Resultats de la cerca

Com a teòric publicà, entre altres, l’assaig Ornament und Verbrechen ‘Ornament i crim’, 1908, on sosté la seva tesi fonamental que en arquitectura cal evitar, perquè és bàrbara, qualsevol ornamentació Amb aquesta actitud atacava l’actuació dels secessionistes, que aleshores triomfaven a Viena L’altra base de la seva tasca es concentra en la teoria que ell qualifica com a raumplan una casa no ha d’ésser dividida en pisos uniformes, sinó que ha de tenir llibertat d’alçàries, exigides segons les diferents necessitats de l’àmbit Aquests dos punts es manifesten en les seves obres més…

Generalment hom fa començar el Baix Imperi l’any 280 dC, inici del regnat de Dioclecià, i el clou amb l’esfondrament de l’imperi d’Occident el 476 Com a període històric sol ésser contraposat a l’Alt Imperi, que comença amb August, primer emperador romà, i perdura fins a la gran crisi del s III, closa amb l’adveniment de Dioclecià Considerada tradicionalment per la historiografia només des del punt de vista de la decadència de la Roma clàssica i de l’expansió cristiana, aquesta època provoca un gran interès actualment, per la seva complexitat i perquè fa de pont del món antic cap a l’Europa…

La seva base legal fou la delegació de poders feta per les corts de Lleida el 5 de desembre de 1460, arran de la detenció de Carles de Viana, a favor de la diputació del General facultant-la per a designar una comissió o consell adjunt Aquest fou elegit en una reunió celebrada a Barcelona el 8 de desembre, i constà de 27 membres nou de cada braç El 25 de febrer de 1461 fou ampliat amb 27 membres més, fent, així, amb els tres diputats i els tres oïdors, un total de 60 membres, que en el transcurs de la guerra variaren constantment Deixà d’existir per l’octubre del 1472 després de…

Traslladat a València 1856, hi estudià lleis Conservador, fou diputat en diverses legislatures i delegat regi de primera ensenyança Publicà algunes monografies, com La emperatriz de Nicea doña Constanza de Hoenstafen, sepultada en Valencia 1903 i El licenciado Alonso Fernández de Avellaneda fue Juan Martí 1904, però la seva obra cabdal és Reseña histórica en forma de diccionario de las imprentas que han existido en Valencia 1898-99, que inclou una gran quantitat de notícies sobre impressors i edicions fins el 1868 Fou acadèmic de Sant Carles Reuní una interessant biblioteca, especialment rica…

Participà a la primera guerra púnica i dirigí la repressió dels mercenaris revoltats contra l’estat cartaginès Dirigí la primera fase de la conquesta del sector meridional de la península Ibèrica organitzada per Cartago per tal de compensar la pèrdua de Sicília Desembarcà a Andalusia, lluità amb els indígenes i aconseguí el domini de territoris meridionals peninsulars Fundà la base d' Akra Leuké Mentre assetjava la ciutat d’Eliké, que tradicionalment hom tendeix a identificar amb Elx, morí en travessar un riu Fou substituït per Asdrúbal La tradició que el fa fundador de…

Hom creu que era gendre de Walter Fürst, que el 1307, en unió amb els representants dels cantons de Schwyz i d’Unterwalden, jurà d’alliberar la pàtria de la dominació austríaca La llegenda diu que, havent-se negat a retre acatament al governador del cantó, Gessler, i a l’emperador, Tell fou sotmès a la prova d’haver de disparar una fletxa contra una poma posada al cap del seu fill Reeixí en l’empresa i aconseguí, finalment, de venjar l’afront donant mort al governador La llegenda d’aquest personatge constituí la base argumental de l’obra Wilhelm Tell 1804, de Schiller, i del…

Es doctorà a la Universitat de Harvard el 1969, i actualment és catedràtica i directora dels estudis sobre la dona del departament d’història a la Universitat Estatal de Nova York SUNY Especialitzada en història comparada dels moviments socials i culturals, sobretot els feministes i els de classe, i en història urbana, publicà un llibre sobre l’anarquisme espanyol Anarchists of Andalusia, 1868-1903 , 1977, amb el qual guanyà el Berkshire Society Prize, i sobre l’acció collectiva a Barcelona, Red City, Blue Period Social Movements in Picasso's Barcelona , 1992 També ha investigat sobre els…

Des de jove s’adscriví a la Unió Catalanista Es llicencià en medicina a Barcelona Actiu en l’oposició a la Dictadura de Primo de Rivera, l’any 1931 ingressà al partit d’Esquerra Republicana L’any següent fou elegit diputat al parlament de Catalunya Durant la guerra fou cap de la segona comandància de la sanitat militar, amb base a Girona El 1939 emigrà primer a França i després a Mèxic, on continuà exercint la seva professió A l’exili secundà el moviment d’opinió independentista fou vocal del Consell Nacional de Catalunya a Londres A la Primera Conferència Nacional Catalana Mèxic…

S’inicià en el SHUM Maçanet i després jugà en les categories de base del Girona i el GEiEG abans de tornar al club selvatà, amb el qual debutà en la màxima categoria la temporada 2001-02 Fou campió d’Europa júnior i del món sub-18 amb la selecció espanyola 2002 Jugà al FC Barcelona 2003-05, amb el qual guanyà dues Lligues 2004, 2005, dues Copes d’Europa 2004, 2005, una Copa Continental 2005, una Supercopa d’Espanya 2005 i una Copa del Rei 2005, i posteriorment amb l’Oliveirense portuguès 2005-06, l’Alcoi 2006-08 i el GEiEG 2008-10, amb els quals ascendí a l’OK Lliga, i el Saint…

Començà a la seva vila natal —adscrit a l’avantguarda surrealista amb el grup que editava la revista Hèlix —, on efectuà la seva primera exposició el 1929 La influència de Joaquim Mir, de qui fou deixeble, el convertí en paisatgista, de primer dins una tendència puntillista que evolucionà cap a una tipificació corotiana a base de celatges i grisos Feu decoracions murals de tipus religiós, com els frescs de la parròquia de Ribes de Freser 1958-61 o els tremps de Santa Maria del Mar de Salou 1955-71 Director de l’Escola Massana 1956-1976, hi creà les seccions de disseny d’estampats…