Resultats de la cerca

Vida Estudià música al Conservatori de València i també amb Ángel Mingote, Andrés Isasi i Miquel Asensi Ingressà en l’orde franciscà el 1922 Entre les seves composicions, majoritàriament religioses, cal destacar nou misses, una Salve Regina a quatre veus i gran orgue, Capricho per a piano , Tríptic folklòric valencià i l’obra per a orgue Capricho sinfónico , orquestrada per ell mateix i estrenada per l’Orquestra Simfònica de València l’any 1943 Amb Manuel Mola publicà l' Antología musical al servicio del templo 1947 També exercí com a director de cors, organista de San Francisco…

Vida i obra Fou redactor en cap d’“El Cuento del Dumenche” 1914-19, on publicà algunes narracions, i collaborà a “Pensat i Fet”, “Teatro Valencià” 1925 i “La Matraca” 1916, entre d’altres Fou un dels fundadors de “Nostra Novella” 1930 Es destacà com a autor de sainets, bé que tractà d’introduir la comèdia en el teatre valencià Entre les seves peces cal esmentar El pati dels canyarets 1914, L’oroneta de plata 1914, Eh, la beta 1917, El carreró de la llanda 1917, Pilareta miramos 1931, No és per ahí 1926, El tenedor de Cullera 1926, etc i entre les publicades, València és teua 1962, El sol de…

Desenvolupà gairebé tota la seva carrera al Futbol Club Barcelona i debutà al Comtal la temporada 1958-59 Fou cedit al Club Esportiu Júpiter 1960-61, el Racing de Santander 1962-63 i el Gimnàstic de Tarragona 1963-64 Jugà durant dotze temporades al primer equip del Barça 1964-76, fins a convertir-se en un dels jugadors que més vegades ha vestit la samarreta blaugrana, amb 527 partits Començà jugant com a extrem dret, però assolí el seu millor rendiment com a defensa lateral, sense deixar la seva vocació ofensiva Guanyà una Lliga 1974, dues Copes 1968, 1971, una Copa de Fires 1966 i arribà a…

Vida i obra Fou redactor en cap d' El Cuento del Dumenche 1914-19, on publicà algunes narracions, i collaborà a Pensat i Fet , Teatro Valencià 1925, La Matraca 1916, etc Fou un dels fundadors de Nostra Novella 1930 Es destacà com a autor de sainets, bé que tractà d’introduir la comèdia en el teatre valencià Entre les seves peces cal citar El pati dels canyarets 1914, L’oroneta de plata 1914, Eh, la beta 1917, El carreró de la llanda 1917, Pilareta miramos 1931, No és per ahí 1926, El tenedor de Cullera 1926, etc i entre les publicades, València és teua 1962, El sol de la “Bolseria” 1962, La…

Vida i obra Utilitzà els pseudònims Quintus Moderatus Censorinus i Mateu Massanet El 1733 ingressà a la Companyia de Jesús, on professà el 1748, i ensenyà humanitats, retòrica, filosofia i teologia en diversos collegis de l’orde El 1742, i durant sis anys, ocupà la càtedra de filosofia suarista de la Universitat de Cervera i establí una profunda amistat amb l’humanista Josep Finestres Fou un dels primers que qüestionà l’escolasticisme a Catalunya i un dels impulsors de la reforma de la filosofia a Cervera Passà després al rectorat del Collegi de Barcelona, on collaborà amb el bisbe …

En podem fixar l’origen a Grècia segle V aC Hom considera Agatharcus de Samos inventor de les decoracions teatrals, pintades ja en perspectiva sobre telons collocats entre dues torres Les decoracions gregues representaven palaus o temples, amb pòrtic alt, columnes, pedestals i frontispici, per a les tragèdies, i habitacions de dos pisos amb annexos a cada banda, per a les comèdies Les decoracions romanes primitives eren de tres classes tràgica, còmica i satírica, i hi figuraven temples, palaus, tombes, roques i altars Els canvis, poc freqüents, eren fets mitjançant uns prismes triangulars,…

Dirigents Eloy Candelas Sánchez president i José Laporta Baronat secretari polític Al 1934 es fusionà amb el Partit Republicà Radical Socialista Ortodox i reprengué el nom de Partit Republicà Radical Socialista de Catalunya Aquesta denominació fou circumstancial, ja que poc després reaparegué amb el nom d’Esquerra Radical Socialista La darrera referència del partit és del maig de 1936

Vida i obra Inicià els estudis de filosofia i de teologia a la Universitat de València i els continuà a la Universitat de Gandia, on obtingué el graduat en filosofia i el doctorat en teologia 1712 Completà la seva formació al Collegi de la Reial Congregació de l’Oratori de Sant Felip Neri de València, on estudià teologia moral Sotsdiaca des del 1715, el 1717 obtingué la rectoria de l’església parroquial de Montcada, a l’Horta de València També fou beneficiat de la catedral i de l’hospital general, de València Fou membre de l’Acadèmia Valenciana, fundada el 25 d’agost de 1742 per iniciativa de…

Desenvolupament enciclopèdic Tradicionalment, s’ha pres com a paradigma del pensament històric de la Illustració la concepció de Voltaire 1694 – 1778, tot i que el filòsof historiador francès mostrà una acientífica indiferència per la tasca erudita i una extraordinària confiança en l’ideal filosòfic a l’hora d’admetre l’existència de lleis naturals determinants en el decurs de la humanitat La seva combativa història filosòfica, tot i no ser gaire secundada més enllà dels Pirineus, moderà l’aspror del mètode erudit prevalent entre la majoria dels afeccionats a les antiguitats Voltaire influí…

Introducció El 2016 va ser l’any que es va celebrar el centenari del naixement del moviment dadaista Un moviment que va néixer a Zuric amb la inauguració del Cabaret Voltaire, per reivindicar, quasi des de l’anarquia, un nou art traspassat per l’absurd i carregat de sentit, enfront d’una Europa travessada i marcada per la Primera Guerra Mundial Cent anys més tard, el món també és ple de guerra i conflicte Síria continua cremant i el Mediterrani és una tomba per a les moltes persones que s’escapen de la violència de la guerra i la pobresa Però, en lloc d’un cabaret, el 2016 es va crear un…