Resultats de la cerca

Residí uns quants anys a Amèrica Publicà els volums de narracions Raïmet de pastor 1949 i Els pells roges 1954 i el drama en quatre quadres I sant Francesc digué 1962

Situació Una vista de conjunt de l’edifici, en el qual l’obra romànica ens ha deixat només alguns fragments de mur F Junyent-A Mazcuñan L’església de Sant Feliu s’aixeca propera a les ruïnes del castell de Rodors, en un pendent abocat a la vall de la seva riera, a la banda nord-occidental del terme Long 2°04’54” - Lat 41°50’28” Per a anar-hi, cal dirigir-se a Moià, on hem d’emprendre la carretera que mena a l’Estany Poc després d’haver - passat el quilòmetre 4, just a l’hectòmetre 150, cal desviar-se a mà esquerra per tal de seguir un camí carreter senyalitzat amb un rètol, on es…

Situada dins el terme del castell o vall de Marfà En un principi hom la troba dependent de l’església de Santa Maria de Moià, però aviat s’independitzà i tingué la categoria de parròquia del terme, que encara conserva des d’abans del segle XIII passà a dependre del monestir de Sant Benet de Bages El lloc és documentat des del 939, moment en què consta l’existència de l’església, bé que sense esmentar-ne l’advocació, encara que en aquest moment s’unia a la parroquial de Moià el 985 apareix amb la categoria de parròquia i el 1066 ja tenia formada una sagrera al seu…

Situació Vista de conjunt del temple des del costat de tramuntana El temple primitiu, molt reformat, ha pogut encara fer-nos arribar alguns elements de l’obra romànica F Junyent-A Mazcuñan La parròquia de Sant Pere de Ferrerons és situada prop del mas la Granoia i presideix un conjunt d’edificacions emplaçades a la banda nord-oriental del terme i no gaire allunyades de la carretera de Manresa a Vic Long 2°07’39” - Lat 41°49’40” Per a visitar aquesta església cal emprendre l’esmentada carretera, en la qual, entre els quilòmetres 29 i 30, es troba, a mà esquerra, una pista en molt bon estat que…

Situació Un detall de la pedra amb els grafits que hi han estat gravats F Junyent-A Mazcuñan Al terme municipal de Moià, sobre un turó a 500 metres de l’ermita del mateix nom En una cota de 730 m i en posició dominant Long 2°03’42” - Lat 41°47’40” El camí per arribar-hi arrenca, a mà dreta, de la carretera de Manresa a Vic, immediatament després d’haver travessat un pont i poc abans del quilòmetre 26 Després d’un recorregut d’uns tres quilòmetres hi ha un transformador, on caldrà aturar-nos per tal de seguir, a peu, per damunt un turó que hi ha a mà dreta, on hi ha el dolmen FJM-…

Situació Vista exterior de l’església, amb la capçalera i el mur de migjorn Un edifici, les modificacions del qual s’acusen manifestament F Junyent-A Mazcuñan L’església de Sant Andreu s’alça als peus de les ruïnes del castell de Clarà al cim d’un serral que es dreça a la banda ponentina del terme, prop de la carretera de Manresa a Vic, des d’on és ben visible Long 2°04’49” - Lat 41°49’12” FJM-AMB Història Aquesta església es trobava dins l’antic terme de Moià i del castell de Clarà, al mateix lloc on s’aixecava el castell No passà de capella vinculada al castell primer i a un…

Situació Aspecte que ofereix l’exterior de la capçalera, de planta rectangular, de l’església F Junyent-A Mazcuñan Les ruïnes de Santa Eugènia, properes al mas Gomar, actualment deshabitat, s’alcen al bell mig d’un planell que s’estén a la banda ponentina del terme i que frontereja amb el termenal de Collsuspina, prop de la carretera de Manresa a Vic Long 2°09’39” - Lat 41°49’00” L’accés a aquesta capella cal fer-lo per l’esmentada carretera Poc després del quilòmetre 32, a mà dreta, hi ha el trencall on s’inicia el camí que porta a l’església, que és situada prop de la carretera FJM-AMB…

Situada dins l’antic terme del castell o vall de Marfà, en un lloc desconegut No degué passar de ser una capella rural L’església apareix esmentada el 1063 com a Santa Maria de les Illes, a la vall de Marfà, i encara torna a ser esmentada el 1067, per desaparèixer tot seguit de la documentació De l’edifici no se’n sap res És possible que l’església actual de la Mare de Déu de la Tosca, aixecada de bell nou el 1639, ho fos al mateix indret on hi havia hagut aquest temple primitiu Hem inclòs les esglésies de la vall de Marfà juntament amb les de Moià, pel fet de tractar-se d’una…

Situada dins l’antic terme del castell de Clarà i de la vila de Moià No degué passar de capella rural L’església apareix citada el 1057, al segle XIII apareix com a Sant Jaume de la Plana, i el 1299 un grup de donats s’aplegava al seu entorn L’edifici actual no sembla que conservi res de l’antiga construcció romànica

D’ascendència valenciana i portuguesa, el 1540 anà amb el seu pare a Portugal, on el seu avi patern era al servei de Joan III Aquest l’envià a Flandes i el recomanà a Anthonis Moor De nou a Portugal, continuà tenint molta relació amb aquest país, fins al punt de passar per portuguès és conegut amb el nom d' Alonso Sanches — o Sánchez — Coello El 1555 era a Castella, i dos anys més tard entrà en contacte amb la cort, a la qual ja sempre restà vinculat, primer a Valladolid i Toledo i després a Madrid, com a pintor de cambra, càrrec en què succeí el seu mestre Moor Assolí una posició acomodada…