Resultats de la cerca
Es mostren 202 resultats
ǧinn
Islamisme
Ésser corporal format de flames o de vapor, dotat d’intel·ligència i de sexe i imperceptible als sentits.
D’origen preislàmic, la seva existència fou acceptada per l’Alcorà, a partir del qual són bons o dolents, segons que hagin adoptat la fe musulmana o no
sunna
Islamisme
Costum, capteniment habitual de Mahoma en les diverses circumstàncies de la vida que, llevat de casos excepcionals, té valor de norma per als creients.
Extreta del ḥadīṯ, és considerada com una interpretació autèntica i un complement normatiu de l'Alcorà N'existeixen diverses compilacions i comentaris, i, com el ḥadīṯ , és font del dret musulmà xara
harem
Islamisme
Conjunt de les dones d’un musulmà.
L’Alcorà permet a cada fidel la possessió de quatre mullers legítimes i d’un nombre illimitat de concubines entre les seves esclaves, bé que, en la pràctica, constituïa un privilegi de les classes riques
Muḥammad Rašid Riḍà
Filosofia
Pensador musulmà, creador del moviment de la Salafīyya.
Deixeble de Muḥammad 'Abdūh , defensà l’antiga tradició islàmica i l’harmonia existent entre l’Alcorà i la ciència Panislamista, al Caire fundà 1898 i dirigí fins a la seva mort la revista Al-Manār
Quṭb, Sayyid
Literatura
Escriptor, publicista i activista religiós i polític egipci.
Nascut en una família benestant, s’educà a la madrassa , i estudià a fons l’Alcorà Entrà molt aviat en contacte amb la política a través del seu pare, membre del partit Wafd, i especialment amb el nacionalisme àrab Després de graduar-se en magisteri al Caire 1933, treballà per al Ministeri d’Educació Al mateix temps inicià una trajectòria periodística collaborant en diversos periòdics, on guanyà reconeixement com a crític literari En aquest vessant, fou un dels primers a assenyalar la vàlua de l’obra de Naguib Mahfuz Membre del partit Wafd, l’abandonà el 1945 per criticar ferotgement el rei…
Zayd ibn Ṭābit
Literatura
Escrivà de Mahoma.
Fou encarregat pel califa Abū Bakr de reunir tots els escrits existents sobre la predicació del profeta, i en temps del califa ‘Umar fou un dels qui fixà el text canònic que formà l’Alcorà definitiu
Abū Ǧa‘far Muḥammad ibn Ǧarir al-Ṭabarī
Historiografia
Història del dret
Historiador i jurista musulmà.
És autor d’una important història des de la creació del món fins el 915, Ta'rīḫ al-rusul wa-l-muluk ‘Història dels profetes i dels reis’ i d’un comentari Tafsīr a l’Alcorà
reina de Sabà
Bíblia
Personatge bíblic anònim, sobirana de l’antic regne de Sabà (o potser d’una colònia sabea del N de l’Aràbia), la qual, atreta per la fama de Salomó, degué visitar-lo a Jerusalem amb preciosos regals i posar a prova la seva saviesa.
Segons l’Alcorà, que l’anomena Bilqīs , fou convertida per Salomó a la fe del Déu veritable A Etiòpia el relat s’uní a la tradició nacional, que hi connectà l’origen de la dinastia salomònida dels negus
Abu al-Qāsim Maḥmūd ibn ’Umar az-Zamakhsharī
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Filòleg i teòleg musulmà.
Fou un dels representants màxims de l’escola mutazilita de Bagdad És autor d’un comentari de l’Alcorà al-Kaššaf ‘an ḥaqā'iq al-tanzīl , on fonamenta l’exegesi alcorànica en argumentacions filològiques, i d’altres obres filològiques, com al-Mufaṣṣal