Resultats de la cerca
Es mostren 68261 resultats
salina
Explotació salina a Santa Pola (País Valencià)
© Fototeca.cat
Geologia
Tecnologia
Indret en el qual hom beneficia sal comuna, per evaporació de l’aigua de la mar o de llacs o fonts d’aigua salada o per extracció d’una mina o jaciment de la sal gemma o de salmorra saturada obtinguda en dissoldre la sal gemma en aigua dolça, que hi és injectada.
Els procediments d’obtenció de la sal, diferents segons que hom parteixi d’aigües salades o de sal gemma o salmorra, depenen també de la durada i de la intensitat de la insolació de l’indret on són les salines En les zones d’insolació llarga i intensa, hom sotmet les aigües salades, especialment les de la mar, a evaporació gradual en dues sèries successives de basses de poca profunditat En les basses de la primera sèrie l’aigua de mar, l’aigua salada de fonts o de llacs o la salmorra obtinguda per dissolució es concentra, alhora que es…
disproteïnèmia
Patologia humana
Modificació quantitativa o qualitativa de les proteïnes del plasma sanguini.
Alguns processos patològics poden afectar directament els òrgans o les cèllules formadors d’alguna proteïna i donar lloc a una disproteïnèmia primària o específica , com, per exemple, la malignitat de les cèllules formadores de les globulines gamma això s’esdevé en els plasmocitomes i en la macroglobulinèmia de Waldenström En alguns casos aquestes afeccions són congènites, hereditàries o no, i es tradueixen per una manca total, o gairebé, de la proteïna corresponent La hipogammaglobulinèmia o l’agammaglobulinèmia congènita i l’afibrinogenèmia congènita en són exemples Els trastorns genètics,…
tracte
Dret civil
Conveni o contracte debatut entre dues parts.
En el cas de compravenda, quan el preu és una quantitat fixa i determinada abans de començar a portar el tracte a compliment, hom el fa en aquestes condicions tracte a bell ull, fent un capmàs, o a preu fet Quan el preu és un tant per unitat de pes, gruix, mida, peça o altra unitat d’utilització, hom parla de tracte per unitat
passat
Indústria tèxtil
Ordre en què els fils de l’ordit o les arcades d’una muntura jacquard són introduïts per les malles d’un joc de lliços o pels forats de la post o taula d’arcades, respectivament.
Hom anomena passat al seguit aquell en el qual els fils o les arcades són passats començant pel primer lliç o forat i acabant per l’últim El passat a retorn és el que té una part passada al seguit en un sentit i a continuació una altra també passada al seguit però en sentit contrari El passat a punta i retorn és un passat a retorn en el qual la inversió de sentit es fa en un sol fil El passat mixt és el que té combinades diferents menes de passat El passat a dos o més cossos és aquell en el qual els lliços s’han repartit en diversos grups o…
assetjament
Psicologia
Dret penal
Maltractament en el qual la víctima és sotmesa a agressions continuades de tipus físic o, més habitualment, psicològic, per una altra persona (assetjador) o per un grup, amb un objectiu reconegut o bé sense.
Els efectes de l’assetjament sobre la víctima poden ser diversos, però són recurrents la pèrdua d’autoestima, la inseguretat, que impedeix enfrontar-se a l’assetjador o als assetjadors, els sentiment d’impotència i la sensació d’amenaça o de terror, reaccions que poden comportar alteracions greus en l’equilibri psíquic i conduir a estats d’angoixa, depressius o, fins i tot, al suïcidi Hom distingeix diferents tipus d’assetjament, segons el context en què es produeix, els objectius, el mitjà, el tipus de víctima o altres criteris Entre els més habituals hi ha l’ assetjament laboral , l’…
priorat
Cristianisme
Monestir o casa religiosa regida per un prior.
Entre els benedictins hi havia el priorat simple , unit a una abadia en qualitat d’obediències o granges, i el priorat conventual , o casa autònoma, no aixecada a la categoria d’abadia La Congregació de Cluny reduí gairebé tots els seus monestirs filials a la categoria de priorats igualment feren més tard altres congregacions benedictines, com les de Saint-Maur o la de Valladolid, per bé que aviat foren restablerts els càrrecs abacials als principals monestirs Els premonstratencs i els ordes militars tenien també priorats simples i conventuals
hereu | hereva
Dret civil
Persona que rep una herència, o només una part, per heretament, disposició testamentària o legal, a títol universal (drets i béns).
Si concorren dos hereus o més, hi ha comunitat hereditària, que es desfà per partició, a la qual tenen tots dret a parts alíquotes Es tracta sempre d’hereu o successor a títol universal que inclou els drets i els béns, a diferència del legatari, que ho és a títol particular o singular
aqüeducte de La Peña Cortada
Dibuix de l’aqüeducte de la Peña Cortada (que portava les aigües del riu de Toixa o de Xelva, afluent del Túria, i regava l’àmplia vall de l’horta de Xelva), aparegut en l'obra de Cabanilles (1795-1797)
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Aqüeducte, probablement romà, del municipi de Xelva (Serrans), a 5 km a l’E de la vila.
catenària
La major o menor concavitat de la corba depèn de la separació dels punts extrems (que es determinen pel paràmetre a de la seva equació)
© fototeca.cat
Matemàtiques
Corba que adopta una cadena, corda, etc, perfectament flexible i amb una càrrega uniformement repartida en tota la seva llargària, fixa en els seus extrems i suspesa lliurement.
L’expressió matemàtica d’aquesta corba és donada per l’equació y=achx/a , on a és la distància des del punt més baix de la corba a l’eix d’abcisses de referència
umbel·líferes
Apiàcies o umbel·líferes: sanicula europaea, pastanaga borda, chaerofyllum aureum, bupleurum baldense, umbel·la contreta, herba del meu, fulla i brot florit d'api de cavall
© Fototeca.cat
Botànica
Família d’umbel·líflores integrada per plantes normalment herbàcies, de fulles alternes, embeinades i amb freqüència molt dividides, de flors petites, generalment actinomorfes, hermafrodites, pentàmeres, d’androceu isostèmon i d’ovari ínfer, bicarpel·lar i amb estilopodi, disposades en umbel·les, habitualment compostes, i de fruits esquizocàrpics en diaqueni.
Consta d’unes 2800 espècies, pròpies sobretot de les regions temperades i fredes de l’hemisferi nord Umbellíferes més destacades Nom científic Nom vulgar Aethusa cynapium etusa , julivertassa, cicuta silvestre Ammi visnaga bisnaga , escuradents Anethum graveolens anet , fonoll pudent Angelica archangelica angèlica Angelica silvestris angèlica borda , angèlica Anthriscus cerefolium cerfull Anthricsus silvestris cerfull bord Apium graveolens api , api bord Apium nodiflorum creixen brod , gallassa Astrantia major astrància Bupleurum fruticosum matabou Carum carvi comí de prat , matafaluga borda…