Resultats de la cerca

Era germà petit del també compositor i mestre de capella de les catedrals de Santiago de Compostella i Palència Alonso Ordóñez Devia estudiar amb Cristóbal de Morales quan aquest treballà com a mestre de capella a Palència, entre el 1528 i el 1531 En aquesta ciutat castellana s’ordenà de sacerdot i el 1539 ingressà com a cantor al cor de la Capella Pontifícia, a Roma El 1551 passà a ocupar el lloc de mestre de capella de la catedral de Palència, vacant per la mort del seu germà De la seva obra tan sols es coneixen dues composicions profanes, els sonets Ay mudo soy hablar no puedo i Ay fortuna…

Ordenat de sacerdot, fou organista de la seva ciutat natal durant set anys i, posteriorment, durant trenta-dos anys i fins a la seva mort, ho fou de la catedral de Salamanca Era conegut pels seus dots d’improvisador Compongué diverses obres per a orgue, música litúrgica i també una sarsuela amb temes populars de la seva província, peces totes elles que romanen inèdites Interessat pel folklore, avui és recordat sobretot pels seus treballs de recopilació de música tradicional El 1907 publicà el llibre Folklore o cancionero salmantino , una recopilació de 396 cançons que havia…

Fou monjo de l’orde del Cister al monestir de Nogales Exercí diversos càrrecs dins d’aquest orde, com per exemple el de visitador general i abat de diversos monestirs Segons afirma Andrés Lorente en el seu llibre El porqué de la música Alcalá de Henares, 1672, Tomás Gómez sembla que és l’autor del tractat Arte de canto llano, órgano y cifra junto con el de cantar sin mutanza, altamente fundado en principios de aritmética y música Madrid, 1649, escrit amb l’objectiu de simplificar l’aprenentatge del solfeig i del cant pla També hi ha indicacions sobre la notació mensural i digitació per a la…

Enginyer de professió, dedicà, però, el seu temps lliure a estudiar la música basca i pràcticament fou el pioner en aquesta disciplina Centrà les seves investigacions en l’estudi de l’origen i les relacions d’aquesta música popular amb la d’altres països i manifestà que el folklore basc procedia de la música celta amb fortes relacions amb la música popular bretona i gaèlica La seva anàlisi provocà una gran controvèrsia en els cercles musicals bascos Les seves teories foren contestades per personalitats de l’àmbit de la música, com, per exemple, Resurrección María de Azkue i José Antonio de…

Els estereotips simplifiquen la realitat i la fan més comprensible Es vehiculen mitjançant construccions lingüístiques relativament simples, necessàries en el procés de socialització El concepte d’estereotip s’empra preferentment en el camp de la psicologia social, però s’ha estès a altres disciplines de coneixement En el seu llibre Public Opinion 1922, el periodista i sociòleg nord-americà Walter Lippman identificà els mitjans de comunicació com els principals creadors i vehicles d’estereotips en les societats democràtiques modernes, en les quals els ciutadans han de prendre…

És coneguda sobretot perquè és l’autora de la primera obra sintètica sobre la miniatura valenciana medieval La seva carrera com a docent universitària fou breu, ja que només fou ajudant de la càtedra d’història de l’art el 1952 per a passar més tard a ser becària de la Institució Alfons el Magnànim, entitat que publicà la seva tesi, La miniatura valenciana en los siglos XIV y XV 1964 Obres cabdals de l’art valencià, com el Llibre d’Hores d’Alfons el Magnànim, o alguns exemplars de la biblioteca de la catedral de València o de la Universitat es donaren a conèixer arran de la seva…

Estudià amb Roger Voisin a Boston i amb Adolph Herseth a Chicago Completà la seva formació a la Schola Cantorum de Basilea amb Leo Schrade Interessat fonamentalment per la música antiga, el 1967 fundà l’Edward Tarr Brass Ensemble, amb el qual interpretà sobretot música del Renaixement i el Barroc El 1977 publicà un llibre sobre la història de la trompeta També fou responsable d’una edició completa de la música per a trompeta de G Torelli Fou professor de la Rheinische Musikschule de Colònia 1968-70, de la Schola Cantorum de Basilea 1972-2001 i del conservatori d’aquesta ciutat L’…

El seu pare era Pere Lloret, un dels fundadors de la Societat Lira d’Orfeu Fou alumna seva i de Miquel Mas a l’Escola Municipal de Música de Barcelona A catorze anys feu la seva primera aparició pública, i el 1925 es presentà a Madrid amb un concert al Círculo de Bellas Artes Posteriorment actuà en nombrosos concerts per tot Espanya i França Publicà un llibre sobre guitarra titulat Desenvolupament històric de la guitarra clàssica 1933 Fou professora de l’Institut Feminal de Barcelona i, des del 1934, catedràtica de guitarra i teoria de la música de l’Escola Municipal de Música de…

Inicià la seva formació a sis anys com a pianista i posteriorment estudià violí, orgue i cant Un cop acabats els estudis, ingressà a l’Opera-Studio de Zuric Debutà al seu país natal i més tard cantà en teatres alemanys El 1970 guanyà el premi del Concurs Internacional Achille Peri de Reggio de l’Emília i a partir d’aleshores fou convidada a cantar en diversos teatres europeus El 1977 fou contractada a l’Òpera de París per a interpretar-hi la Reina de la Nit La flauta màgica , que el 1980 enregistrà sota la direcció de H von Karajan Ha alternat les seves actuacions a les companyies de teatres…

En fer fallida el monopoli de la impressió de música, el 1588 obtingué una llicència per a imprimir i publicà Psalmes, Sonets & Songs of Sadnes and Pietie , de W Byrd L’èxit d’aquesta obra feu que s’erigís en el principal impressor de música de l’Anglaterra del seu temps Publicà la majoria d’obres de W Byrd i T Morley, com ara Musica transalpina 1588 i 1597 o The Triumphes of Oriana 1601 En la seva trajectòria professional cal destacar també l’edició de treballs d’altres compositors, com Second Booke of Songs and Ayres , de J Dowland, i Songs for the Lute Viol and Voice , de J Danyel, i…