Resultats de la cerca
Es mostren 14831 resultats
Marion Eames
Literatura
Novel·lista gal·lesa.
La seva obra se centra principalment en les experiències de gallesos expatriats Y Staffel Ddirgel ‘La cambra secreta’, 1969 i la seva continuació Rhandir mwyn ‘La dolça contrada’ descriuen un grup de quàquers gallesos perseguits que a l’estiu s’exilien a Pennsilvània Altres novelles seves descriuen la vida de joves galleses trasplantades a les grans ciutats industrials angleses
Silverio Lanza
Literatura
Pseudònim de l’escriptor castella Juan Bautista Amorós.
Considerat un precedent de la Generació del 98, en Noticias biográficas acerca del Excmo Sr Marqués de Mantillo 1889, Ni en la vida ni en la muerte 1890 i Desde la quilla hasta el tope 1893, reflecteix la realitat política i social del moment Altres obres, d’estil naturalista, són Artuña 1893 i La rendición de Santiago 1907
Pere Galceran
Literatura catalana
Trobador.
Vida i obra Potser del llinatge de Pinós, respongué un enigma plantejat per Guillem de Berguedà En Gauseran, gardats cal es lo pes , amb total coneixement de causa però sense revelar-lo, Señer Guillem, lo pes que dit m’aves Bibliografia Riquer, M de 1993 Història de la literatura catalana Part Antiga 4 vol Barcelona, Ariel
Felip Graugés i Camprodon
Periodisme
Literatura
Poeta i periodista.
De formació autodidàctica, fou redactor de La Publicitat i d’ El Matí i administrador de La Nau El 1936 fou proclamat mestre en gai saber La seva poesia, influïda per Francis Jammes, recull la frescor i la tradició de la vida rural i religiosa Publicà Camps a través 1924, Balada del pessebre 1958 i Musa rústica 1973
Actes de Llàtzer
Literatura catalana
Narració fabulosa catalana.
D’autor desconegut, tracta sobre la vida d’ultratomba i la resurrecció de Llàtzer La narració ha pervingut en diversos manuscrits del segle XV i en una impressió del final del mateix XV, que també conté el Gamaliel i La destrucció de Jerusalem Bibliografia Massó i Torrents, J 1932 Repertori de l’antiga literatura catalana , vol 1 Barcelona, Alpha
,
al Šanfarà
Literatura
Poeta àrab preislàmic.
Menà una vida errant i fora de la llei, per la qual cosa es convertí en heroi de la literatura clàssica d’aventures Sovint ha estat considerat autor d’una de les mu'allaqa que decoren els murs de la Ka'aba Hom li atribueix també el poema Lāmmiyyat al-'Arab , bé que sembla datar del segle X
àstat
Química
Element químic radioactiu de nombre atòmic 85.
Té uns 20 isòtops, essent el més estable el 2 1 0 At vida mitjana 8,3 hores El 1940 Emilio Segrè i collaboradors identificaren l’isòtop 2 1 1 At bombardejant bismut amb partícules α accelerades amb un ciclotró Químicament, l’àstat és alineat amb els halògens, darrere el iode, amb el qual té més semblances
les Comes
Caseria
Caseria del municipi de Castellbell i el Vilar (Bages), a l’antic terme del Vilar, vora la riera de Rellinars.
Al costat esquerre del Llobregat es localitzen les colònies industrials —amb les installacions industrials corresponents i els edificis d’habitatge i de serveis propis d’aquesta peculiar forma de població— canviaren l’estampa física i les formes de vida ancestrals, inserint en l’antic poble pagès els moderns barris fabrils El nucli tenia 56 h el 2001
Els estrepsípters
Els estrepsípters constitueixen un interessant grup d’insectes endoparàsits d’altres insectes, especialment de peixets de plata zigentomes, llagosts ortòpters, homòpters i himenòpters, als quals provoquen un conjunt d’alteracions morfològiques i fisiològiques per un fenomen que, en conjunt, rep el nom d’ estilopodització Hom coneix actualment unes 400 espècies d’estrepsípters a tot el món totes són de petites dimensions, de colors poc vistents i d’un dimorfisme sexual molt acusat els mascles són alats i de conformacions peculiars, mentre que les femelles tenen forma de larva Tenen metamorfosi…
Viure cavalcant
L’historiador romà Amman Marcellin segle IV narra que els alans, “ja de menuts aprenien a muntar i els adults consideraven deshonrós anar a peu” L’estudiós àrab Abū ‘Uthmān ‘Amr ibn Baḥr ibn Maḥbūb al-Djāḥiẓ, conegut per al-Djāḥiẓ, segle IX ho confirma “El turc passa més temps assegut al llom del seu cavall que dret de peus a terra” Un millenni després, l’orientalista rus V V Radlov segle XIX ho corroborava “L’habitant de l’Altai no sap anar a peu Camina molt a poc a poc, arrossegant les cames i gronxant-se, però així que puja a cavall, es transforma totalment Muntant es troba al seu lloc,…