Resultats de la cerca

Orfe de mare, es traslladà a viure amb el seu oncle, Ignasi Puigcercós, que l’inicià en l’art culinari Treballà a diferents fondes de Catalunya i, a divuit anys, a Madrid i, posteriorment, a París i a Londres, on fou alumne del prestigiós xef Auguste Escouffier Retornà a Madrid, on creà la primera acadèmia de cuina de l’estat, i fundà la revista El gorro blanco 1906 Retirat aviat de la professió, s’installà a Barcelona i escriví el seu saber culinari en nombroses obres, la reedició d’algunes de les quals ha estat promoguda posteriorment a la seva mort per l’entitat Arxiu Gastronòmic Ignasi…

Professor universitari i director de l’Observatori Europeu de Televisió Infantil Com a poeta són destacables els tres reculls de plantejament temàtic i formal original Selva endins 1993, XLIX sonets d’amor i contracant amorós 1997 i La realitat poètica un any voltant pel món 2000 L’any 1993 aparegué la versió catalana de la seva única novella, L’ull del faraó , publicada originalment en italià i escrita en collaboració amb l’egiptòleg, príncep Boris de Rachelwiltz En narrativa ha publicat Invocacions 2007, amb Miquel de Palol Resident a Itàlia des del 1960, és autor de dues monografies en…

Collaborà, entre d’altres, a les revistes L’Espill , “L’Aiguadolç”, Cairell , “Daina” i “Lletres de Canvi”, de la qual formà part del consell de redacció Amb Oh 1980, premi Joanot Martorell 1979, un dietari que és un cant al paisatge de Gandia Ducat d’ombres 1982, premi Andròmina és una novella històrica que amb un doble temps, s XIX i XVII, construeix una història ambientada en la decadència del ducat de Gandia Amb el llibre de proses Les quatre estacions 1986, en collaboració amb J Piera i I Mora, guanyà el premi de la Crítica del País Valencia En el camp biogràfic escríví la…

Barretaire d’ofici, amb botiga al carrer del Arcs de Barcelona, era un dels assistents a la tertúlia de la Lliga de Catalunya Collaborà en diverses revistes, com La Illustració Llevantina i Catalunya Artística , i participà als Jocs Florals del 1903 amb la narració En Lluch de la Calma , que no fou premiada Es vinculà als corrents del modernisme, cosa que feu que Josep Carner li dediqués un sonet satíric Formà part de la redacció de la revista Art Jove 1905, on publicà la majoria dels textos que va incorporar al seu únic llibre, Idillis negres 1906, un recull de dotze narracions…

Doctor en teologia, beneficiat i sotssagristà de la seu de València des del 1523, fou l’iniciador del  Llibre d’antiquitats de la seu i en marcà la línia estructural Hi recollí les notícies que considerà d’interès públic del final del segle XV i l’inici del segle XVI especialment del 1525 al 1539 i hi relatà amb més detall la revolta de les Germanies de València, de la qual en destacà els episodis relacionats amb l’Església Deixà inèdita una Consueta relativa al cerimonial de la seu i presentà una poesia en català al certamen en honor de santa Caterina de Siena València 1511…

De nom Margarida Mas i Pujol, ingressà, el 1677, al convent dominicà de Santa Caterina de Palma És autora d’una Exposició de los càntics del Beato Ramon Llull , publicada parcialment el 1760 en versió castellana anònima, i posteriorment 1988 en català L’obra, escrita a instàncies del seu confessor, Gabriel Mesquida, incloïa i comentava fragments del Llibre d’amic i amat , alhora que descrivia les pròpies visions i els diàlegs místics que mantenia amb Déu Alguns fragments són en vers, però sense valor literari L’edició del 1760 clogué, de fet, la revifalla d’impressions…

Ingressà al servei d’activitats esportives de la Direcció General de l’Esport 1985 Durant els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 participà en l’organització de les competicions d’hoquei sobre patins A partir del 1996, a l’Escola Catalana de l’Esport, es responsabilitzà de la formació continuada i organitzà jornades dels àmbits esportius de la gestió, de la medicina i la psicologia i de la documentació Ha estat membre de la Comissió d’Ètica i Valors a l’Esport Català grup EVEC 2000-06 Nomenada directora de l’Escola Catalana de l’Esport 2012 Des del 2008 collabora en la difusió i la implantació de…

Sierz encunyà el terme en el seu llibre In-Yer-Face Theatre British Drama Today 2001, que analitzava la nova dramatúrgia sorgida als anys noranta en llengua anglesa Les obres que d’alguna manera responien a aquesta etiqueta es caracteritzaven per plantejar una crítica a la vida moderna, qüestionant el consumisme, les normes morals o les representacions de gènere tradicionals, oferint representacions explícites del sexe i la violència amb un llenguatge verbal i visual molt directe i impactant que, trencant les estructures teatrals clàssiques, buscava emocionar l’espectador confrontant-lo a…

Els filaments llefiscosos de la tija, un cop extrets, sobreposats en angle recte i assecats al sol, formaven làmines, que, tallades adequadament i encolades l’una darrere l’altra, constituïen el rotlle Inicialment hom escrivia tot seguint la direcció de les fibres part anomenada recto, mentre que a l’altra banda les fibres es mantenien perpendiculars verso Quan el rotlle era ja inservible, hom aprofitava el revers en blanc per a escriure-hi d’altres texts L’ús dels papirs faraònics es remunta al segle XXX aC, mentre que els grecs més antics són del segle IV aC El papir escrit més recent és…

En la mètrica catalana, aquest tipus de vers és preferit pels vells poetes per a la poesia narrativa Altrament, però, la lírica també hi és assajada Entre els trobadors, hom el troba usat per Guillem de Berguedà Cossirós cant e plang e plor i Cerverí de Girona Emprat, amb notable preferència, per Ramon Llull en les seves obres rimades, apareix també en dos poemes de la fi del s XIV el Llibre dels set savis i una versió del Cant de la Sibilla Bernat Metge, Turmeda i Jordi de Sant Jordi hi escriviren nombroses composicions A l’època de la decadència, però, la influència de la…