Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
Amorgós
Illa
Illa de Grècia, de l’arxipèlag de les Cíclades a la mar Egea.
Hi ha conreus de vinya, tabac, oliveres, figueres, ordi Les localitats principals són Amorgós , port de la costa oriental, i Aigiálē al N de l’illa
Tinos
Illa
Illa de les Cíclades, Grècia, a la mar Egea, entre Andros i Míkonos.
En bona part muntanyosa 712 m alt, hom hi conrea vinya i oliveres i té una petita producció de seda La capital, Tinos ~3000 h, és a la costa meridional, i el seu port és un punt important de comunicacions A l’antiguitat formà part de la lliga de Delos En poder dels venecians des del 1204, fou presa pels turcs el 1718 i conquerida pels grecs el 1830 Als afores del poble de Tinos hi ha el monestir ortodox d’Evanguelístria, que, a partir d’unes aparicions de la Mare de Déu a la monja Pelàgia venerada com a santa, el 1822, es convertí en un centre molt important de pelegrinatge
mar de Creta
Mar
Mar de la Mediterrània, entre el Peloponès i les illes Cíclades, Kárpathos i Creta.
Egea Meridional
Divisió administrativa
Regió de Grècia integrada per les illes Cíclades i del Dodecanès, que formen, respectivament, dos nomoi
.
La capital és Hermoúpolis 13 877 h 1981 Fins el 1987 formà una única regió administrativa illes de l’Egea, amb l'Egea Septentrional , de semblants característiques geogràfiques illes resultants d’una àrea d’enfonsament de materials calcaris i cristallins, litoral molt retallat, i freqüents erupcions volcàniques i terratrèmols La població, de baixa densitat 50 h / km 2 el 1991 es dedica com més va més al turisme en detriment de les activitats econòmiques tradicionals com són l’agricultura vinya, olivera, tabac, fruiters, la ramaderia ovins i la sericicultura Hi ha artesania catifes, teixits,…
lliga de Delos
Història
Confederació de ciutats de l’antiga Grècia formada per Atenes i les ciutats jòniques de l’Àsia Menor, Eubea, Calcídica i les Cíclades cap al 476 aC.
Fundada a fi d’alliberar aquestes ciutats dels perses i organitzada per Aristides, després de les guerres mèdiques es convertí en un instrument de l’imperialisme atenès, que limità progressivament l’autonomia de les ciutats, cobrà el tribut federal i traslladà el tresor comú des de Delos, seu central de la lliga, fins a Atenes 454 aC Un consell federal σýνοδος administrava el tresor i decidia sobre la guerra, però habitualment eren imposades les decisions ateneses En esclatar la guerra del Peloponès 431-404 aC, Esparta es presentà com a alliberadora de les ciutats de la lliga enfront d’Atenes…
mar de Mirto
Mar
Nom donat en l’antiguitat a la part de la mar Egea compresa entre l’Àtica (o la punta meridional de l’illa d’Eubea), la Lacònia i les Cíclades.
El nom deriva de Mírtil, auriga d’Enomau, o potser de la petita illa de Mirto, situada prop de l’extremitat meridional d’Eubea
L’explotació, la gestió i els conflictes ambientals de la insularitat
Les mil cares de les illes Semblants i dissemblants alhora les unes de les altres, les illes defugen tota classificació rigorosa N’hi ha de tropicals, temperades o àrtiques de grans i de petites de poblades i de despoblades Però, en realitat, la dificultat principal d’una classificació de les illes no rau tant en la tria dels criteris que les diversifiquen, sinó més aviat en el risc de perdre de vista allò que cada una té de singular en el temps i l’espai Comprendre les illes i explicar-les exigeix romandre fidel a allò que té de particular cada una I encara més quan es tracta de l’…
república de Venècia
El Palazzo Ducale, a Venècia, seu del dux de la república de Venècia
© Fototeca.cat
Història
Entitat política sorgida entorn de la ciutat de Venècia.
La província bizantina dels vènets fou administrada, civilment i militarment, per tribuns marítims Durant el segle VI els vènets ajudaren Belisari en el setge de Roma i lluitaren amb Narsès contra els visigots La necessitat de defensa de les invasions longobardes motivà l’establiment d’un dux 697, amb autoritat sobre la federació insular, càrrec que esdevingué definitiu des del 742 i que disposava d’una certa autonomia dins l’imperi bizantí Des d’aquella època es perfilaren les característiques de Venècia com a centre comercial intermediari entre Itàlia i l’Orient, i començà l’armament de…
Grècia
Estat
Estat de l’Europa mediterrània que forma part de la península Balcànica, de la qual comprèn el sector més meridional. Limita amb Albània pel NW, amb Macedònia i Bulgària pel N, amb la Turquia europea pel NE, amb la mar Egea per l’E, amb la mar Mediterrània pel S i amb la mar Jònica per l’W; a més del territori peninsular, comprèn un gran nombre d’illes; la capital és Atenes.
La geografia física El relleu i la geologia El mont Athos Dave Proffer CC BY 20 Grècia és un país muntanyós, amb una estructura geològica complexa que es reflecteix en una gran fragmentació del relleu, que és format per massissos i sistemes muntanyosos que tanquen nombroses conques interiors Gairebé la meitat del territori és per damunt dels 500 m, bé que les muntanyes són relativament poc altes i cap dels cims no assoleix els 3000 m l’Olimp, l’altitud màxima del país, té 2918 m Hom pot distingir diverses regions la septentrional, la central, la meridional i la insular La Grècia septentrional…
L’escultura romana
La cronologia i la distribució geogràfica de l’escultura romana permeten de dispersar els centres d’interès en els diferents tipus de produccions, i plantejar la qüestió de les diverses influències, els tallers, les importacions, els materials lapidis i les tècniques amb què es van fer les diverses escultures L’escultura antiga de Catalunya presenta unes característiques molt «romanes» sense transparentar cap tret d’indigenisme, ja que no cal confondre tosquedat o aspecte rústic amb substrat preromà La petja itàlica es deixa sentir d’una manera molt forta, tant pel que fa als models com a les…