Resultats de la cerca

Llicenciat en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona, s’ha especialitzat en la teoria i pràctica dels Gabinets de Comunicació, així com en els processos informatius i comunicatius de les organitzacions Al juny del 2004 fou nomenat degà del Collegi de Periodistes de Catalunya Entre el 1988 i el 1997 fou el director del Centre Internacional de Premsa de Barcelona Ha estat cap del Gabinet del Rectorat de la Universitat Pompeu Fabra i director d’Imatge i Comunicació del Collegi d’Enginyers Industrials de Catalunya Des del maig del 2003, és el director de l…

A mitjan s XVI hom començà a designar amb aquest nom els graus superiors de la jerarquia militar de l’exèrcit reial, de la monarquia hispànica dels Àustria, els quals no sempre exercien el mateix tipus de funcions Designava el general en cap d’un exèrcit en el qual era representant del rei i podia, o no, ésser alhora el mestre de camp, és a dir, el responsable de la direcció militar Era nomenat en començar una campanya, i només temporalment —en el curs d’aquesta campanya— ostentava el càrrec A les zones frontereres, on l’estat de guerra era permanent, el càrrec adquirí…

Durant un temps fou destinat a l’estació de Patologia Vegetal de Burjassot l’Horta, entitat creada el 1924, i posteriorment denominada Escola Pràctica de Capatassos Agrícoles, a instàncies de Pascual Carrión Durant la Guerra Civil de 1936-39 treballà a l’estació de patologia de Santander i en el Servei de Recuperació Agrícola al front de Castelló Fou nomenat enginyer en cap de la delegació de Llevant de l’Instituto Nacional de Colonización creat una vegada acabada la guerra Fou director general d’agricultura i ministre d’agricultura 1957-65 Realitzà treballs per a la colonització de la zona…

Es llicencià en lletres a Barcelona 1916, conreà la pintura i estudià música amb Felip Pedrell i Enric Granados El 1922 fou nomenat conservador de l’Arxiu Històric de Barcelona Poc temps abans de la seva mort fou elegit membre de l’Acadèmia de Bones Lletres La seva abundosa labor historiogràfica, molt dispersa en revistes i a “Barcelona Divulgación Histórica”, es reparteix entre Palamós Catàleg dels pergamins de l’Arxiu Municipal de Palamós , 1935 El Palau Reial de Palamós , 1936 Los Pallarès en la historia de Palamós , 1948, Girona La Força Vella de Girona en 1462-63, 1936 i…

Professa el 1902, i més tard s’ordenà de sacerdot El 1908, s’incorporà a la fundació de Lovaina, on es llicencià en filosofia Director del pupillatge de Terrassa, es dedicà a la malacologia, i descobrí espècies noves de molluscs com el Blaescospira Echinus Rocai , el Paspalum Rocanum i altres El 1915 fou destinat a Cuba, i hi fou nomenat vicari general de les Escoles Pies i rector a Guanabacoa 1925-28, on també millorà i enriquí el museu d’història natural del collegi, el jardí botànic i la biblioteca, i continuà les seves recerques En 1931-36 tornà a viure a Catalunya Publicà…

Preromàntic, conreà escenes de gènere, el paisatge i les ruïnes Visqué a Itàlia 1754-65, on prengué nombrosos apunts de paisatges i ruïnes, que, juntament amb els presos en un posterior viatge a Provença, li serviren per a les seves pintures, on introduí escenes familiars al costat dels paisatges i ruïnes, i així féu obres vives, sense cap intent de reconstrucció arqueològica Interior d’un parc, El pont del Gard ambdós al Musée du Louvre Pintà també vistes de París Projectà el jardí a l’anglesa del Bany d’Apollo a Versalles i el Parc de Méréville L’any 1795 fou nomenat…

Inicià la seva formació a l’escolania de Montserrat i a l’Escola Municipal de Música de Barcelona El 1913 emigrà a Mèxic, on es dedicà a la pedagogia musical El 1915 es traslladà a Cuba i, a la ciutat de Cárdenas província de Matanzas, hi fundà una acadèmia de música El 1932 fou nomenat professor de piano i més tard director del Conservatorio Enrique Peyrellade, de l’Havana La seva nodrida biblioteca musical més de 2000 volums fou donada a la Biblioteca Nacional José Martí Publicà una Teoría de la música i una Historia de la música 1951, així com estudis sobre problemes rítmics

Fou lloctinent de València 1631-35 i d’Aragó 1635-38 El 1640 el comte duc d’Olivares el nomenà lloctinent de Catalunya i cap de l’exèrcit castellà que hi penetrà per recuperar-la Després d’avançar amb èxit de Tortosa a Tarragona i reprimir la resistència amb actes de crueltat setge de Cambrils , arribà davant Barcelona, però en intentar d’apoderar-se de Montjuïc sofrí una estrepitosa derrota 26 de gener de 1641, que motivà la seva destitució Enviat d’ambaixador a Roma, fou nomenat virrei de Sicília 1644, on hagué de reprimir la revolta de Giuseppe d'Alessi 1647 Morí poc després

Fill d’ Ignacio Bolívar Urrutia , el 1922 fou nomenat director del Museo de Ciencias Naturales Durant la Segona República Espanyola ocupà càrrecs públics i fou membre del patronat de la Universitat Autònoma de Barcelona 1933, en representació del govern de la República Secretari del president Manuel Azaña 1936-39 i catedràtic de la Universitat de Madrid fins el 1939, s’exilià a Mèxic, on des del 1941 fou professor de l’Instituto Politécnico Nacional Cofundà 1940 i dirigí fins el 1944 la revista Ciencia És considerat el fundador de l’espeleologia a Mèxic Fou també molt actiu en…

Establert al Rosselló des del 1749, fou lloctinent del rei a Bellaguarda 1752 adquirí la senyoria de Salses i fou nomenat comandant del castell Casat amb una propietària rossellonesa, es dedicà a promocionar la viticultura i establí també unes fargues a la capçalera de la Tet 1763 i a Pesenàs Mantingué correspondència amb el seu oncle Voltaire, que obtingué per a ell el grau de brigadier Intentà, en va 1789, d’obtenir el títol i els drets de governador de Salses per a ell i els seus descendents El 1793, ja molt vell, comandà l’exèrcit que fou derrotat a Ceret pel general Ricardos…