Resultats de la cerca
Es mostren 2945 resultats
La primera maduresa del disseny industrial català
En el període 1971-76 va tenir lloc la primera maduresa del disseny català Estava marcat per la continuïtat del camí ascendent dels anys seixanta i la renovació produïda al llarg de la citada dècada, amb l’esclat del Maig del 68 i el corrent contracultural, i es va tancar amb la crisi econòmica i les primeres comprovacions de la impossibilitat d’un canvi immediat de les estructures socials i, com a conseqüència, culturals Les illusions de transformació que s’havien creat expliquen les característiques d’un esdeveniment de gran importància per al disseny català com és el Congrés de l’ICSID…
Jaciment arqueològic de la plaça de Sant Salvador (Balaguer)
Art romànic
Situació L’església de Sant Salvador, alçada segurament damunt la mesquita d’Avimoni, pocs anys abans del seu enderroc el 1936 Arxiu MCNB La plaça de Sant Salvador és situada dins del nucli antic de Balaguer, a la riba dreta del Segre JGB Mapa 32-14359 Situació 31TCG176287 Història La documentació llatina ens ha permès de conèixer un personatge important de la ciutat de Balaguer en època islàmica Avimoni, terratinent i propietari d’una mesquita —i molt probablement vinculat amb la classe governant del segle XI—, que està íntimament lligat amb la història de l’església de Sant Salvador La…
Sant Pere d’Auira (Campdevànol)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església, des del costat de llevant, amb l’absis i la capella de migjorn M Anglada L’antiga parròquia de Sant Pere d’Auira escrit també Huire queda al sector de tramuntana del terme, a mà esquerra del riu Freser, a uns 1200 m d’altitud i vora el coll de Casals Mapa 255M781 Situació 31TDG295778 Per anar-hi, deixant de banda els camins de cabra com és ara el baixador d’Illa, hi ha dues pistes la més bona és la que surt de Campdevànol i agafa el camí del cementiri, segueix el trencall de mà dreta, que continua parallel a la via del tren, passa vora la Teuleria i…
Traumatisme crànio-encefàlic
Patologia humana
Definició S’anomenen traumatismes crànio-encefàlics TCE les alteracions de les estructures nervioses que formen l’encèfal, degudes a un impacte extern o un moviment sobtat i violent del cap, i que causen, immediatament o bé al cap d’un període de temps determinat, una pèrdua de consciència i d’altres alteracions neurològiques transitòries o definitives Causes i freqüència Un TCE pot ésser provocat per qualsevol accident en què s’esdevingui un traumatisme al cap Això no obstant, però, la majoria dels casos són deguts als accidents de trànsit Hom calcula que en un 60% dels accidents d’aquesta…
Articulacions
Anatomia humana
Una articulació és la unió de dos ossos, o més, entre si La major part de les articulacions es componen d’un conjunt de teixits més o menys tous, a més dels ossos que s’hi uneixen La funció de les articulacions és de proporcionar un grau variable de mobilitat i estabilitat entre els diversos segments esquelètics que s’uneixen a través d’elles Com que les funcions de les diverses articulacions són diferents, hi ha també diversos tipus d’estructures articulars Tipus d’articulacions Una manera clàssica de diferenciar els diversos tipus d’articulacions es basa en el grau de moviment que permeten…
Sant Romà de Joanetes (la Vall d’en Bas)
Situació L’església de Sant Romà és la parroquial de Joanetes i centra el nucli de població disseminada de l’antic municipi que l’any 1970 fou agregat al de la Vall d’en Bas, de nova creació El municipi de Joanetes confrontava a llevant amb els vessants orientals dels cingles de Falgars i la serra de Sant Miquel, a tramuntana amb la serra del Puigsacalm i Santa Magdalena del Mont i més a llevant tenia la serra de la Guàrdia Mapa 294M781 Situació 31TDG521637 Per arribar a Joanetes cal agafar la carretera d’Olot a Vic 1,5 km després d’haver passat les Preses cal tombar a mà dreta i travessar el…
el Solsonès

Comarca
Comarca de Catalunya.
La geografia física Cap de comarca, Solsona Es formada de tres elements diversos les terres mitjanes de l’alta Segarra , al S, amb les capçaleres del Llobregós i de la riera de Salo o de Matamargós, de les conques del Segre i del Cardener, respectivament les terres altes de la ribera Salada , al NW, amb les capçaleres de les rieres Salada i de Guardiola o de Pinell, ambdues de la conca del Segre i les terres altes de l’alt Cardener , al NW De N a S, dues àrees es diferencien clarament un sector muntanyós centra les terres situades al N de Solsona, amb altituds que oscillen entre els 900 i…
Gallifa

Vista general de Gallifa
JoMV
Municipi
Municipi del Vallès Occidental, a la vall de Gallifa, drenada pel torrent de Gallifa, afluent de la riera de Caldes per la dreta.
Situació i presentació El terme de Gallifa és situat a l’extrem septentrional de la comarca i, excepte per ponent, on entronca amb el municipi de Sant Llorenç Savall, limita amb els termes del Vallès Oriental de Granera i Castellterçol N, Sant Feliu de Codines E i Caldes de Montbui E-S Malgrat estar envoltat gairebé en la seva totalitat per municipis d’aquesta última comarca, la Divisió Territorial de la Generalitat va assignar el terme de Gallifa a la comarca del Vallès Occidental, segurament pel fet de pertànyer al partit judicial de Terrassa, si bé per tradició històrica i…
Miquel dels Sants Oliver i Tolrà
Miquel dels Sants Oliver i Tolrà
© Fototeca.cat
Filosofia
Historiografia
Literatura catalana
Periodisme
Dret
Ideòleg, periodista, historiador, advocat i escriptor.
Vida i obra Especialitzat en la Revolució Francesa i la seva influència a Espanya, Catalunya i Mallorca Utilitzà el pseudònim de Clavell de Moro Estudià el batxillerat a l’Institut Balear 1876-81, on rebé la influència de Josep Lluís Pons i Gallarza, professor d’història universal i d’història d’Espanya Pons, que fou el pare de la Renaixença a Mallorca, conreà una història romàntica i fou un admirador de l’antiga Corona d’Aragó Una de les primeres obres en què Oliver s’imbuí de la teoria del caràcter nacional de Pons i Gallarza fou la “Influencia del idioma patrio en la poesía…
, ,
Mali

Estat
Estat de l’Àfrica occidental, limitat al N amb Algèria, a l’E amb Níger, al S amb Burkina Faso, la Costa d’Ivori i Guinea, i a l’W amb Senegal i Mauritània; la capital és Bamako.
La geografia física Mali s’estén sobre el sòcol precambrià africà Hom hi distingeix dues regions principals al N, una regió àrida, coberta per dunes i ergs, pràcticament deshabitada —llevat de les vores del Níger—, que enllaça pel NE amb la regió granítica sahariana d’Adrar des Iforas al S s’aixequen uns altiplans formats per relleus tabulars de gresos El Níger, un dels tres grans rius africans, al seu pas per Mali © Corel Professional Photos Presenta unes diferències climàtiques acusades la zona septentrional, desèrtica, amb unes precipitacions quasi inexistents i una gran oscillació tèrmica…