Resultats de la cerca
Es mostren 2433 resultats
fil·loxera

Cicle biològic de la fil·loxera: 1, femella alada ginèfora; 2, ou femella; 3, femella; 4, alada andròfora; 5, ou mascle; 6, mascle; 7, ou d’hivern; 8-13, evolució de la femella neogal·lícola fundadora radicícola; 19-23, i 1-14, evolució de la nimfa i transformació en alada; 24 i 25 i 16-18 larva nimfal i la seva regressió al cicle radicícola
© Fototeca.cat
Entomologia
Insecte de l’ordre dels homòpters de la família dels afídids, que parasita en massa els ceps, dels quals succiona la saba fins que en provoca la mort.
Presenta un cicle biològic complex, tal com és propi dels afídids, que comporta fases radicícoles i gallícoles, de femelles àpteres que es reprodueixen partenogenèticament, i d’individus mascles i femelles, alats o no, que es reprodueixen sexualment Els efectes de la filloxera són diferents sobre els ceps americans i sobre els europeus Els primers no en són gaire afectats, però en els segons els ous de l’hivern donen lloc a un pugó, que habita al damunt de les arrels petites, i el cep es debilita i a l’últim mor L’atac de la filloxera es manifesta a rodals, que destaquen enmig del color verd…
aiguat

Crescuda de la riera de Cambrils (1994)
© Lluís Rovira i Barenys / Revista Cambrils
Meteorologia
Ploguda forta que produeix torrentades i inundacions.
El camp semàntic d’aquest mot cobreix, doncs, no solament la precipitació abundant i violenta xàfec , sinó encara l’avinguda sobtada i sovint imponent dels corrents d’aigua que se'n deriva crescuda El mot, que no és conegut o no és dominant a tota l’àrea lingüística catalana, és suplert per d’altres com aiguada, a Mallorca rubinada, a la Segarra i l’Urgell barrancada i riuada, al País Valencià diluvi, a Menorca Els aiguats són una manifestació normal del règim pluviomètric mediterrani A la façana mediterrània de la península Ibèrica i a les Illes Balears els aiguats van associats a les…
Poblat alt-medieval de Sant Pere de Gavà
Art romànic
Situació Planta de les estructures de la darrera fase d’aquest establiment situat al jardí de la rectoria Museu de Gavà - Pere Izquierdo Les restes de l’assentament alt-medieval de Sant Pere de Gavà foren descobertes casualment durant la construcció d’una bassa al jardí de la rectoria, darrere l’església parroquial de Gavà Les obres motivaren la primera intervenció arqueològica en aquest sector Posteriorment, hom colgà les estructures excavades a fi de protegir-les Mapa 36-17448 Situació 31TDF167733 Jaciment arqueològic El registre arqueològic indica que una gran àrea prop de l’església havia…
Calàndria
D’entre els ocells terrenejants, ocells que veiem fent petites volades, en estol, als nostres camps, les cogullades es caracteritzen pel fet de tenir un plomall al cap, del mateix color terrós que la resta del plomatge La cogullada vulgar Galerida cristata , a dalt, a l’esquerra i la cogullada fosca Galerida theklae , a dalt, a la dreta es diferencien principalment pel diferent contrast entre el color del dors i el del dessota i per la intensitat del tacat del pit en vol, el dessota de les ales és ocraci en la vulgar i gris en la fosca La calàndria Melanocoripha calandra , a sota, a l’…
coll de can Bordoi
Collada
Depressió de la Serralada Litoral Catalana al sector que separa les conques de les rieres de Mogent (Vallès Oriental) i d’Argentona (Maresme), per on passa la carretera de Llinars a Dosrius.
baronia de Montpalau

El castell de Montpalau
© Fototeca.cat
Història
Jurisdicció senyorial centrada en el castell de Montpalau
, les ruïnes del qual s’aixequen dalt d’una muntanya, a la dreta de la riera de Pineda, dins el municipi de Pineda (Maresme).
Situada a l’extrem SW del comtat de Girona, originàriament comprenia les parròquies d’Arenys, Sant Iscle de Vallalta, Sant Cebrià de Vallalta, Hortsavinyà i Vallmanya i gran part de les de Sant Pere de Pineda o de Riu i de Santa Maria de Pineda A la primera meitat del s XIV sorgí el nucli de Calella , i a la fi del XV els d' Arenys de Mar , Canet de Mar i Sant Pol de Mar , que esdevingueren universitats independents Comprenia també les cases aloeres de Canet, Menola, Camós i Pineda Des de la primera meitat del s XI pertanyia al llinatge dels Sesagudes, dit després de Montseny El 1113 la…
Llocs efímers
Lleida Per què tan lluny Parlar de Lleida durant el segle present en art vol dir plantejar-se una història a part marcada per un monument, la Seu Vella, i per una personalitat, Leandre Cristòfol La Seu Vella és una fita geogràfica i històrica determinant de l’aspecte de la ciutat El visitant que hi arriba per primer cop té aquesta imatge d’una manera instantània Però la transformació de la zona i la realitat del futur Parc de la Seu Vella ha estat preocupació constant dels lleidatans, tant per l’esdevenidor del monument durant el franquisme com per la voluntat actual d’associar la recerca…
Montcabrer

Vista del cim de Montcabrer
© Alberto González Rovira
Muntanya
Contrafort sud (307 m) de la Serralada Litoral, al límit entre els termes de Cabrils i de Cabrera de Mar (Maresme), que es comunica amb el turó de Burriac pel coll de Burriac.
Al cim hi ha restes d’un poblat ibèric Els seus vessants han estat urbanitzats
Vallmanya
Poble
Poble del municipi de Tordera (Maresme), al sector oriental del massís del Montnegre, a la capçalera de la riera de Vallmanya, afluent, per la dreta, de la Tordera, aigua avall de la vila.
La seva església parroquial Sant Miquel depèn de la d’Hortsavinyà, municipi del qual depengué fins al primer quart del s XX
regió de Barcelona
Regió del Principat de Catalunya que comprèn les comarques centrals de la seva façana marítima: el Barcelonès, el Baix Llobregat, l’Alt Penedès, Garraf, el Vallès Occidental, el Vallès Oriental i el Maresme.
Comprèn, a grans trets, el territori de l’antic comtat de Barcelona, tal com era al s XI i que es mantingué, aproximadament, com a demarcació de la diòcesi barcelonina, i el de les vegueries de Barcelona i el Vallès i de Vilafranca del Penedès que es mantingueren fins al decret de Nova Planta