Resultats de la cerca

Vida Quan només tenia tres mesos, Ravel es traslladà amb la seva família a París De ben petit mostrà uns dots especials per a la música i el seu pare, enginyer de professió, donà suport a la vocació del seu fill El 1882 començà a estudiar piano amb H Ghys i el 1887 inicià els estudis de composició Durant l’adolescència, el seu millor amic fou el pianista català Ricard Viñes Amb ell descobrí E Chabrier i E Satie, els autors que més influència tingueren en les obres primerenques de Ravel Del 1889 al 1895 estudià al Conservatori de París, on cursà harmonia i piano i demostrà ser un estudiant de…

Situació L’església de Sant Miquel era la del lloc de Fontfreda, antic poblat de masies disperses, ara gairebé deshabitat És situat a l’extrem meridional del terme de Maçanet de Cabrenys Es troba als repeus de llevant de la muntanya del santuari del Fau, damunt el barranc del Rimal, en una contrada boscosa Mapa 219M781 Situació 31TDG785887 Per arribar-hi cal seguir el camí que porta a Oliveda Un cop passat aquest lloc i la seva església de Sant Andreu, abans d’arribar a la dels Vilars, hi ha a mà dreta un camí que porta fins a l’església de Fontfreda, la qual és a uns 4 km vers migdia JBH…

Situació Les ruïnes de l’antiga canònica de Santa Maria es conserven uns 300 m vers el sud-oest de la vila d’Ullà, a la part inferior del terme i a la riba esquerra del Ter Mapa 296M781 Situació 31TEG085552 Ullà és a 1,5 km vers tramuntana de Torroella de Montgrí, per la carretera comarcal de Palafrugell a Viladamat Un camí a mà esquerra d’aquesta carretera passa pel costat de l’Hort del Capellà, on, també a tocar del camí, hi ha les minses restes subsis-tents JBH-JVV Història La canònica augustiniana de Santa Maria d’Ullà “ Sancte Marie de Ulianus ” fou fundada l’…

Situació Vista exterior de l’església des del sud-est, amb la capçalera a primer terme, l’absis de la qual, d’estructura força singular, és gairebé de la mateixa amplada que la nau F Baltà L’església parroquial de Sant Cugat d’Albons es troba al bell mig d’aquest poble, a la plaça Major Mapa 296M781 Situació 31TEG072615 Per Albons passa la carretera local que des de Bellcaire d’Empordà enllaça, a l’indret de la Creu d’Albons, amb la comarcal de la Bisbal d’Empordà a Portbou per Figueres Cal demanar la clau de l’església a la rectoria del mateix poble Història El lloc d’Albons és documentat l’…

Situació Les dues arcades que resten de l’església, vestigi, potser, d’un atri M Anglada Sant Martí de Viladrau és l’església parroquial del poble homònim, alqual hom pot accedir des de diversos llocs amb bona carretera Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 49,4 —y 33,2 31 tdg 494332 La clau de l’església cal demanar-la al rector de la parròquia o a les monges del convent de les dominicanes de l’Anunciata, que tenen casa a aquest poble GOP Història Aquesta església es trobava situada dins l’antic…

Situació Piscina octogonal que centra la sala principal dels banys, sobre la qual s’aixeca una petita llanterna amb cúpula que emergeix a l’exterior F Tur L’edifici dels banys de Girona o Banys Àrabs és situat dins el nucli urbà de la ciutat de Girona, fora del primer perímetre emmurallat i prop del portal de Sobreportes, al carrer de Ferran el Catòlic Mapa L39-13334 Situació 31DTG858488 JAA Història Situats al començament del modern Passeig Arqueològic, l’edifici dels banys fou mencionat per primera vegada l’any 1194 El rei Alfons II d’Aragó concedí aleshores a l’església de Girona la…

Situació Estat actual de les ruïnes de l’església, després d’uns treballs de neteja fets fa pocs anys ECSA - JA Adell Les ruïnes de l’església de Sant Martí de Cardós o Sant Martí del Pui es troben a l’extrem de llevant del turó on s’assenten els vestigis de l’antic poblat del mateix nom Per tant, l’itinerari que s’ha de seguir per a accedir-hi és el mateix que s’ha descrit en la monografia anterior JAA Mapa 34-9182 Situació 31TCH549158 Història L’església de Sant Martí de Cardós és esmentada per Primera vegada en el document conegut com la “interpolació de l’ auctoritas ” —del…

Situació Edifici d’una sola nau i esvelt campanar, aïllat entre camps i prats a la part baixa del poble ECSA - JA Adell L’església parroquial de Sant Iscle i Santa Victòria és situada als afores de Surp, a llevant de la població, al costat del cementiri Surp és a uns 6 km de Rialb JAA Mapa 33-10214 Situació 31TCH461019 Història El primer esment del lloc de Surp és de l’any 1102, quan l’abat Ponç de Gerri cedia una vinya “ in territorio de Suirb, in loco que dicitur Sernui ”, a Isarn de Caregue, en canvi de la meitat del fruit i del delme Vers el 1112, en el testament de la comtessa Eslonça…

Situació L’absis d’aquesta església, disposat exteriorment en dos pisos amb les seves arcuacions i lesenes, és un cas totalment singular en el romànic català ECSA - JA Adell L’església parroquial de Sant Serni és a la part alta del poble de Baiasca Mapa 33-9181 Situació 31TCH474083 S’arriba a Baiasca per una carretera de vuit quilòmetres, sense asfaltar, que surt de la carretera de Sort a Esterri d’Àneu, al costat del pont sobre el torrent de Baiasca JAA Història Segons s’extreu del Spill del vescomtat de Castellbò, redactat al principi del segle XVI, la vall de Baiasca era anomenada…

Situació Façana de ponent de l’església, molt transformada J Vigué L’església parroquial de Sant Julià de Vallfogona es troba situada a l’extrem de llevant de la població, sota la carretera moderna de Ripoll a Olot, C-150, pel coll de Cloubet, que és per on cal accedir-hi Mapa 256M781 Situació 31TDG426720 MAB Història Pergamí original de l’acta de consagració Arxiu Mas El lloc de Vallfogona és documentat des de l’any 900 en múltiples documents de vendes i donacions de terres i alous situats a la vall de Vallfogona a favor del monestir de Sant Joan de les Abadeses En ells, Vallfogona apareix…