Resultats de la cerca

Situació Base de la torre d’aquest castell, que es troba a la part més alta de la població de Talteüll EFS Les ruïnes d’aquest antic castell, conegut popularment com la “torre dels Moros”, es drecen al punt més alt del poble de Talteüll, que s’emplaça en un airós tossal de 481 m d’altitud a la dreta del Llobregós Mapa 34-14 361 Situació 31TCG613312 Per a arribar a Talteüll des de Guissona, cal agafar la carretera LV-3113 en direcció a Biosca, i entre els quilòmetres 4 i 5, cal desviar-se per un trencall a mà dreta que mena directament al poble de Talteüll JRG-DRR-JIR-JMT Història Els orígens…

Situació Interior de l’església, amb la capçalera al fons, ornada amb cinc arcuacions cegues ECSA - A Roura L’església parroquial de Sant Martí presideix el centre del poble de Pollestres L’itinerari per arribar-hi és el mateix que s’ha indicat en la monografia anterior Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 38’ 21,6” N - Long 2° 47’ 52,2” E Història Aquesta església fou una possessió del monestir empordanès de Sant Pere de Rodes, senyor de Pollestres des del segle X fins al segle XIV En una butlla del papa Benet VI 974 i en un privilegi del rei Lotari 982, en què es confirmen els dominis de Sant…

Situació Sector sud-est d’aquesta capella, tipològicament atribuïble al segle X, en molt bon estat de conservació ECSA - JL Valls Aquesta església és situada molt a prop de l’ermita de Santa Maria Magdalena, avui dita santuari de la Mare de Déu de Vida segles XV i XVIII, 2 km a ponent d’Argelers Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 31’ 51” N - Long 3° 0’ 12,1” E Hom hi arriba per una carretera que parteix de la D-114, a mà dreta, tot venint de Perpinyà, i que passa per sota el pont del ferrocarril PP Història Cap document medieval d’arxiu no es refereix a aquesta esglesiola, citada juntament amb l’…

Hom suposa que el castell senyorial de Santa Pau té com a antecedents el castell muntanyenc de Finestres i el llinatge dels Porqueres Hom creu també que els senyors del castell de Finestres, després de fer construir el castell de Santa Pau, adoptaren com a propi el cognom de Santa Pau, preferint-lo al de Porqueres El topònim de Santa Pau ja apareix en un document de l’any 879 “ in Sancta Pace ”, i en documents posteriors Segons indica Lluís C Constans, quan els nobles de Porqueres van esdevenir senyors de Finestres, nomenaren la família…

Situació Vista exterior de l’església des de llevant, amb la capçalera J M Melció Sant Miquel de Bassegoda és una petita església parroquial, la qual centra el dispers poble de Bassegoda i és situada a la banda del solell de la serralada, la qual s’inicia al puig de Bassegoda i fineix a Sant Joan de Baussols La petita riera que s’escola per la vall és anomenada “de Bassegoda” i és tributària de la Muga per la seva riba dreta, molt prop d’Albanyà Mapa 257M781 Situació 31TDG708846 Per anar-hi cal agafar la carretera de Figueres a Llers Per Sant Vicenç de la Muga hom arriba a Albanyà Si hom va…

Vida i obra Estudià dret a la Universitat de Barcelona, però ja des del començament de la seva activitat pública es constatà que no pensava dedicar-se a l’advocacia El 1864 es traslladà a París, on fou corresponsal d’ El Telégrafo  i, el 1869, agregat a l’ambaixada espanyola Tornà a Barcelona, on es llicencià en dret 1872 i conegué Josep Antoni Buxeres , qui el dirigí cap a la investigació històrica dels fons de l’Arxiu de la Corona d’Aragó i a l’estudi de les institucions catalanes medievals, amb el propòsit de reivindicar les antigues llibertats catalanes En collaboració amb Josep Pella i…

Estudià dibuix i pintura amb Pere Borrell i treballà en el taller de litografia del seu pare, que abandonà el 1901 per dedicar-se íntegrament al teatre Com a artista plàstic, la influència del seu mestre l’abocà de primer a un realisme rigorós Taller de litografia Gual , oli del 1890 Barcelona, coll Albert Oller Tot i que més tard s’adherí al grup postmodernista de la Colla del Safrà ~1893-96, aviat se centrà en un Modernisme típicament esteticista dins aquest estil feu diversos cartells d’arabesc curvilini i complex que palesen una gran exquisidesa i sensibilitat Quarta Exposició de Belles…

Situació Angle que forma la nau principal de Sant Cebrià de Cabanyes i la capella amb absis que hi ha adossada a la part nord de l’església M Anglada Vista del sector sud-est d’aquesta antiga parròquia restaurada fa pocs anys M D Filgueira L’antiga església parroquial de Sant Cebrià de Cabanyes es troba situada al sud-oest del terme municipal de Sant Fost de Campsentelles, a la falda de la serralada de Montalegre Mapa L37-15393 Situació 31TDF353953 Per anar-hi cal agafar la carretera de Santa Coloma de Gramenet a la Roca del Vallès CBV 5 001, en direcció a la Roca Poc abans d’arribar al…

Gerreta localitzada al poblat de Puig Rom foto Museu d’Arqueologia de Catalunya-Girona/M Casanovas i encenser procedent del cementiri proper a l’antiga església parroquial de Sant Feliu de Lledó JO Granados En l’àmbit de les comarques de la zona nord-oriental de Catalunya, són escassos els objectes d’ús litúrgic dels quals tenim coneixement Des del final del segle passat fins avui dia, només disposem de quatre exemplars, els gerrets de Calonge i Puig Rom Roses, la pàtera de Calonge i l’encenser de Lledó Aquestes peces han estat objecte d’estudi per part de P de Palol, que ha establert l’…

El lector trobarà, en aquest treball, una panoràmica general de la història dels països de parla catalana del 1789 al 1860 El títol escollit pretén comunicar de forma sintètica la radicalitat dels canvis que dominaren l’etapa canvis en el terreny polític i institucional, cultural, social i econòmic Amb l’avantatge que el temps representa per al judici de l’historiador, aquell canvi general pot ser qualificat com una “gran transformació” títol, com se sap, d’un gran llibre de l’antropòleg Karl Polanyi, en la mesura que comportà la consolidació del capitalisme i de la societat liberal-burgesa…