Resultats de la cerca
Es mostren 5427 resultats
pau de Westfàlia
Història
Acords signats simultàniament a Münster i Osnabrück, el 24 d’octubre de 1648, que posaren fi a la guerra dels Trenta Anys
.
Les negociacions entre l’emperador Ferran III i els francesos amb llurs aliats tingueren lloc a Münster, a partir de l’any 1644, i les de l’emperador amb els suecs, a Osnabrück Aquest tractat fou el primer intent de coordinació internacional de l’Europa moderna Alemanya en sortí desballestada França, la gran triomfadora, obtingué els bisbats de Metz, Toul i Verdun, deu ducats a Alsàcia, el Sundgau i les ciutats de Breisach i Pinerolo Suècia rebé la Pomerània occidental, la ciutat de Stettin i les illes de Rügen i Usedom, i consolidà la seva hegemonia a la Bàltica Brandenburg,…
Sant Pere de Calaceit
Art romànic
La vila de Calaceit s’emplaça a la carena d’un serrat que forma la divisòria d’aigües entre el riu d’Algars i el Matarranya El lloc fou conquerit per primera vegada, de manera efímera, vers el 1132, per Alfons I d’Aragó, el Bataller però no va ser fins al 1151 quan es conquerí definitivament L’any 1209 el rei Pere I el Cafò/iccedí els seus drets sobre el lloc al bisbe de Tortosa, fet que propicià que el 1210 s’adjudiqués a la diòcesi de Tortosa la jurisdicció eclesiàstica de Calaceit, juntament amb els llocs d’Arenys, Lledó i Cretes Tots aquests llocs formaren part de l’…
Sant Llorenç de Corrubí (Sant Jaume de Frontanyà)
Art romànic
L’església de Sant Llorenç de Corrubí, situada dins el terme de Frontanyà fou des dels seus orígens una església vinculada a Sant Jaume, i dependent del bisbat d’Urgell La primera menció documental del lloc és de l’any 905 i apareix com un dels límits de l’església consagrada de Sant Jaume et de alia parte per locum ubi dicunt Capud Ursi Hom ha cregut que després d’aquesta consagració el gran terme parroquial de Frontanyà queda dividit entre petites esglésies vinculades espiritualment a Sant Jaume i servides pels seus preveres primer, i pels membres de la comunitat canonical després Entre…
Castell i vilatge de Colobor (Àger)
Art romànic
Aquest antic poblat i castell del terme d’Àger es trobava situat segurament prop del lloc on ara hi ha l’ermita de Santa Maria de Colobor i el casal adjunt, al Montsec d’Ares Des del segle XII, a Colobor es documenta una fortalesa i àdhuc un petit vilatge, que desaparegué arran de la pesta negra del segle XIV La primera referència concreta sobre el lloc apareix en l’acta de consagració de l’església de Sant Nicolau d’Àger del 1101 Gerbert Oseta donà una terra a la dita església propera al camí de Colobor El 1110 s’efectuà la venda d’una casa al llogaret de Colobor per un tal Senfred,…
Castell o torre de la Figuera (Algerri)
Art romànic
El castell de la Figuera és situat a la part alta del poble abandonat de la Figuera, a uns 20 m de l’església romànica de Sant Josep Una referència històrica documental que data de l’any 1153 dóna notícia d’aquesta fortalesa Es tracta d’una escriptura de donació atorgada pel vescomte Guerau Ponç III de Cabrera i la seva esposa Berenguera a favor de Pere de Claramunt i els fills de Ramon de Claramunt Segons aquest document, els mencionats vescomtes donaren als Claramunt “ unam turrim, nominatim ipsa de Figera ” amb tots els seus termes i drets, la qual era situada dins la…
Castell de Castelltort (el Bruc)
Art romànic
Aquest castell es trobava en els límits del castell de la Guàrdia primer, i després del del Bruc i el de Castellolí, al coll anomenat de Castelltort, i tenia la missió de guardar el pas de la carretera que de la Conca d’Òdena es dirigia cap a la vila de Piera Les poques notícies que es tenen no permeten confirmar si tenia terme, i, en cas afirmatiu, havia de ser molt petit Sembla que estava vinculat al castell de la Guàrdia de Montserrat i apareix sempre sota el domini dels mateixos senyors del castell de la Guàrdia, primer els vescomtes de Barcelona i després la família Guàrdia La primera…
Alfons XII d’Espanya
Història
Rei d’Espanya (1875-85), fill d’Isabel II.
A causa de la revolució liberal del setembre de 1868 hagué de fugir a França amb la resta de la família reial L’any 1870 rebé els drets a la corona gràcies a la renúncia d’Isabel II, mentre Cánovas del Castillo organitzava el partit alfonsí amb elements moderats i unionistes, que s’oposaven a la monarquia d’Amadeu I En ésser proclamada la República, tots els monàrquics, llevat dels carlins, passaren a les files alfonsines El cop d’estat de Pavía gener del 1874 acabà, de fet, amb la República, i el pronunciament de Martínez Campos Sagunt, desembre del 1874 permeté la restauració…
Pere Galceran de Pinós i de Mallorca
Història
Noble, senyor de les baronies de Pinós (Pere Galceran II de Pinós), Bagà, etc., com el seu pare Pere Galceran (I) de Pinós.
Orfe de pare, foren els seus tutors la mare, Saura de Mallorca fins que es tornà a casar amb Berenguer de Vilaragut, i després Ot de Montcada En arribar a la majoritat, mantingué un plet amb el seu padrastre a causa de l’administració dels seus béns Es casà amb la seva cosina llunyana, Marquesa de Fenollet, vers el 1330, raó per la qual fou tutor del germà d’aquesta, Andreu de Fenollet, quan morí llur pare Pere VII de Fenollet, el 1353 També en aquest cas la tutoria provocà més endavant un plet entre pupil i tutor Tingué també dissensions amb els Cardona el 1316 el vescomte Ramon Folc VI…
Pere de Fenollet i de Canet
Història
Segon vescomte d’Illa (Pere VII de Fenollet).
Fill i hereu de Pere de Fenollet i d’Urtx Promès de Francesca de Castellnou, filla i hereva del vescomte Jaspert V, aquest trencà el contracte matrimonial, i en morir 1321, devia a Pere la suma de 20 000 lliures el rei Sanç I de Mallorca ordenà, aleshores, la venda forçada, a favor de Pere, dels castells de Sant Feliu d’Amunt i d’Avall i els drets de feu de Corbera i de Llupià Fou lloctinent dels comtats pel rei Sanç I des del 1322, i gran camarlenc, conseller i confident de Jaume III, que el cobrí de favors, cosa que no impedí que Pere es passés al rei de Catalunya-Aragó…
Virginia Woolf
Literatura anglesa
Nom amb què és coneguda Virginia Stephen, novel·lista i assagista anglesa.
Educada en un ambient d’una gran cultura literària, molt aviat decidí d’ésser escriptora, bé que fins a 33 anys no publicà la seva primera novella, The Voyage Out 1915 Òrfena de pares el 1904, es traslladà amb els seus tres germans al barri londinenc de Bloomsbury, d’on sorgí el nom del conegut grup intellectual anglès, amb un membre del qual, Leonard Woolf, es casà 1912 Començà com a crítica literària de The Times Literary Supplement , revista setmanal, on publicà la major part dels seus assaigs, aplegats primerament en dos volums, The Common Reader 1925 i 1932 La segona novella, Night and…