Resultats de la cerca

Situació i presentació El terme municipal de Llavorsí, de 68,51 km 2 , és situat al sector central de la comarca, a banda i banda de la Noguera Pallaresa, entre la ribera de Sort i la Vall d’Àneu i a la sortida de les valls de Tírvia Limita al N amb la Guingueta d’Àneu, al NE amb Vall de Cardós, a l’E amb Tírvia, Farrera i Montferrer i Castellbò aquest darrer de l’Alt Urgell, al S amb Soriguera i a l’W amb Rialb El territori és muntanyós Les elevacions que emmarquen la vall de Baiasca al NW sobrepassen escassament els 2000 m, amb 2044 m al Cap Major, cim del qual parteix una carena en…

Situació i presentació Limita amb els termes de Caldes de Montbui i Santa Eulàlia de Ronçana N, Canovelles NE, Granollers E, Llicà de Vall S i Palau-solità i Plegamans W, aquest últim pertanyent a la comarca del Vallès Occidental  El terme s’estén pel curs mitjà de la riera de Tenes, entre la serra divisòria amb la conca del Congost i els municipis de Granollers i Canovelles, a llevant, i les terres més seques i costerudes que confronten amb Caldes de Montbui, a ponent El terme comprèn el poble i cap de municipi de Lliçà d’Amunt, el barri de Can Merlès, les caseries de Palaudàries, Santa…

Situació i presentació El terme municipal de Castelldans o Castelldàsens, de 65,17 km 2 , s’estén a l’extrem nord-occidental de la comarca, en contacte amb el Segrià Limita amb els municipis segrianencs de Puigverd de Lleida NW, Artesa de Lleida i Aspa W i amb els garriguencs del Cogul SW, l’Albagés S, Cervià de les Garrigues SE, Juneda E i un enclavament de les Borges Blanques NE A la zona de contacte entre el secà i el regadiu hi ha el poble de Castelldans, únic nucli de població agrupada del terme Hi ha, però, diversos despoblats, com Matxerri NW, que fou d’Arnau Cortit i, al segle XVI,…

Situació i presentació El terme municipal de Maçanet de Cabrenys, de 67,88 km 2 d’extensió és situat a l’extrem nord-occidental de la comarca, als vessants pirinencs limítrofs amb el Vallespir, i, per tant, amb l’Estat francès Comprèn la vila de Maçanet de Cabrenys, cap de municipi, els pobles de Tapis, els Vilars i Oliveda, els veïnats d’Arnera, les Salines i les Creus, i la caseria de les Mines, a més d’algunes urbanitzacions Limita amb els termes empordanesos d’Albanyà i Sant Llorenç de la Muga SW i S i Darnius i la Vajol E, i amb els vallespirans de les Illes, Ceret, Reiners…

La geografia física Luxemburg és un país de relleu ondulat, amb dues regions naturals ben marcades la septentrional, o Ösling, que forma part de l’aspre massís de les Ardenes, tallat per profundes valls i solcat pels rius Sure, Our, Clerf i Wiltz, afluents del Mosella, que, amb el Sure i l’Our, marca la frontera oriental el terreny, poc fèrtil, és cobert de bosc i, a l’extrem nord, de landes i torberes, i la regió centromeridional, o Gutland 'bon país', amb relleu de cuestas i amples valls, de conreu dens El clima, continental, presenta diferències d’hivern entre el N i el S als altiplans…

La geografia Cap de comarca, Alzira 39668 h 2003 Comarca fonamentalment plana, els límits són poc clars cap al N amb l’Horta, on la diferència és marcada pel paisatge agrari domini del taronger a la Ribera Alta i de les hortalisses a l’Horta, bé que hi ha una ampla faixa de transició Cap a l’E el pas a la Ribera Baixa és poc clar també a causa de l’existència d’un terreny intermedi semblant, però els paisatges típics de les dues Riberes són diferents l’arròs enfront del taronger Les divisòries restants són clares els contraforts de la serra de Dosaigües i del Caroig a l’W assenyalen la ratlla…

Situació i presentació S’estén al sector esquerre del Llobregat, ja en contacte amb el Lluçanès la riera de Merlès —dita antigament d’Adest—, límit oriental del terme, el separa de Lluçà Limita al N amb els municipis de Vilada i Borredà, que l’abraça a més per l’E, per on també limita amb Lluçà Lluçanès al s termeneja amb Sagàs i Olvan i a l’W amb Cercs La major part de la seva extensió correspon a la capçalera de la vall de la Portella, entre la serra de Picancel, amb el pic de Salga Aguda 1171 m al N i la serra de Campdeparets i el serrat de Sant Isidre 1121 m al S, fins al peu del coll de…

Inicialment de caràcter netament urbà i moderat, passà, però, tant al regne de València com al de Mallorca, cap a una etapa de radicalització en incorporar-s’hi també el camp forans a Mallorca, llauradors cristians de natura a València, fins al punt que arribà a veritables combats militars contra les tropes reials, i foren seguits d’una llarga i dura repressió Als factors conjunturals generals expansió del clima revolucionari crisi d’autoritat, agreujada des de la mort de Ferran II de Catalunya-Aragó, el 1516 augment de la pressió fiscal de la corona, que obligava els consells municipals a…

Infraestructura Molt ben comunicat per superfície, té una amplada de bocana de 452 m, una àrea de molls de més de 550 ha, uns calats d’entre 12 i 19 m, una línia d’atracada de 17 km i una làmina d’aigua de més de 500 ha És una de les infraestructures més importants de l’Estat espanyol i de la Mediterrània, i manté serveis directes a través de línies marítimes regulars amb 60 ports de tot el món Disposa de magatzems frigorífics, coberts, pantalans, sitges i una terminal de contenidors amb capacitat per a 1,5 milions de TEU Port químic de referència del sud d’Europa, a les…

Exterior de la llotja de la Ciutat de Mallorca, del segon quart del segle XV, una de les obres clau i més belles del mestre Guillem Sagrera ECSA Els primers edificis admirats de l’arquitectura civil gòtica abans de rebre’s l’influx romàntic foren les llotges Ho van ser en esdevenir emblemes d’una passada esplendor mercantil de la qual el creixement del segle XVIII es volia continuador Malgrat el seu academicisme, el valencià Antoni Ponz va enaltir al darrer quart d’aquest segle les llotges de la capital del seu país i la barcelonina, i el respecte cap a aquesta darrera va manifestar-se també…