Resultats de la cerca
Es mostren 64168 resultats
reverberació
Física
Fenomen degut a la reflexió del so a les parets d’un local tancat en virtut del qual un cop sentit el so que s’ha propagat directament des del lloc on s’ha produït, hom encara el continua sentint a causa de les ones que es van reflectint successivament a les parets.
Aquest fenomen fa que se superposin uns sons amb els altres i dificulta la correcta audició, però, d’altra banda, en reforçar la intensitat dels sons que arriben a l’oïdor, té un efecte beneficiós Aquest fenomen de persistència del so depèn de la reflexió de les ones sonores en els obstacles que troben en llur propagació rectilínia, i per això les condicions acústiques de les sales poden ésser modificades recobrint-ne les parets d’un material adequat acústica de les sales Si I és la intensitat reflectida per una paret on arriba una ona sonora d’intensitat I o , hom mesura el poder reflector…
Mongòlia

Estat
Estat de l’Àsia central, situat entre Rússia, al N, i la Xina, a l’E, S i W; la capital és Ulaanbaatar.
La geografia física El N i l’W és format per una sèrie d’altiplans estèpics travessats per serralades muntanyoses Altai amb pics de més de 4000 m, Khangaj i Tannu-Ola En aquesta regió s’obren grans depressions lacustres i hi neixen els rius Ienissei, Selenge i Orkhon La major part del S i de l’E és ocupada pel desert de Gobi El clima hi és continental extrem, amb àmplia oscillació tèrmica diària i estacional, amb mitjanes de gener de -27°C, i a l’estiu arriba sovint als 40°C Les precipitacions, escasses 257 mm anuals a Ulaanbaatar, disminueixen al S i a l’E El bosc de coníferes apareix només…
poema de Gilgameš
Literatura
Composició èpica mesopotàmica, continguda en dotze tauletes, i coneguda a través d’una recensió assíria (s VIII ac), que constitueix l’obra cabdal de la literatura mesopotàmica.
S'inicia amb una introducció de caire històric i es desenvolupa en quatre episodis, en el tercer dels quals l’heroi Gilgameš s XXVII aC, rei llegendari d’Uruk, esfereït per la mort del seu amic Enkidu, va a la recerca de la immortalitat, que finalment perdrà Hi és inserit el relat del diluvi tauleta onzena que presenta moltes semblances amb la narració bíblica La figura mítica de Gilgameš ha estat objecte d’abundants reproduccions iconogràfiques en gravats, en baixos relleus i, sobretot, en glíptica
Terrassa
Vista general del centre de Terrassa
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Occidental, situat en una plana suaument ondulada i drenada de N a S per diverses rieres i torrents.
Situació i presentació El municipi de Terrassa limita al N amb el municipi bagenc de Mura, al NE amb Matadepera, a llevant amb els termes de Castellar del Vallès i Sabadell, al SE i al S amb Sant Quirze i Rubí respectivament, al SW amb Ullastrell i finalment a ponent limita amb els municipis de Viladecavalls i Vacarisses La ciutat es troba a una altitud de 277 m, en el fons d’una ampla depressió, envoltada per un amfiteatre de muntanyes i travessada longitudinalment per una xarxa de rieres molt ben desenvolupada La plana terrassenca, a manera de pla inclinat, descendeix progressivament cap a…
tauromàquia
Representació de la fase dels picadors en una cursa de braus del segle XIX segons el quadre La suerte de varas, de Francisco de Goya (Real academia de Bellas Artes de San Fernando)
© Corel Professional Photos
Tauromàquia
Conjunt de regles i de convencions de la correguda de bou, d’origen castellà (corrida), que s’establiren a partir de la fi del s. XVII i que, successivament augmentades, regeixen a les places de toros de l’Estat espanyol i de diversos països de l’Amèrica Llatina.
El primer tractat del final del s XVII, d’autor desconegut, escrit en prosa i en vers, fa referència únicament al toreig a peu representa el declivi del toreig a cavall, a causa del progressiu abandó de l’aristocràcia, que tradicionalment el practicava, i de la preponderància creixent de les actuacions a peu, originàriament secundàries i reservades als patges, però que acabaren per esdevenir el centre de l’espectacle Es tracta d’un recull d’exercicis, tècniques i consells per a enfrontar-se amb el toro durant la correguda, considerada no pas com un art, sinó simplement com un esport, però ja…
el Vilar
Veïnat
Veïnat del municipi de la Bisbal d’Empordà (Baix Empordà) format per masies disperses al s. de la Bisbal, prop de la riera del Vilar .
És esmentat als segles IX i X S'hi destaca el Mas Cendra i el Mas Saüc
alea iacta est
Dret canònic
Locució llatina que significa ‘la sort ha estat tirada’ i que s’utilitza quan es pren una decisió definitiva i irreversible en un assumpte.
La frase s'atribueix a Juli Cèsar, que l'hauria pronunciada en creuar, l’any 49 aC, el riu Rubicó, amb la qual cosa infringí la llei que prohibia a un magistrat entrar a Itàlia sense permís del Senat
mar d’Irlanda
Mar
Mar d’Europa, entre la Gran Bretanya (Escòcia al N, Anglaterra a l’E i Gal·les al S) i Irlanda, a l’oest.
Es comunica amb l’Atlàntic pel canal del Nord, on assoleix la profunditat màxima 245 m, i al S amb la mar Cèltica pel de Sant Jordi Té una extensió d’uns 104000 km 2 Inclou les illes de Man, d’Anglesey i de Holyhead El port més important és Liverpool Es formà fa uns 20000 anys, al final de l’últim període glacial
literatura filipina
Literatura
Literatura desenvolupada a les Filipines i escrita en tagàlog, en castellà i en anglès, que, darrerament, s’ha imposat en el camp cultural.
Hi ha produccions en tagàlog des del s XVI èpica, lírica i, posteriorment, narrativa L’escriptor més important en castellà és José Rizal 1861-96, poeta, assagista i novellista La literatura en anglès ha produït narracions curtes i novelles Carlos Bulosán The Laughter of My Father i Juan CLaya Més modernament, cal citar RDemetillo No Certain Weather , 1955 i Nick Joaquin Tropical Gothic , 1972
oració recíproca
Gramàtica
Oració amb un verb que exigeix la presència de dos o més subjectes, els quals realitzen i reben mútuament l’acció verbal: ens escrivim molt, s’agafen de les mans.
Algunes llengües, com el quítxua i les semítiques, tene modes recíprocs En català, només per l’estructura profunda podem distingir una oració recíproca d’una de reflexiva, car l’estructura superficial dels pronoms reflexius i la dels recíprocs és idèntica les estructures profundes de les frases A embruta B i B embruta A , així com les de les frases A s’embruta i B s’embruta , es manifesten en l’estructura superficial s’embruten