Resultats de la cerca

El lloc de Juncosa va dependre en un primer moment del terme del castell de Castelldans És conegut des de l’any 1152, en què Guillem de Cervera i la seva muller Ermessèn, senyors de Castelldans, van donar a Esteve, Bernat, Joan i Tadbert un alou al terme de Castelldans, a la vall de Juncosa Al segle XIII el terme de Juncosa passà al monestir de Poblet El 1224 l’esmentat monestir comprà a Ramon de Miravet els llocs de Juncosa, els Torms i Soleràs per 1 200 morabatins Es coneix una carta de població de l’any 1225 que l’abat de Poblet concedí als habitants de Juncosa, els Torms i Soleràs El 1313…

Situació Vista parcial de la necròpoli, amb una de les tombes en primer terme, coberta de vegetació ECSA-JI Rodríguez Aquesta necròpoli se situa al peu de les Roques de So Roig, les quals es troben al SE d’Alguaire i a uns 400 m de les Roques de Vimpèlec El seu emplaçament gairebé és al límit del municipi d’Alguaire amb el de Vilanova de Segrià Mapa 32-14 359 Situació 31TCG015221 Necròpoli Es tracta d’un conjunt de sis tombes tipus banyera, excavades a la roca Molt probablement hi hauria encara més sepultures, però ha estat tallat el gres per extreure pedra també l’erosió ha originat la…

Situació Un aspecte de les roques on s’adossaven els habitatges medievals ECSA-J Bolos Les ruïnes d’aquest antic vilatge, centrades per les anomenades Roques de Vimpèlec, es troben vora el camí de la Calçada o de Vimpèlec, uns 3 km a llevant d’Alguaire, a la dreta del reguer de la Mitjana i vora els termes municipals de la Portella i de Vilanova de Segrià Mapa 32-14 359 Situació 31TCG022224 Nucli urbà Es tracta d’un antic assentament situat prop d’un aflorament rocós, orientat est-oest Aquesta penya rocosa presenta gran quantitat d’orificis o cavitats dipòsits de diferents mides…

La problemàtica de la manca absoluta de dades sobre la història de l’església de Sant Joan de les Medes, que hom exposa en parlar de la veïna església de Sant Julià de les Medes, es veu aquí agreujada pel fet que no resta cap vestigi de la primitiva església romànica de Sant Joan Com en el cas de l’esmentada església de Sant Julià, ens hem de conformar amb les notícies referides al veïnat de les Medes, el qual formava part del terme del castell de Finestres, com queda documentat el 1323 La venda al baró de Santa Pau, Hug, dels drets que la corona tenia als castells de Finestres, Sant Aniol i…

És doctor en filologia hispànica i catedràtic de filologia catalana literatura medieval de la Universitat d’Alacant, on, des del 1976, es dedica a la tasca docent i investigadora Ha publicat l’edició i traducció castellana de les Epístolas latinas d’Alfonso de Palencia 1982, l’edició i traducció valenciana de la Carta de poblament de Benidorm 1987 —totes dues en collaboració— i l’edició del repertori de literatura popular, De la Marina i muntanya d’Adolf Salvà 1988 És autor també de la Guia bibliogràfica de la literatura catalana medieval 1995 i 1997 i el 1996 publicà, junt amb altres…

Dita també monofonia, és, juntament amb l’homofonia i la polifonia, una de les textures bàsiques de la música, tant si és occidental com no occidental Tanmateix, la textura monòdica no exclou la presència d’un acompanyament generalment improvisat o el doblatge de la melodia per a diferents veus o instruments La música monòdica pot presentar un important grau de complexitat melòdica, sobretot pel que fa a riquesa intervàllica Gran part del repertori folklòric presenta en general una textura monòdica L’exemple més antic de monodia en la tradició musical d’Occident és el cant gregorià Altres…

S’inventà a l’Edat Mitjana, pocs segles més tard de la introducció de l’arquet a Occident per les cultures islàmiques En molts instruments proveïts d’aquest mecanisme, mentre la roda -accionada per una maneta- frega una o més cordes, un teclat selecciona les notes de la melodia que emetrà la corda que canta La primera notícia certa sobre aquesta mena de mecanisme és proporcionada per l' organistrum , instrument totalment desenvolupat ja al segle XII, representat al Pòrtic de la Glòria a Santiago de Compostella Es tracta d’un instrument de grans dimensions, tocat per dues persones…

L’orca falsa Pseudorca crassidens és d’aspecte general semblant al cap d’olla, però se’n diferencia pel seu cap de silueta més esvelta i la seva natació ràpida i àgil Tant l’orca falsa com l’orca Orcinus orca són rars visitants de les nostres costes Eduardo Saiz L’orca falsa és un cetaci de talla mitjana, coloració negra, a excepció d’una taca ventral de color blanc, i aspecte general semblant al del cap d’olla però amb una silueta més esvelta És una espècie típica d’aigües càlides que només penetra a la Mediterrània de manera ocasional La majoria de les citacions referents a…

La balena amb bec de Blainville Mesoplodon densirostris es distingeix de la de Cuvier pel fet que té una boca més allargada i perquè les seves mandíbules tenen una protuberància molt marcada prop de la comissura bucal, on es troben dues dents comprimides lateralment Eduardo Saiz L’aspecte d’aquest odontocet és semblant al de la balena amb bec de Cuvier, però la forma del seu cap, i en especial la de les mandíbules, és molt diferent Les seves dues úniques dents, que afloren només en els mascles adults, es troben localitzades a la punta d’una conspicua protuberància situada a la part …

L’any hidrològic 2015-2016 Revisant els darrers cinc anys de dades, tot i els alts i baixos propis de les variacions interanuals, es pot afirmar que la tendència general és que la quantitat d’aigua que circula pels rius disminueixi Aquest any hidrològic no en va ser cap excepció, i es van repetir els cabals inferiors a les mitjanes històriques a la majoria d’estacions d’aforament La manca d’episodis de pluja destacables i, per tant, la manca d’aportació d’aigua dels rius van deixar les reserves hídriques de les conques internes a les portes del llindar de sequera Les conques internes de…