Resultats de la cerca

Les seves primeres narracions reflecteixen la influència de Balzac, Flaubert, George Eliot, George Sand i N Hawthorne És un autor molt preocupat pel "punt de vista" narratiu Estudià a Harvard i s’establí a Anglaterra el 1875, després d’haver residit a Itàlia i a París Les obres d’aquesta època responen a una preocupació per mostrar la seva condició de nord-americà i el seu coneixement de la societat europea Roderick Hudson 1876, The American 1877, Daisy Miller 1879, Washington Square 1881, The Portrait of a Lady 1881 La novellística de James arrenca sempre de plantejaments…

Intervingué en política durant la Primera República Exercí com a crític d’art Apuntes para la historia de la caricatura, 1878 Del desnudo en el arte , 1902 i també com a periodista, a París 1878 Ostentà diversos càrrecs en institucions artístiques i literàries de Madrid Literàriament s’inscriu dins el naturalisme, amb respecte per la tradició castellana del segle d’or Del teatro, 1844 Autor de nombrosos treballs Ayala, estudio biográfico , 1884 Castelar, 1900, és més conegut per les seves novelles i colleccions de contes, on segueix de prop Balzac, Dumas i sobretot Zola Hi…

Les seves novelles reflecteixen la vida de la burgesia lisboeta del s XX amb les fórmules de la narrativa realista del s XIX El cicle Crónica da vida lisboeta s’inicià amb Ana Paula 1938 i continuà amb Ansiedade 1940, O caminho da culpa 1944, Tonos verdes em fundo escuro 1946, Espelho de tres faces 1950 i A corça prisioneira 1957 La influència de Balzac, matisada pel cosmopolitisme i la formació britànica de Paço d’Arcos, és evident en tota la sèrie A més, se'n destaquen altres novelles, com Memórias duma nota de banco 1962 i Cela 27 1965 Conreà també el teatre Paulina vestida…

Expressà en el seu dibuix estats de consciència i un fort sentit del burlesc Utilitzà el gravat en fusta, que li permeté la introducció dels tons grisos dibuixava directament sobre la fusta, sense esquemes preparatoris aquests dibuixos eren gravats després pels seus ajudants, que interpretaven la seva obra fantasiosa A quinze anys collaborà al Journal pour rire de Philipon Illustrà diverses obres Història dramàtica i caricaturesca de la Santa Rússia, segons els cronistes i historiadors Néstor i Karamsin 1854, Gargantua de Rabelais 1850-1873, Contes drolatiques de Balzac 1855,…

Membre de la generació del 1900, fou un dels renovadors de la literatura xilena El 1904 participà en la fundació de la Colonia Tolstoiana, que postulava la unitat de l’home amb la natura, la vida comunitària i la dedicació a les obres de l’esperit Fou cònsol a Calcuta 1907 i visqué, entre altres llocs, a Madrid, Londres, París i Istanbul Dirigí la revista Luz y sombra La seva novella Juana Lucero 1902, influïda pel naturalisme rus i per Balzac, és una transposició al marc xilè d’una visió realista i metafísica, on la protagonista, filla natural d’un polític, esdevé una…

Professor d’història i cultura de la Xina moderna i contemporània a la Universitat Pompeu Fabra, ha traduït al català obres de Balzac, Gao Xingjian i alguns poemes de Li Qingzhao També ha publicat diversos assaigs sobre crítica literària i sobre història i cultura xineses, com  La invención de China 2001,  La empresa de China De la Armada Invencible al Galeón de Manila 2002,  Made in China El despertar social, político y cultural de la China contemporánea 2005 i  La Xina que arriba Perspectives del segle XXI 2009 En poesia, és autor de  De bandera liberiana 1994, premi Guerau de Liost de…

Doctor en filologia francesa 1981, entre el 1993 i el 2010, i posteriorment emèrit, fou professor de traducció i interpretació de la Universitat Pompeu Fabra 1993-2010 Ha publicat diversos estudis sobre les seves principals línies d’investigació literatura francesa del segle XVII, novella del segle XIX i estilística de la traducció Ha traduït, entre d’altres, Balzac, Flaubert, Proust, Bossuet, Maupassant, Baudelaire, Verne i Zola, i ha conreat la novella, en què el món de l’homosexualitat sempre té un paper significatiu, amb Els plaers ficticis 1991, El joc del mentider 1994, L’…

Neta de Joan Sales , visqué a França, on el seu pare, militant del PSUC, s’havia establert fugint de la persecució franquista, i posteriorment a Santiago de Xile, bé que estudià filologia a la Universitat de Barcelona Treballà com a traductora i, entre d’altres, feu versions al català de Victor Hugo, Honoré de Balzac, Marguerite Duras, Albert Camus o Pierre Drieu la Rochelle Ha traduït al francès Incerta glòria , de Joan Sales conjuntament amb Bernard Lesfargues i Els vençuts , de Xavier Benguerel L’any 2005 comprà les participacions de Club Editor  a l’Editorial Planeta i a la…

Filla d’ Enric Casassas , es llicencià en dret i exercí durant set anys d’advocada a Figueres, després dels quals deixà la professió per dedicar-se a la traducció literària, del francès i l’italià al català, principalment Entre d’altres ha traduït obres d’Honoré de Balzac, Philippe Claudel, Amin Maalouf, Saint-Exupéry, Joseph Kessel, Italino Calvino, Irène Némirovsky, Marcel Proust, Claudio Magris, Goliarda Sapienza, Helga Scheider, Giani Stuparich, Tahar Ben Jelloun, Andrea Camilleri, Alessandro Baricco i Daniel Pennac El 2009 obtingué el premi Mots Passants de la Universitat Autònoma de…

Especialitzada en llibres de temes d’art, publicà les primeres obres dels crítics argentins més coneguts com Julio E Payró, Jorge Romero Brest, Julio Rinaldi, Romualdo Brughetti, etc Al cap de pocs anys, creà les colleccions “Biblioteca Argentina de Arte Religioso”, la “Colección Historial”, que publicà Historia del arte d’Elie Faure, Historia de la crítica de arte de Lionello Venturi i Historia de los pintores impresionistas de Théodore Duret Dins de les seves colleccions, cal remarcar “Colección Vida y Obras”, amb obres com Vida secreta de Salvador Dalí del mateix Merli i Pahissa, Grünewald…