Resultats de la cerca

Ensenyà a les universitats de Berlín, Rostock i Friburg Publicà una sèrie d’articles sobre la teoria musical grega, que recopilà en Mousiké und Logos 1970, obra de la qual existeix una traducció francesa A partir dels treballs del musicòleg Otto Gombosi i del pensament de Martin Heidegger, demostrà la presència en la llengua grega clàssica de la solidaritat interna que la teoria musical grega postulava entre la música, la llengua, la matemàtica i el cosmos Una de les paraules que permetia expressar aquesta identitat estructural era harmozo ajustar, d’on prové harmonia ajustament…

Investigà a fons en els arxius vaticans i catalans, i especialment a l’Arxiu Reial de Barcelona, i aprofundí sobretot els temes relacionats amb la història de la cultura i de la política internacional catalanes Fou professor a Münster, i després, durant molts anys, a Friburg Les seves obres principals són Acta Concilii Constantiensis 1896-1928, Aus den Tagen Bonifaz VIII 1902, Papstum und Untergang des Templerordens 1907 i, sobretot, les notabilíssimes Acta Aragonensia 1908-22 Fou president de la Görresgesellschaft, i per la seva iniciativa aquesta societat començà a publicar, el…

Inicià els estudis musicals a la seva ciutat natal i posteriorment es traslladà a Heilbronn, on en 1941-42 dirigí l’orquestra del teatre El 1946 es posà al capdavant de la Filharmònica de Friburg i del 1954 al 1957 es feu càrrec de la direcció musical de l’Òpera de Düsseldorf Posteriorment es traslladà a Colònia Ocupà també càrrecs de direcció musical de les òperes de Sarrebrück 1964 i Wiesbaden 1974-88 Nomenat director de la Reial Òpera d’Estocolm el 1990, el 2001 hi dirigí Les noces de Fígaro i Electra

La seva evolució intellectual, marcada successivament per l’influx de Plató, Descartes i Kant, descriu una mena d’arc que va del pol objectiu al pol subjectiu de la consciència La seva primera obra, Logische Untersuchungen ‘Investigacions lògiques’, 1900-01, es caracteritza pel descobriment i la descripció del contingut ideal del coneixement les “essències” de les coses A Ideen zu einer reinen Phänomenologie und phänomenologische Philosophie ‘Idees relatives a una fenomenologia pura i a una filosofia fenomenològica’, 1913, Formale und transzendentale Logik ‘Lògica formal i transcendental’,…

Estudià amb Günther Ramin i Kurt Thomas al Kirchenmusikalischen Institut del Conservatori de Leipzig Posteriorment fou responsable del manteniment de l’orgue de l’església de Sant Nicolau de Flensburg i, més endavant, del de la catedral de Verden an der Aller Com a pianista, començà a tenir prestigi a partir del 1936, època en la qual inicià la seva activitat pedagògica, a Kiel L’any 1942 fou nomenat director de la secció de piano de la Landesmusikschule d’Estrasburg i el 1946 ocupà el mateix càrrec a la Musikhochschule de Friburg del Brisgau Entre el 1964 i el 1974 dirigí la…

Estudià dret i economia a les universitats de Friburg i Hamburg, i es doctorà el 1971 Membre de la Christlich-Demokratische Union  CDU des del 1965, el 1972 fou elegit diputat al Bundestag, on fou secretari del grup parlamentari format pel seu partit i la CSU 1981-84 Des del 1998 fou membre de la presidència de la CDU En els governs presidits per Helmut Kohl  1982-94 fou ministre d’Afers Especials i en 1989-91 cap de gabinet i ministre de l’Interior El 1990 fou víctima d’un atemptat que el deixà paralític L’autor de l’atac fou declarat malalt mental Cap del grup parlamentari CDU/…

Es llicencià en biologia i es doctorà en ciències naturals 1974 a Friburg de Brisgòvia Treballà al laboratori de biologia molecular de Cambridge, amb Milstein, i d’ençà del 1976 treballà a l’Institut d’Immunologia de Basilea El 1984 compartí el premi Nobel de fisiologia i medicina amb NK Jerne i C Milstein, pels seus estudis sobre el control genètic de la síntesi dels anticossos, els quals han obert les portes a la consecució d’anticossos clonals contra qualsevol antigen

Estudià a les universitats de Colònia i Berlín Del 1924 al 1927 fou mestre repetidor i director d’orquestra al Teatre de Saarbrücken Durant el període 1935-62 fou clavecinista del grup cambrístic Scheck-Wenzinger, i del 1939 al 1944, professor de la Hochschule für Musik de Berlín El 1946 es feu càrrec de la direcció dels cursos d’instruments històrics a Friburg, al capdavant dels quals estigué fins el 1969 Collaborà sovint amb la Capella Coloniensis És autor d’algunes obres de música de cambra i corals, i també de lieder

Estudià germanística, música i musicologia a Berlín, Weimar i Jena Des del 1961 fou catedràtic de musicologia a la Universitat de Friburg Collaborà en el Diccionari Manual de termes musicals començat per Wilibald Gurlitt, al qual aportà bases històriques a les definicions normatives de la terminologia musical Fou editor dels "Arxius de Musicologia", i es feu càrrec de l’edició de la secció tècnica de la dotzena edició del Musik Lexikon d’Hugo Riemann La línia que descriu la seva obra és la concepció de la música com a unitat, en la qual queden recollits els contextos històric,…

Es doctorà el 1890 a la Universitat d’Estrasburg amb una tesi sobre GP da Palestrina com a compositor de música profana i després continuà els estudis a Berlín, amb JAPh Spitta El 1893 fou nomenat professor adjunt de la Universitat de Friburg, centre on restà durant trenta-vuit anys Sota el patronatge del papa Lleó XIII hi fundà l’Académie Gregorienne El 1927 fou elegit primer president de la Societat Internacional de Musicologia La seva gran obra és Einführung in die gregorianischen Melodien 'Introducció a la melodia gregoriana', el primer estudi sobre cant medieval basat en…