Sant Miquel de Bassegoda

Situació

Vista exterior de l’església des de llevant, amb la capçalera.

J. M. Melció

Sant Miquel de Bassegoda és una petita església parroquial, la qual centra el dispers poble de Bassegoda i és situada a la banda del solell de la serralada, la qual s’inicia al puig de Bassegoda i fineix a Sant Joan de Baussols. La petita riera que s’escola per la vall és anomenada “de Bassegoda” i és tributària de la Muga per la seva riba dreta, molt prop d’Albanyà.

Mapa: 257M781. Situació: 31TDG708846.

Per anar-hi cal agafar la carretera de Figueres a Llers. Per Sant Vicenç de la Muga hom arriba a Albanyà. Si hom va per la carretera de Besalú a Figueres, pot trencar a Avinyonet de Puigventós; per Vilanant i Cistella hom arribarà a Terrades, a mig camí entre Llers i Sant Llorenç de la Muga. Des d’Albanyà cal seguir una pista forestal en direcció a ponent, la qual travessa primer el riu Muga i després la riera de Bassegoda. Hom trobarà una bifurcació de camins. El de mà dreta porta a Pincaró i l’Hostal de la Muga i el de l’esquerra que s’enfila tot seguit arriba al poble de Bassegoda. Amb precaució hom hi podrà arribar amb qualsevol tipus de vehicle. Des d’Albanyà hi ha uns 11 km. (ANM)

Història

El lloc de Bassegoda apareix per primera vegada documentat, l’any 871, com “montis Bassegoti”, concretament en un precepte concedit pel monarca franc Carles el Calb al monestir de Sant Aniol d’Aguja.

Tanmateix, les primeres notícies sobre aquesta església són molt tardanes i poc nombroses: s’esmenta la “ecclesia de Bassegoda” en un document de l’any 1280 i “Sancti Michaelis de Bassagoda” al Llibre verd del capítol de la catedral de Girona, el 1362.

Des del segle XVII fins als nostres dies, aquesta església és sufragània de la de Sant Andreu de Llorona, motiu pel qual el bisbe de Girona, Josep de Taverner i d’Ardena, durant la visita pastoral que realitzà a l’arxidiaconat de Besalú, establí que el rector de Llorona celebrés missa els dies festius, alternativament, a Bassegoda i a Corsavell (1722). (JFC)

Església

L’església de Sant Miquel de Bassegoda és un senzill edifici d’una única nau, coberta amb volta de canó seguit, de perfil apuntat, i coronada, a llevant, per un absis semicircular, que s’obre a la nau per un simple plec que fa la gradació d’amples. L’absis és sobrealçat dos graons sobre el paviment de la nau.

La porta, molt senzilla, adovellada, oberta en arc semicircular, és situada a la façana de migjorn, on també hi ha dues finestres de doble esqueixada, amb l’arc superior retallat en un sol carreu. Del mateix tipus són la finestra que s’obre al fons de l’absis i la que s’obre a la façana de ponent. Sota aquesta finestra, la façana té un regruix horitzontal, com si en el curs de l’obra s’hagués decidit d’aprimar el mur. La façana de ponent és acabada en un campanar d’espadanya de dos ulls, els arcs del qual són posteriors a l’obra original.

L’edifici és mancat de tota ornamentació, llevat d’una senzilla motllura que forma el ràfec a l’exterior, i interiorment hi ha una altra motllura del mateix tipus, que assenyala l’arrencada de les voltes a la nau i l’absis, i que presenta una senzilla ornamentació de boles en alguns punts.

Prop de la façana de ponent i a ambdós costats de la nau, hi ha dos ressalts, que devien suportar un cor, al qual hom accediria per una escala situada prop de la porta.

Un detall de l’interior de l’església amb la senzilla decoració de la imposta que marca el punt d’arrencada de la volta.

F. Tur

L’aparell, tant interior com exterior, és de carreus perfectament tallats i polits, disposats en filades molt uniformes i regulars. A la façana de tramuntana i en part a la de ponent, s’observa un sòcol, format per la roca on és emplaçada l’església, retallada per formar la base del mur.

Aquesta església és un exemple més de la tipologia arquitectònica característica de les esglésies rurals de l’alta Garrotxa, perfectament integrada dins el seu grup, com les esglésies de Bestracà, Corsavell, Pincaró, Monteia o Toralles, i per la perfecció del seu aparell, i la forma de la seva volta, de punt molt acusat, caldria situar-ne la construcció vers el final del segle XII. (JAA)

Escultura i relleus

A l’interior de l’església de Sant Miquel de Bassegoda hi ha una senzilla decoració esculpida a les impostes que limiten l’alçada del mur i el començament de la volta, tant a la part de la nau com al quart d’esfera de l’absis.

El motiu ornamental que ha estat representat consisteix en un parell de boles esculpides, situades al pla inclinat de la línia d’impostes. Aquest tipus d’ornamentació és freqüent per la seva simplicitat tant en la decoració d’interiors, com és el cas de la catedral de la Seu d’Urgell (Alt Urgell) com en exteriors, amb paral·lels a la mateixa Garrotxa a la finestra de Santa Magdalena a Maià de Montcal o a la porta de Sant Andreu de Llorona, entre altres.

Ja que la construcció de l’església ha d’ésser anterior a la primera notícia documental que se’n té, el 1280, la datació del conjunt pot ésser considerada del final del segle XII, tot i la senzillesa del tipus decoratiu. (GYCP)

Bibliografia

Bibliografia general

  • Francesc Monsalvatje i Fossas: Noticias históricas, vols. XI, XII, XIII i XV, Olot 1899-1919.
  • Ramon D’Abadal i de Vinyals: Catalunya carolíngia, tom II (Els diplomes carolingis a Catalunya), vol. 1, Barcelona 1926, pàg. 177.
  • Josep Rius i Serra: Rationes decimarum Hispaniae (1279-80), vol. I, Cataluña, Mallorca y Valencia, Barcelona 1946, pàg. 89.
  • Josep Murlà i Giralt: Notícia dels temples de l’Ardiaconat de Besalú a través d’un document del bisbe Josep de Taverner i d’Ardena, “Amics de Besalú, IV Assemblea d’Estudis del seu comtat”, vol. 1, Camprodon 1980; pàgs. 155-194. (JFC)

Bibliografia sobre l’església

  • Ramon Sala i Canadelli Narcís Puigdevall i Diumé: El romànic de l’Alta Garrotxa, Caixa d’Estalvis Provincial de Girona, Olot 1977, pàg. 10.
  • Josep Murlà i Giralt:Guia del romànic a la Garrotxa, Caixa d’Estalvis Provincial, Olot 1983.