Resultats de la cerca
Es mostren 3083 resultats
Les planes i el vedat de Fraga
Guaret dels plans de cardell colonitzat per la barrella punxosa Salsola kali Aquests matolls quan són secs, són arrencats pel vent, que els fa rodolar per les vastes planúries tot creant imatges evocadores dels ambients desèrtics Juan M Borrero Les planes i el vedat de Fraga 11, entre els principals espais naturals de la depressió de l'Ebre La regió estesa a l’oest de Fraga, dins la comarca del Baix Cinca, constitueix la zona més àrida i continental alhora dels Països Catalans Els anomenats secans de Fraga són formats per dues unitats ben contrastades Al nord es troben unes extenses planes…
Les ciperàcies
És una família important, que comprèn uns 90 gèneres amb més de 4000 espècies distribuïdes pel món, preferentment a les regions àrtiques i subàrtiques La majoria es troben en hàbitats pantanosos i en zones humides o entollades Sovint s’ha unit aquesta família amb la de les gramínies en un únic gran grup, les glumiflores, especialment per la similitud en el port i, fins a cert punt, en l’estructura floral Les ciperàcies també s’assemblen, d’altra banda, a les juncàcies i a la família exòtica de les restoniàcies De fet, allò que tenen totes en comú és l’adaptació a l’anemofília, que es tradueix…
Sant Miquel de Moror (Sant Esteve de la Sarga)
Art romànic
Situació Vista del sector de migdia de l’església amb la seva portada ECSA - J A Adell L’església parroquial de Sant Miquel és a la part alta del poble de Moror, situat sobre la carretera de Guàrdia de Mur a Sant Esteve de la Sarga JAA Mapa 33-12290 Situació 31TCG210610 Història Les primeres notícies de Moror es remunten a la fi del segle XI L’any 1083 Rodlà donava al monestir de Santa Maria de Gerri el seu alou de Moror Gerri, però, hi devia tenir altres possessions, ja que l’any 1164, en la butlla que el papa Alexandre III donà al monestir confirmant-li les seves propietats, consten…
Sant Pere de Tuïr
Art romànic
Situació Els vestigis de l’antiga església parroquial de Sant Pere es conserven a l’església parroquial actual de Santa Maria de la Victòria, situada al centre de la vila de Tuïr Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 41’ 54,6” N - Long 2° 45’ 22,8” E L’itinerari que duu a Tuïr és el mateix descrit en la monografia precedent PP Història Hom troba les primeres referències a la vila de Tuïr en el cartulari de Sant Miquel de Cuixa, monestir que havia adquirit, al segle X, propietats al lloc mitjançant diverses donacions Una d’aquestes anà a càrrec de Miró, levita, aleshores ardiaca fill del comte de…
palissandre
Botànica
Tecnologia
Gènere que comprèn unes 100 espècies tropicals, de la família de les papilionàcies, d’arbres de fulles pinnaticompostes i de fruits indehiscents, de molts dels quals és aprofitada la fusta, de color vermell fosc o quasi negre, viada, compacta i de fibra gruixuda i uniforme, molt apreciada en la fabricació de mobles i d’objectes diversos.
periquito
Periquitos
© Aurore Esteban - Fotolia.com
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels psitaciformes
, de la família dels psitàcids, de 18 cm, de color verd, amb el cap groc, i que té les parts superiors fistonades transversalment de groc i negre, una taca blava vertical a cada galta, tres punts negres a banda i banda del coll i la cua blau fosc llarga de 10 cm.
La cara del mascle és blava i la de la femella, marró Habita a Austràlia i és gregari i nòmada És molt estès com a ocell de gàbia i pot aprendre a imitar la veu humana Importat per primer cop el 1840 a Anglaterra, hom n'ha aconseguit, selectivament, una gran quantitat de colors i tons verds, grocs, blaus, blancs, etc
coma de Setúria
Alta vall del riu d’Aós (o riu de Setúria
), que té la seva capçalera (vessants meridionals del cap de l’Ovella, el pic Negre i el pic alt de la Capa) dins la parròquia andorrana de la Maçana i que continua dins el municipi de les Valls de Valira (Alt Urgell), formant la vall d’Aós.
El pic de Setúria 2 692 m alt és termenal dels termes de la Maçana Andorra i d’Alins Pallars Sobirà
tórtora turca
Tórtora turca
Tony Morris (CC BY-NC 2.0)
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels columbiformes, de la família dels colúmbids, de 30 cm, que és de color castany pàl·lid a les parts superiors, amb la cua i les puntes de les ales fosques i rosat vinós clar al cap i a les parts inferiors, i té mig collar negre a la part posterior del coll.
Habita prop de les poblacions, originàriament al SE d’Europa i el NE d’Àfrica, però s’ha anat estenent i actualment és comú a tota l’Europa oriental i central, fins al N d’Itàlia i el S de França La primera citació als Països Catalans data del 1970, que fou observada al Pirineu central
kombutxa
Alimentació
Beguda probiòtica d’origen probablement manxurià, rica en nutrients, lleugerament carbonatada, d’un gust entre dolç i agre i una olor semblant a la del iogurt o el quefir, que resulta de la fermentació que produeix una colònia simbiòtica de bacteris (Acetobacter) i llevats (Brettanomyces i Saccharomyces) en una infusió de te verd o negre amb sucre.
Se li atribueixen propietats terapèutiques no demostrades científicament
Els insectes i l'activitat humana (III)
Insectes d’interès en agronomia o en silvicultura Dues espècies d’insectes causants de plagues importants al nostre país, ambdós lepidòpters a l’esquerra el cuc o corc de la fruita Carpocapsa pomonella , o corc de les peres i les pomes, que ataca també presseguers, albercoquers i pruneres, i a la dreta, una galeria construïda pel barrinador de la fusta Zeuzera pyrina , que viu als avellaners i també als fruiters Rafael Campillo i Mariano Rojo Si és elevat el nombre d’insectes amb interès mèdic i veterinari, encara n’és més el dels insectes que incideixen sobre els boscos i els conreus La…