Resultats de la cerca
Es mostren 5346 resultats
Joseph Kosuth
Art
Artista nord-americà.
La seva dedicació a l’art ultrapassa la realització d’installacions, per les quals és bàsicament conegut, i inclou una tasca com a teòric de la filosofia del llenguatge, comissari d’exposicions, i collaborador en diversos projectes arquitectònics públics i privats L’eix central de la seva obra, englobada dins els corrents de l’art conceptual, es mou al voltant de la investigació de la naturalesa lingüística de l’art i el rol del context social, institucional, etc Entre d’altres mostres, ha participat en les Documenta V 1972, VII 1982 i IX 1992 de Kassel, i a la Biennal de Venècia 1993 amb la…
Pèire Puget
Escultura
Pintura
Escultor i pintor provençal.
Es formà com a pintor a Itàlia amb Pietro da Cortona Començà la seva tasca d’escultor amb els Atlants del pòrtic de l’ajuntament de Toló 1656-57 Protegit per Fouquet, féu per encàrrec seu un Hèracles gal en repòs 1661, Musée du Louvre i, a la caiguda d’aquell, s’establí a Gènova, on treballà per a les esglésies de la ciutat De retorn a Toló 1667, decorà els mascarons de proa de les naus reials Esculpí per al parc de Versalles el Miló de Crotona 1682 i Perseu alliberant Andròmeda 1684, ambdós avui al Musée du Louvre Les seves dues darreres obres, els baixos relleus Alexandre i Diògenes 1687-92…
Joan Massanet i Juli
Pintura
Pintor.
Característic avantguardista empordanès, la seva obra es mou dintre el més inspirat surrealisme, al qual aporta un estil personal ple d’una plàstica lluminositat mediterrània, transparents celatges i una viva imaginació Prengué part en l’Exposició d’Artistes Independents de la Galeria Dalmau de Barcelona 1936 Formà part del Grup Logicofobista Fundador del grup gironí Indika 1952, exposà a la III Bienal Hispanoamericana a Barcelona Als voltants del 1960, influït per l’informalisme, incorporà a les seves obres sorra i diversos materials marins, sense perdre mai el caire surrealista Fou…
Josep Antoni Llobet i Vall-llosera
Historiografia
Científic i historiador.
Fou membre de la Societat Filosòfica Exiliat a França 1824-32, per les seves idees liberals, en tornar-ne contribuí a la introducció del pensament científic modern als Països Catalans Físic, geòleg i arqueòleg, recollí i classificà molts llibres procedents de biblioteques conventuals destruïdes el 1835, collaborà en l’organització del museu arqueològic de Barcelona i fou professor i president de l’Acadèmia de Ciències, on llegí diversos treballs Publicà, entre altres obres, De los pozos artesianos en general y de su aplicación a la Cataluña 1834, Descripción de un Atlas catalán…
Rik Wouters
Escultura
Pintura
Escultor i pintor belga, fill d’un tallista.
Es formà a les acadèmies de Malines i Brusselles El seu estil escultòric, tributari de Rodin i de Bourdelle, es caracteritza per les superfícies aspres i per la instantaneïtat i el dinamisme de les actituds copsades en la figura — Verge folla inspirada en Isadora Duncan ballant, 1912 Museu d’Escultura a l’Aire Lliure, Anvers— Com a pintor, admirà Ensor, però això no el portà cap a l’expressionisme, sinó també a una plasmació d’imatges instantànies, les més conegudes de les quals són interiors amb figura, propers a Bonnard, però més enèrgics i vibrants i de base més…
Pere Niçard
Pintura
Pintor.
Apareix documentat a Mallorca en un contracte que signà el 1468, juntament amb Rafael Moger, per a fer el retaule de Sant Jordi , en el qual contracte es diu que Niçard farà la taula central i les predelles, que és precisament el que s’ha conservat Museu Diocesà de Palma Aquesta obra, que és l’única que es té d’ell amb seguretat i que consta que el 1470 encara no havia acabat, reflecteix una altra obra del mateix tema de Van Eyck, desapareguda És una mena de pintura eclèctica, amb elements d’influència alhora flamenca, italiana i francesa Fou el primer a difondre la pintura…
Institut Industrial de Terrassa
Entitat nascuda el 1873 com a resultat de la fusió de l’antic Gremi de Fabricants i l’Associació de Fabricants, per al progrés, el foment i la defensa de la indústria llanera de Terrassa.
Tingué un representant permanent a Madrid i publicà el periòdic proteccionista “La Industria Tarrasense” 1876 En sorgiren la Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Terrassa 1886, la Mútua d’Assegurances 1900, la Biblioteca Tècnica-Tèxtil 1933, el Museu Tèxtil Biosca 1946, l’Oficina de Productivitat 1957, etc Ha contribuït a l’ensenyament tècnic i tèxtil de Terrassa El 1928 es fusionà amb la Mútua Fabril, creada el 1920 El 1936 fou collectivitzada pel departament d’economia de la Generalitat El 1939 fou incorporada a la Central Nacional Sindicalista com a servei sindical El 1955…
Fundació Barcelona Olímpica
Esport general
nstitució creada per la junta d’accionistes del Comitè Olímpic Organitzador Barcelona 1992.
Fou constituïda a l’abril del 1993 amb la finalitat de difondre la realitat dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i els valors culturals, ètics, esportius i de tot ordre que emanen de l’ideari olímpic El seu patronat està format per representants de l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya, el Consell Superior d’Esports i el Comitè Olímpic Espanyol Fins el 2006 tingué la seu a la Galeria Olímpica, al mateix Estadi de Montjuïc, i des del 2007 es troba al Museu Olímpic i de l’Esport Joan Antoni Samaranch, que gestiona Concedeix beques d’investigació per a estudis i treballs…
,
bioespeleologia
Biologia
Especialitat científica que té per objecte l’estudi dels éssers vius que habiten el domini subterrani.
El terme fou creat el 1904 per Armand Viré Com a especialitat nasqué el 1831 amb la primera descripció d’un ésser viu cavernícola, el coleòpter troglobi Leptodirus hohenwarti procedent de la cova d’Adelsberg Carniola, pel comte Franz von Hohenwart El 1907 Emil G Racovitza i René Jeannel crearen Biospeleologica, una organització que tenia per finalitat l’elaboració d’un projecte d’història natural del domini subterrani Actualment és una branca de la biologia sòlidament consolidada A Catalunya les primeres exploracions bioespeleològiques foren fetes per René Jeannel i per Racovitza, que a…
Ca n’Alcover - Espai de cultura
Entitat cultural per a la difusió de la llengua i la cultura catalanes a les Illes Balears, amb especial dedicació a la figura i l’obra de Joan Alcover i Maspons.
Impulsada per Joan Palomba , fou inaugurada a Palma al maig del 2008 i des d’aquest any ha esdevingut també la seu d’aquesta entitat Rep, a més, el suport del govern de les Illes Balears, el Consell de Mallorca, l’ajuntament de Palma i la Caixa de Balears “Sa Nostra” Situada a l’antic domicili del poeta, té els precedents en llegar el seu fill i membre de l’OCB Pau Alcover el casal en herència a l’entitat el 1968, de la qual es feu càrrec dos anys després La rehabilitació de l’edifici no començà, però, fins el 1992, i el 2003 s’iniciaren les obres per al projecte definitiu Inclou la Casa…