Resultats de la cerca
Es mostren 65 resultats
Ramon Marín Barberán
Columbofília
Columbicultor i dirigent.
S’aficionà als coloms esportius de ben jove, i el 1923 traslladà els seus coloms a Barcelona Després de la Guerra Civil Espanyola, retornà a Barcelona i refeu el seu colomar El 1941 entrà a la Societat Columbòfila de Sant Martí El 1945 fundà la Societat Camps de l’Arpa, que presidí en dues ocasions El 1948 entrà a formar part de la junta directiva de la Federació Catalana de Coloms Esportius Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1987
Nil Maria Fabra Deàs
Periodisme
Esport general
Columbòfil i periodista.
Fou el pioner de la columbofília a Catalunya i a Espanya El 1872 feu la primera importació de vint-i-quatre parelles de coloms missatgers de Bèlgica, i installà el primer colomar a Barcelona, a la plaça del Duc de Medinaceli El 1865 fundà l’Agència Fabra, associada a l’Agència Havas de París, que des del 1867 operà a tot Espanya i Portugal com a central de corresponsals i en la qual s’utilitzaven coloms missatgers per a enviar telegrames i correspondències A més, la seva agència publicà alguns articles relacionats amb el món de la columbofília, com Via Alada 1873
coloms esportius
Columbofília
Esport basat en la lluita dels coloms mascles per la possessió d’una mateixa femella, utilitzant els seus mitjans de seducció, intel·ligència, constància i esperit combatiu.
Cal ensinistrar convenientment els coloms mascles perquè, en lluita amb altres de la mateixa espècie, dirigeixin cap al seu colomar una femella anomenada solta que porta adherida a la cua una ploma blanca per identificar-la Els columbicultors donen una atenció personalitzada a cada exemplar, fins i tot des d’abans de néixer, vigilant la posta d’ous i les condicions òptimes dels pares, sobretot l’alimentació i la higiene Quan els colomins tenen tres mesos i comencen a estar en zel, s’inicia el seu ensinistrament Cal familiaritzar-los amb les soltes i la competència amb altres…
La Nostra Terra
Publicacions periòdiques
Publicació mensual en català de literatura, d’art i de ciències, apareguda a Palma del gener del 1928 fins al juny del 1936, dirigida per Antoni Salvà i Ripoll.
Fou, de fet, a partir del 1930, l’òrgan de premsa de l’Associació per la Cultura de Mallorca Volgudament allunyada de qüestions polítiques, defensà, tanmateix, un clar autonomisme nacionalista D’una gran serietat intellectual i culturalment molt al dia, incloïa poemes i literatura de creació juntament amb articles d’investigació, a més d’unes estimables seccions crítiques de literatura i d’arts Publicà diversos números extraordinaris, dels quals hom pot remarcar el dedicat al centenari de la Renaixença Hi collaboraren, entre molts d’altres, Guillem Colom, Joan Pons i Marquès, JEstelrich,…
Gabriel Fuster i Mayans
Literatura catalana
Prosista i periodista.
Vida i obra Emprà el pseudònim Gafim Cursà dret a la Universitat de Barcelona 1929-33 i es llicencià a Saragossa 1935 Collaborà a “Brisas” i “Baleares” 1941-77, fou corresponsal de “La Estafeta Literaria” i director nominal de “Lluc” 1968-74 Al diari “Baleares”, del qual fou redactor a partir del 1952, publicà alguns contes humorístics, gregueries, articles de viatge i crítiques d’art i literatura És autor de Tres viatges amb calma per l’illa de la calma 1952, llibre on aplega proses de caràcter costumista que descriuen, amb humor, tres viatges per Mallorca També publicà diversos estudis…
Molí de Can Fèlix (Montmajor)
Art romànic
Situació Una vista de la construcció que encara ens ha pervingut del molí J Bolòs Molí segurament dels darrers segles medievals, situat al costat de la riera de Navel i a 1 km al sud del mas Querol Aquest molí figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 330-M781 × 97,8 — y 49,5 31 TCG 978495 Per arribar-hi cal seguir al llarg de 4, 3 km una pista que surt de l’actual poble de Montmajor i pren una direcció sud-est Molí La construcció més antiga de l’actual mas de Can Fèlix és una espècie de torre, de planta trapezial, feta amb carreus…
mossàrab
Lingüística i sociolingüística
Parlar romànic que empraven els mossàrabs i també els muladís o indígenes renegats del cristianisme.
Els autors àrabs l’anomenaren lisan al-'aǧam i, més concretament, 'aǧamīyya ‘llengua dels estrangers’ L’heterogeneïtat etnicocultural i lingüística de la península Ibèrica motivà que no fos uniforme el llatí vulgar que s’hi propagà, diversitat que s’accentuà encara pel fet que no hi hagué cap pauta cultural durant la dominació sarraïna No hi hagué, doncs, una llengua mossàrab peninsular, sinó diversos dialectes regionals La societat mossàrab fou afectada de diglòssia, puix que, per bé que colloquialment emprés un parlar romànic, mai no l’escrivia, i totes les vivències culturals les rebia en…
Reial Club Columbòfil de Catalunya
Columbofília
Club de coloms missatgers de Sant Julià de Vilatorta.
Es fundà amb el nom de Societat Columbòfila de Catalunya el 1890 i fou la primera entitat de columbofília a tot l’Estat Del 1902 al 1931 i del 1939 al 1990 s’anomenà Reial Societat Columbòfila de Catalunya, mentre que en el període 1931-39 es denominà Societat Columbòfila de Catalunya A partir del 1990 prengué el nom actual L’impulsor i el primer president fou Diego de la Llave García, que fundà l’entitat juntament amb Sebastià Pascual, Ferran de Sagarra, Josep Sert, Bonaventura Renter i els germans Francesc i Pasqual Monravà En els seus inicis, promocionà la columbofília a Espanya, creant…
Castell de la Clua (Artesa de Segre)
Art romànic
Situació Fortificació bastida aprofitant una balma situada a la part baixa d’un single que s’alça damunt del poble de la Clua G Viiarrúbias El poble de la Clua és situat a tocar d’un congost que separa la plana del Segre de la vall d’Ariet L’espluga on hi ha el castell és situada a la part baixa d’un cingle, orientat cap al sud-oest, damunt del poble actual Mapa 33-13328 Situació 31TCG358460 Des d’Artesa de Segre hem d’agafar la carretera de Baldomar D’aquesta població surt una pista de terra que porta fins a la Clua Un corriol embardissat va fins a les restes del castell JBM Història Les…
colom roquer

Coloms roquers
CC Mike Pennington
Ornitologia
Colom, de la família dels colúmbids, d’uns 33 cm de llargada i plomatge gris-blau, amb la gola, el bescoll i el pit de color cendrós amb reflexos metàl·lics, verds i violats, i les ales travessades per dues franges negres.
Habita els indrets rocallosos o els penya-segats del litoral i nia als forats de les roques Són animals gregaris i sedentaris i llur alimentació és sobretot granívora A la primavera el mascle atreu la femella i fa una dansa nupcial traient el pap, abaixant les ales i produint un parrup característic La posta és de dos ous i l’alimentació dels petits és a base d’una substància que secreta el pap de la coloma A partir de la raça salvatge d’aquest colom s’han originat diverses races semidomèstiques, que viuen en llibertat a les ciutats, i domèstiques columbicultura Entre aquestes darreres es…