Resultats de la cerca

Com que la formació d’enllaços és, en general, successiva, la ciclització pròpiament dita és sempre intramolecular, i la ciclització intermolecular és més correntment anomenada condensació La formació d’un complex metàllic cíclic amb un lligand bidentat o polidentat és anomenada quelació En química orgànica, la formació de composts carbocíclics pot resultar de reaccions molt variades reaccions de Thorpe i de Dieckmann, acilació intramolecular, destillació seca de sals de calci o de tori d’àcids dicarboxílics, etc La facilitat de formació dels anells carbocíclics…

En el procés de comunicació entre interlocutors, l’emissor del signe lingüístic, en un procediment onomasiològic, parteix del concepte o significat i cerca el significant que més bé hi correspon El receptor del signe, en un procediment semasiològic, parteix del significant i l’interpreta per arribar al significat o concepte Antigament, fins a MBréal final del s XIX, semasiologia designava el que avui hom anomena semàntica

Hom sol emprar aquest nom quan es tracta de divinitats personals o personalitzades Si la manifestació es refereix a les forces sagrades en general, hom utilitza el mot hierofania Si bé qualsevol realitat mundana pot ésser considerada teofànica en tant que revela l’existència i el poder de Déu, hom reserva el nom de teofania per a les manifestacions sorprenents o extraordinàries

Generalment va acompanyada d’hipertròfia de l’os, d’hipersensibilitat a la palpació i de dolor sord Cal citar, com a més importants, l' osteïtis condensant caracteritzada per una zona d’esclerosi amb reducció de la cavitat medullar, la deformant o malaltia de Paget , la fibroquística o malaltia de Recklinghausen , i la plàstica del creixement amb dolors epifisaris i acompanyament d’hiperèmia

Terme poc rigorós en història de les religions, designa primerament un lloc sagrat natural —gruta, tossal, font, etc— sacralitzat per una teofania i que hom constitueix per l’erecció d’un altar, d’una pedra, d’una imatge, d’un edicle, etc, i més tard per la construcció d’un temple Sovint constitueix la part més santa d’un temple N'existeixen a totes les religions Els primers santuaris cristians foren capelles edificades sobre les tombes de màrtirs o de sants famosos més tard, temples que conservaven imatges miracleres o commemoratius d’aparicions Sovint hi han nascut…

Provinent de fonts diverses —els llibres sapiencials bíblics, en especial els proverbis de Salomó, preceptes del Nou Testament, dites atribuïdes a filòsofs clàssics, orientals i cristians— i transmesa per reculls i antologies, la literatura proverbial fou molt conreada a l’edat mitjana com a gènere i influí en altres aspectes literaris A Catalunya, ultra les traduccions dels de Salomó, hi ha, entre d’altres, els Proverbis de Guillem de Cervera, el Llibre de paraules o dits de savis e filòsofs , de Jafudà Bonsenyor, el Libre de saviesa , els Proverbis de Ramon , el Libre de mil proverbis i els…

L’aristocràcia ha estat des de temps antic un tipus molt clar d'elit, determinat pel rang familiar o per una situació de poder N'hi ha hagut també d’altres tipus, integrats per persones que, sense poder polític, destaquen per llur competència en el camp industrial, comercial, intellectual o artístic En la mesura que una elit pot imposar el que considera la seva gran missió sense comprovar si té valor real o no, hom parla d' elit establerta , que esdevé elit formal en tant que s’oposa a la promoció d’altres elits, les quals responen precisament al concepte d' elit real , és a dir…

Pren el nom del pal o masteler a què pertany

Presentada la demanda, hom sollicita, primer, la tutela del tribunal enfront del demandat, que és citat judicialment Després d’examinar les allegacions i, si cal, les proves, i de fer-ne un resum oral o escrit —segons que el plet sigui penal o civil—, el tribunal dicta sentència, contra la qual hom pot presentar recurs Originàriament, el mot, en les seves formes arcaiques plàcit, placitum , indicava la sentència dictada per una autoritat judiciària i fins els jutges o juristes pleder o pledès , dels Usatges , o encara el…

Consisteix generalment en una baga de corda o cinta fixada a la caixa de l’instrument que deixa les mans del músic lliures per agafar les baquetes, les macetes o el flabiol