Resultats de la cerca
Es mostren 157 resultats
Marcel I
Cristianisme
Papa (308-309).
Succeí Marcellí, després de quatre anys de vacar la seu pontifícia, a causa de la persecució de Dioclecià Organitzà la ciutat de Roma, i la dividí en vint-i-cint tituli o parròquies Morí màrtir La seva festa se celebra el 16 de gener
Osroene
Territori del NW de la Mesopotàmia comprès entre el Taure i el riu Eufrates.
Província de l’imperi selèucida, fou posteriorment s II aC un regne autònom Conquerida per Trajà 116 dC, mantingué una certa autonomia, però Dioclecià l’annexà a la diòcesi d’Orient Per la seva capital, Edessa, l’Osroene fou el centre d’irradiació de la cultura siríaca
pèon | pèona
Història
Individu d’una població antiga de la Macedònia que es refugià a les altes valls del Vardar.
Subjugats pels perses i deportats a l’Àsia, vers el 360 aC envaïren la Macedònia i aconseguiren de viure amb una certa autonomia Vençuts per Lisímac, passaren posteriorment a poder dels romans Dioclecià uní llur país i la Pelagònia per formar la província de Macedonia secunda o salutaris
Nòric
Història
Nom antic de la regió montuosa situada entre el Danubi, al N, i la Rètia, a l’W.
Constituí una de les províncies Noricum de la Germània romana Rica en mines de ferro i d’or, era habitada per poblacions cèltiques Sotmesa a Roma el 15 aC, fou dividida en dues províncies Noricum ripense , a tocar del Danubi, i Noricum mediterraneum , vers el S després del regnat de Dioclecià
la Gal·lècia
Geografia històrica
Província romana amb capital a Bracara (actual Braga).
Comprenia l’extrem nord-oest de la península Ibèrica, des de Noega , a la costa càntabra, fins a Porortucale , a la costa atlàntica, al sud de Bracara i, a l’interior, els antics territoris dels galaics, dels asturs i dels vacceus Fou establerta al sIII per Dioclecià en territori de l’antiga Hispània Citerior
diòcesi
Història
Divisió administrativa a l’imperi Romà originària de les províncies orientals.
Dioclecià, al segle III, dividí l’Imperi en 12 diòcesis, cadascuna de les quals comprenia diverses províncies Tenien una funció administrativa, judicial o fiscal, però no militar Constantí en reformà la distribució Al segle IV les diòcesis foren agrupades i donaren lloc a quatre prefectures del pretori l’Orient, la Illíria, Itàlia i la Gàllia
la Tarraconense
Història
Nom donat sovint pels historiadors a la província romana que tenia oficialment el nom de Provincia Hispania Citerior, creada per l’emperador August l’any 27 aC (prenent per base, modificada, l’antiga Citerior del 195 aC), amb capital a Tàrraco (Tarragona).
El nom de Provincia Tarraconensis esdevingué oficial a la fi del s III dC, quan l’emperador Dioclecià dividí la Citerior en tres províncies Gallaecia, Cartaginensis i Tarraconensis El límit meridional de la Tarraconense fou fixat aleshores al N de Sagunt, coincidint amb la frontera del conventus Tarraconensis Aquesta divisió perdurà tot el Baix Imperi
Split
Ciutat
Ciutat de la Dalmàcia, a Croàcia.
Situada al litoral adriàtic, és el port més important de Croàcia Ben comunicada amb l’interior, manté una relació viva amb els altres centres costaners de la Dalmàcia Seu de nombroses indústries construccions navals, ciment, tèxtil, alimentària, és un centre turístic important Posseeix fonts d’aigües sulfuroses, i als seus voltants hi ha jaciments de lignit i margues argiloses Centre d’ensenyament superior És seu episcopal A 6 km hi ha les ruïnes de l’antiga Salona Fundada per soldats i pròfugs salonites ~615 dins els murs del palau de Dioclecià, fou domini bizantí fins a la…
prefecte
Història
A la Roma antiga, nom donat a alguns oficials que acomplien funcions jurisdiccionals per manament o delegació dels magistrats superiors.
Entre tots ells, es destacaven el praefectus iure dicundo encarregat de la jurisdicció de les ciutats allunyades de Roma, el praefectus urbi que havia de substituir els cònsols en llurs absències i el praefectus praetorio , delegat de l’emperador en el comandament de les cohorts pretòries Aquests darrers, sota Dioclecià, en nombre de quatre, presidiren les noves prefectures en què fou dividit l’Imperi i acompliren funcions judicials i militars
Marc Aureli Carí
Història
Emperador romà (283-285), darrer de la dinastia dels il·liris.
Succeí el seu pare Car a l’Imperi d’Occident, mentre que el seu germà Numerià administrà el d’Orient A la mort d’aquest 284 adoptà el títol de Germanicus Maximus i, després de derrotar, prop de Verona Itàlia, l’usurpador Marc-Aureli Julià, marxà contra Dioclecià, successor de Numerià a Orient, que no el reconeixia En la batalla vora el riu Marus Mèsia Superior fou assassinat pels seus soldats