos vessants, s’assenta damunt els murs sobrealçats des de la cornisa trapezoidal bisellada, la qual indica l’antic ràfec.
La finestra de l’absis és de doble esqueixada i amb arc de mig punt. El conjunt de la porta d’entrada és posterior, com també el cor instal·lat a l’interior. Damunt aquest frontis, a ponent, hi ha un petit campanar de cadireta, posterior, i, a mitja altura, entre la porta i el campanar, una finestreta biforada.
Al cementiri hi ha dues peces romàniques: una estela discoidal i un sarcòfag ornat amb decoracions de creus encerclades i de flors de dotze pètals.
L’aparell ha estat fet amb carreus encaixats, poc treballats i disposats en filades irregulars, però amb tendència a la uniformitat. Tot i que es tracta d’un temple de tipologia molt comuna, les característiques del seu aparell permeten de situar-ne la construcció entre les formes rurals del segle XII, les quals conserven les tradicions de la construcció del segle XI. (JCT-JAA)