Resultats de la cerca
Es mostren 13401 resultats
Friedrich Schorr
Música
Baix hongarès, naturalitzat nord-americà.
Estudià cant amb A Robinson i el 1912 debutà a Chicago amb papers secundaris Aquell mateix any fou contractat a Graz per representar-hi el paper de Wotan La valquíria , ciutat en la qual actuà amb regularitat des d’aleshores Posteriorment cantà a Praga i Colònia, i el 1923 fou contractat per la Staatsoper de Berlín, on fou solista durant set anys En aquesta època actuà a Bayreuth 1925-31, al Covent Garden de Londres 1925-33 i al Metropolitan de Nova York 1924-43 Especialitzat en papers wagnerians, interpretà un Hans Sachs Els mestres cantaires de Nuremberg , un Holandès L’holandès errant…
Gerd Nienstedt
Música
Baix baríton alemany, nacionalitzat austríac.
Debutà el 1954 a Bremerhaven i entre el 1964 i el 1973 fou contractat per a interpretar els principals papers del seu repertori als teatres d’òpera de Gelsenkirchen, Wiesbaden, Colònia, Frankfurt i Viena En 1961-75 cantà al Festival de Bayreuth, en diversos papers wagnerians El 1968 debutà a Chicago com a Joan Baptista Salome , personatge que repetí dos anys més tard a San Francisco Es presentà igualment amb èxit al Teatro alla Scala de Milà, a les òperes de Berlín, Zúric i París i al Grand Théâtre de Ginebra Tot i la seva especialització en obres de R Wagner, es distingí també en òperes de…
Vanni Marcoux
Música
Baix francès d’origen italià.
Estudià dret a la seva ciutat natal i hi exercí d’advocat Debutà com a aficionat el 1894 amb el paper de Sparafucile Rigoletto al Teatro Regio Arran de l’èxit obtingut en un recital al costat de F Tamagno i d’A Magini-Coletti, dues grans figures de l’època, decidí consagrar-se exclusivament al cant Després d’haver rebut diverses lliçons de mestres italians, debutà professionalment el 1900 amb Romeu i Julieta a Baiona Cinc anys més tard fou contractat al Covent Garden de Londres, on reaparegué ininterrompudament fins el 1912 El 1922 cantà Boris Godunov a l’Òpera de París, obra que després…
Josef von Manowarda
Música
Baix austríac d’origen polonès.
Estudià música a Graz, on debutà el 1911 Romangué fins el 1915 en aquesta ciutat i el 1919 debutà a l’Òpera de Viena amb l’estrena de La dona sense ombra R Strauss, en el paper d’Esperit Missatger Entre el 1922 i el 1938 actuà de manera ininterrompuda al Festival de Salzburg, on destacà en El rapte del serrall , i del 1931 al 1942 ho feu al de Bayreuth, on es convertí en intèrpret de referència dels papers wagnerians, especialment de Wotan L’anell del Nibelung i Hans Sachs Els mestres cantaires de Nuremberg Des del 1935 fou membre de l’Òpera de Berlín Actuà també en teatres de França,…
Alexander Kipnis
Música
Baix ucraïnès naturalitzat nord-americà.
Estudià direcció orquestral al Conservatori de Varsòvia, i posteriorment es formà com a cantant amb E Grenzebach a Berlín, on fou membre de la Städtische Oper entre el 1919 i el 1929 després d’haver debutat a Hamburg 1915 Durant els anys 1930-35 formà part de la Berliner Staatsoper, i del 1935 al 1938, de l’Òpera de Vie-na S’especialitzà en les òperes de WA Mozart i R Wagner Del 1927 al 1933 es destacà especialment a Bayreuth Ocasionalment actuà també en les principals òperes del repertori rus Formà part de l’Òpera de Chicago 1923 i 1932 i el 1937 interpretà el paper de Sarastro La flauta…
Hans Hotter

Hans Hotter
© DEDB
Música
Baix baríton alemany naturalitzat austríac.
Estudià amb Matthäus Römer a Troppau i a Breslau i el 1930 cantà Messiah , de GF Händel, a Munic El 1937 interpretà alguns papers en òperes de R Strauss i el personatge de Wotan Tetralogia a l’Òpera de Munic, en la companyia de la qual romangué fins el 1972 Després de la Segona Guerra Mundial obtingué fama internacional, especialment amb papers d’òpera alemanya i de WA Mozart El 1947 debutà al Covent Garden de Londres amb Don Giovanni i Les noces de Fígaro com a membre de l’Òpera de Viena El 1950 es presentà a la Metropolitan Opera House de Nova York amb L’holandès errant i entre el 1952 i…
Peter Gottlieb
Música
Baix baríton txec naturalitzat francès.
Estudià a Rio de Janeiro, on debutà amb La bohème 1948 Posteriorment amplià la seva formació a Florència, fins que es traslladà definitivament a París Estrenà amb gran èxit l’ Òpera d’Aran , de Bécaud, gràcies al qual pogué destacar-se en els grans papers del repertori, especialment de WA Mozart Comte d’Almaviva, Don Giovanni, Don Alfonso, Papageno i G Puccini Scarpia, Sharpless, Gianni Schichi Ha actuat regularment a l’Òpera de París, a la de Gant, a la d’Anvers i al Teatre de la Monnaie de Brusselles, així com al Grand Théatre de Ginebra, on ha excellit en òperes de R Strauss, PI Cajkovskij…
fageda

Fageda
© Xevai Varela
Geobotànica
Comunitat vegetal integrada per plantes de fulla tendra i caduca entre les quals domina el faig.
S'estén per Europa i Àsia, en llocs generalment humits Als Països Catalans, hi ha quatre menes de fageda la fageda amb joliu , mancada d’arbusts, que presenta un estrat herbaci exuberant i que forma un garlanda ininterrompuda al llarg del vessant nord dels Pirineus, la fageda amb ellèbor verd, d’estrat herbaci pobre, que es fa tot al llarg del vessant sud, on el grau d’humitat és més baix, i la fageda amb boix i la fageda amb lúzula , força empobrides, amb estrat arbustiu i herbaci integrat en part per espècies de la roureda, com el boix, i fins i tot de tall mediterrani, que es…
gasoil
Química
Líquid inflamable, incolor o lleugerament groguenc, menys dens que l’aigua, que hom obté en la destil·lació del petroli, entre 220° i 360°C.
És format per una mescla d’hidrocarburs de 14 a 20 àtoms de carboni i és utilitzat com a carburant en els motors dièsel ràpids La seva propietat més important és la d’autoinflamar-se en presència de l’aire quan és comprimit en el cilindre del motor La capacitat d’autoinflamació és mesurada per l’ índex de cetà cetà, el qual ha d’ésser superior a 50, o bé amb l’ índex dièsel, que relaciona el punt d’anilina amb la densitat Hom fixa també el percentatge de sofre < 0,5% pels problemes de corrosió del motor i de contaminació ambiental El gasoil que conté una proporció de sofre inferior a 500…
Unitat i Progrés Municipal
Partit polític
Partit supracomarcal de Girona inscrit el 1983 per Albert Bou i Domènec Ajenjo.
Inicialment fou promogut per militants del Partit dels Socialistes de Catalunya PSC, d’Esquerra Republicana de Catalunya i del Partit Socialista Unificat de Catalunya i Iniciativa per Catalunya IC Pretén contribuir a la reconstrucció nacional de Catalunya, al seu autogovern, a la consolidació i el desenvolupament de l’Estatut i especialment l’autonomia municipal Concorregué a les eleccions municipals de 1987, essent el principal impulsor Josep Farré a Torroella de Montgrí en les eleccions municipals de 1991 any en què comptà només amb el suport del PSC i d’IC obtingué 1 conseller comarcal al…