Resultats de la cerca

A deu anys el seu pare va ser destinat a un camp de concentració a França i la seva mare a un centre per a refugiats Posteriorment, la família s’embarcà al Winnipeg , el vaixell que Pablo Neruda aconseguí per a portar més de 2500 exiliats de la Guerra Civil a Xile A Santiago de Xile estudià art dramàtic a la Universidad Católica i debutà als escenaris el 1948 a El burlador de Sevilla Hi conegué també altres exiliats, com Joan Oliver  i Xavier Benguerel, que la posaren en contacte amb la cultura catalana Tornà a Catalunya 1956, on actuà a La cárcel de cristal , de Juli Coll, i collaborà amb l…

Accedí al tron anglès en morir la reina Anna 1714, gràcies a les manipulacions dels whigs , dirigits per Walpole, no pas sense repetides revoltes del partidaris dels Stuart, o jacobites 1715, 1719, 1723 Coneixedor de la diplomàcia europea i interessat pels afers anglesos, amant de la música i l’òpera, la seva impopularitat entre els anglesos li meresqué un judici històric negatiu

Vida i obra Deixà la carrera d’enginyer per la literatura Autor de formació científica i d’esperit anglòfil, s’inicià en la creació literària amb dos volums de contes Quatre venjances 1923 i L’anell del Nibelung 1926, barreja de fantasia i de realisme Inaugurà el conreu de la novella de gènere amb El collar de la Núria 1927, de factura detectivesca, que fou seguida per  La veritat sobre Sigfrid 1927 i  L’incest 1927, de filiació cinematogràfica, en què combina humor, paròdia i absurd un estil irreverent a la manera d’Anatole France Continuà amb  L’anell i la fàbrica 1928, on casa el…

La influència de Rubens —hom dubta que fos el seu mestre— es fa palesa en les seves composicions, on el color, d’una gran força cromàtica, i el moviment i la interrelació dels personatges, típicament barrocs, són els trets estilístics més importants La seva producció es divideix temàticament en produccions religioses, mitològiques i de gènere L’atenta observació dels fets populars i la plasmació plena de vitalitat i de sensualitat entronquen la seva obra dins la tradició flamenca de plasmació de la realitat del poble Hom destaca dins aquesta línia temàtica la popular composició El rei beu…

Vida i obra Seguí diversos cursos dels Estudis Universitaris Catalans, es llicencià en filologia hispànica a la Universitat de Barcelona 1968 i es doctorà en filologia catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona 1981, de la qual fou professor Ha estat director de la Biblioteca de Catalunya 1990-99 i com a tal ha publicat, entre altres treballs, The National Library of Catalonia A New Organization in a Renovated Building An Assessment 2001 Ha publicat estudis sobre la introducció i l’evolució del romanticisme literari a Catalunya — Els romanticismes de Catalunya 1997, Els romàntics…

S'installà a Nova York el 1952, i fou, amb els seus quadres de banderers i de dianes, el creador, juntament amb Rauschenberg, del neodadaisme, que aviat s’anomenà pop-art Des del 1958 la seva obra es mogué en un camp d’imatges existents —lletres, paraules, collage i juxtaposicions d’objectes— amb allusions literàries i filosòfiques Des del 1986, les obres manifesten una direcció més clàssica vers els valors allegòrics de la pintura Protagonista del pavelló nord-americà a la Biennal de Venècia del 1988, fou en la mostra de dibuixos a la Hayward Gallery de Londres, l’any 1990, on quedà…

Participà en la Primera Guerra Mundial com a artiller El 1939 fou nomenat cap major de la Wehrmacht, i fou un dels principals responsables de les campanyes d’aquesta El 1945, nomenat cap major del govern de Dönitz, signà la rendició alemanya Acusat de crims de guerra pel tribunal de Nuremberg, fou executat

Segon fill de Pere III i Maria I, fou nomenat regent en caure en demència la seva mare 1790-1816 El 1808 hagué de fugir de la invasió de les tropes napoleòniques, i es refugià al Brasil, on prengué el títol d’emperador El 1821, però, tornà a Portugal

Lluità contra els turcs, els quals el feren captiu a Nicòpolis 1396 De tornada a França, succeí el seu pare en el ducat 1404 i, en produir-se la demència de Carles VI de França, disputà a la casa d’Orleans el govern d’aquell país el 1407 feu assassinar el duc Lluís d’Orleans, cap dels armanyaguesos i, sostingut per la universitat i pel gremi de carnissers, molt poderós aleshores, el 1408 fou nomenat senyor de París En recomençar la guerra dels Cents Anys 1414, la rivalitat entre borgonyons i armanyaguesos condicionà les aliances politicomilitars Joan sense Por s’alià amb Enric V d’Anglaterra…

Gràcies a Stalin accedí al Comitè Central del Partit Comunista de l’URSS el 1934, al Comitè Executiu del Komintern el 1935 i passà a relevar GG Jagoda en la direcció del NKVD el 1936 Presidí les grans purgues dels anys 1937-38 processos de Moscou , període que és conegut pel nom de ježovčina Substituït per LP Berija 1938, Ježov fou responsabilitzat dels excessos de 1937-38 i desaparegué el 1939