Resultats de la cerca

Home de gran cultura, tal vegada era membre de la família florentina dels Leoni Cap al 1404 formava part del seguici del cardenal Angelo Acciaiuoli a Roma Degué relacionar-se amb la família florentina dels Capponi, ja que la principal font de les seves obres, el manuscrit Pit París, Bibl Nationale, it 568, fou originalment propietat seva La seva única obra datable és el madrigal Godi, Firençe , escrit el 1406 amb motiu de la conquesta de la ciutat de Pisa per part de Florència Compongué onze madrigals, vint-i-dues balades i dos fragments litúrgics, però també se li atribueixen algunes altres…

Estudià física a les universitats de Khar’kov i Kíev, i música amb Wilczyk piano i Dmitriev teoria Més tard, al Conservatori de Leipzig, fou alumne de C Reinecke i H Richter 1866-68 De nou a Kíev, es dedicà a l’ensenyament mentre perfeccionava la instrumentació amb N Rimskij-Korsakov 1874-76 Es dedicà a la composició i la recerca etnomusicològica sobre la música popular ucraïnesa Musicà nombrosos poemes de Taras Ševcenko, com ara Zapovit 'Testament', 1867 i Duma 'Pensament', 1896 En memòria seva escriví diverses obres corals, com la Cantata per al 50è aniversari de la mort de Ševcenko 1911 i…

Estudià composició amb J Kvapil a l’Acadèmia Janácek de Brno 1948-52, on més tard feu classes El folklore moravià i la música i la teoria de L Janácek foren les seves principals fonts, com ho fou també la tècnica modal de B Bartók Un llenguatge d’estructures aïllades i sense l’elaboració tradicional dels temes el portà de primer a un tipus de música tensa, rítmica i d’expressivitat dramàtica Els anys cinquanta, les seves obres passaren a tenir una factura més clàssica, entre el contrast i el rigor formal Posteriorment introduí la forma evolutiva en els temes, i els anys seixanta començà a…

Fou mestre de capella del landgravi Philipp V de Butzbach des del 1614 Ocupà el mateix lloc al servei de Ludwig V a Darmstadt el 1619 L’any 1623 es desplaçà a Frankfurt i el 1636 a Nuremberg, per a actuar també com a mestre de capella de la Frauenkirche Retornà a Frankfurt el 1644, on restà fins a la data de la seva mort participant molt activament en la vida musical de la ciutat Escriví sobretot música vocal religiosa en l’estil polifònic típic del Renaixement També compongué algunes peces policorals i en stile concertato , en un intent d’assimilar els estils més moderns El seu…

Membre d’una nissaga de músics, el seu pare l’inicià en els estudis musicals, que posteriorment continuà amb A Rée i, ja de gran, a Leipzig El nom que el seu pare havia aconseguit arran de les collaboracions amb N Gade dificultà que Emil obtingués el reconeixement al seu país Aquest fet es nota en la seva producció, deutora d’una estètica que prenia com a model la tendència més conservadora del Romanticisme, sense interessar-se pel conreu d’obres més properes al nacionalisme danès Durant quasi tota la vida fou un músic al servei de l’Església, organista a Copenhaguen i al palau de…

Procedent d’una família de músics i considerat pels contemporanis un dels millors organistes del moment, fou particularment apreciat per les seves improvisacions a l’orgue També tingué una gran reputació com a orguener A partir del 1478 s’establí a Innsbruck i el 1480 ocupà el càrrec d’organista a la cort del duc Segimon de Tirol des del 1489 fins al 1519 compaginà les seves tasques a la cort tirolesa amb el servei a l’emperador Maximilià I El 1515 rebé el títol de cavaller Un cop mort Maximilià I 1519, ocupà la plaça d’organista a la catedral de Salzburg i d’organista de l’arquebisbe de…

Estudià orgue amb el seu pare, Bénigne Balbastre, organista de Saint-Medard, a Dijon L’any 1750 es traslladà a París per estudiar-hi composició amb Claude Rameau, germà del famós compositor i teòric francès Jean-Philippe Rameau, i obtingué un gran èxit interpretant concerts per a orgue al Concert Spirituel L’any 1760 esdevingué organista de la catedral de Notre-Dame El 1776 fou nomenat organista del futur Lluís XVIII, càrrec que ocupà fins a la Revolució Francesa Les seves composicions per a orgue són de caràcter variat, i van des de les composicions primerenques, que contenen títols…

Format al Conservatori de Sofia i a l’École Normale de Musique de París, la seva assistència als Cursos de Darmstadt li despertà l’interès per la composició El fruit fou la seva primera composició, Musique à trois L’any 1957 decidí treballar amb L Berio i B Maderna, amb els quals entrà en contacte amb la música electrònica, i produí la seva primera obra en aquest gènere, Texte I Si les peces electroacústiques tenen com a interès els paràmetres de l’imperceptibilitat, l’obra Grodek amb text de G Trakl per a soprano, flauta i tres percussions destacà pel seu caràcter dramàtic El…

Vida Fou un dels escriptors i crítics que intervingueren més activament en la vida musical hispànica del segle XIX Inicià la seva formació musical a Sant Sebastià i posteriorment ingressà al Conservatori de Madrid, on estudià harmonia Els seus interessos, però, aviat se centraren en la crítica musical i començà a publicar articles en "El Imparcial" Més tard collaborà en altres diaris, com "El Globo", "El Tiempo", "La Europa" i "La Ilustración Española" Publicà La ópera española y la música dramática en España en el siglo XIX 1881, un estudi sobre la sarsuela Peña considerava que el veritable…

De formació musical sòlida, la importància de García Lorca en aquest àmbit és triple En primer lloc, compongué cançons a partir de clàssics de la literatura castellana M de Cervantes, J del Encina, A Machado, etc En segon lloc, feu de compilador Cancioneros i divulgador del folklore musical andalús i gitano, que sovint inspirà la seva producció literària Poema del cante jondo o Romancero gitano I en darrer terme, perquè, a conseqüència de les circumstàncies que envoltaren la seva mort, molts músics compongueren peces en record seu, com la Sonata per a violí , de Francis Poulenc 1942-43, i…