Sant Andreu de Clarà (Moià)

Situació

Vista exterior de l’església, amb la capçalera i el mur de migjorn. Un edifici, les modificacions del qual s’acusen manifestament.

F. Junyent-A. Mazcuñan

L’església de Sant Andreu s’alça als peus de les ruïnes del castell de Clarà al cim d’un serral que es dreça a la banda ponentina del terme, prop de la carretera de Manresa a Vic, des d’on és ben visible. Long. 2°04’49” - Lat. 41°49’12”. (FJM-AMB)

Història

Aquesta església es trobava dins l’antic terme de Moià i del castell de Clarà, al mateix lloc on s’aixecava el castell. No passà de capella vinculada al castell primer i a un mas després. El lloc de Clarà és documentat des del 915, però l’església no apareix documentada fins al 1298. Inicialment degué dependre del castell si bé no sabem si en aquest segle XIII adquirí categoria de parròquia, ja que se citen uns rectors de Sant Andreu de Clarà, funció que encara conservava el 1438. Després passà a capella rural a cura del mas Coromines, situació en què es trobava el 1685, quan el bisbe Pasqual la visità i manà d’enguixar l’interior. Més tard, el 1854, davant l’estat ruïnós, hi fou prohibit el culte si hom no procedia a una restauració que no es feu fins al 1870, quan l’hereu del mas Coromines, el notari Joaquim Otzet i Coromines, la reformà tant que gairebé la feu nova; s’aprofità, no obstant, tot l’absis i una bona part de la nau romànica, i feu construir una cripta-panteó amb accés exterior on fou enterrat a la seva mort, l’any 1900. Actualment segueix en culte sense regularitat. (ABC)

Església

L’edifici inicialment era una construcció romànica obrada cap a les darreries del segle XI i principis del XII, que constava d’una nau única, coberta amb volta de canó i rematada, a llevant, per un absis semicircular cobert amb un quart d’esfera, al centre del qual s’obria una finestra de doble esqueixada, coronada amb un arc de mig punt adovellat. Bé que l’any 1685 fou enguixada interiorment, fou, tanmateix, a l’any 1870 quan aquesta petita església va ésser totalment transformada, tot i que, com ja hem dit a l’apartat d’història, en refer-la, hom aprofità una bona part dels murs de la nau i la totalitat de l’absis, els quals, però, foren sobrealçats i enlluïts. En portar a terme aquestes obres, fou necessari consolidar i refermar el temple mitjançant l’adossament d’uns contraforts al mur de migdia, els quals tenen la mateixa alçària que els murs de la nau. El mur frontal, on s’obre la portalada i un petit rosetó, ambdós incorporats modernament al temple, és el que acusa més les modificacions i és, també, el que més s’allunya de l’obra original.

L’aparell corresponent a la construcció primitiva ha estat fet amb blocs de pedra que es disposen ordenadament en filades.

L’estat de conservació de l’edifici és bo, bé que tant la nau com l’absis són reforçats amb uns tensors de ferro. (FJM-AMB)

Bibliografia

  • Antoni Pladevall: Capelles i Santuaris del bisbat de Vic. Sant Andreu de Clarà, a “Full Diocesà”, núm. 3377, Vic 4 de gener de 1975.