Situació
Vista de conjunt del temple des del costat de tramuntana. El temple primitiu, molt reformat, ha pogut encara fer-nos arribar alguns elements de l’obra romànica.
F. Junyent-A. Mazcuñan
La parròquia de Sant Pere de Ferrerons és situada prop del mas la Granoia i presideix un conjunt d’edificacions emplaçades a la banda nord-oriental del terme i no gaire allunyades de la carretera de Manresa a Vic. Long. 2°07’39” - Lat. 41°49’40”.
Per a visitar aquesta església cal emprendre l’esmentada carretera, en la qual, entre els quilòmetres 29 i 30, es troba, a mà esquerra, una pista en molt bon estat que passant pel mas de la Granoia mena a l’església. El recorregut des de la carretera fins a Ferrerons és d’uns dos quilòmetres. Aquesta pista porta a Montjoia, nom que figura al rètol indicador que hi ha a l’inici del trencall. (FJM-AMB)
Història
Aquesta església es trobava dins l’antic terme de Moià i del castell de Clarà, al lloc de Ferrerons. Molt aviat adquirí la categoria de parròquia, que conserva encara avui. Depengué primerament de la parroquial de Moià i després d’una època d’independència fou unida a la canònica de l’Estany, per tornar a obtenir la llibertat amb la dissolució de la vida canonical a l’Estany.
El lloc de Ferrerons és documentat des del 951, si bé l’església de Sant Pere apareix esmentada el 939 en l’acta de consagració de l’església de Santa Maria de Moià, a la qual fou unida. La dependència no degué durar gaire, car al 1063 figura com a parròquia independent, situació que ha mantingut sempre, si bé al 1260 fou subjectada a la canònica de l’Estany, lligam que durà fins al 1592 quan el papa extingí la vida canonical en general i també a l’Estany.
L’edifici primitiu anterior a l’actual i del qual només resten alguns vestigis, fou refet i el dia 1 de juny de 1110 consagrat de nou, i prengué a vegades el nom de Sant Pere de Vilalta. L’església fou reedificada de nou el 1763, bé que aprofitant una part dels antics murs romànics i la torre campanar, bastida al final de l’època romànica. Actualment segueix tenint culte com a parròquia de Ferrerons. (ABC)
Acta amb la rodalia de la parròquia de Sant Pere de Vilalta, o de Ferrerons (1 de juny de 1110)
Diu ésser la delimitació que dona el bisbe de Vic a la parròquia en la data citada al moment de la consagració.
"Terminus orientis ecclesie Sancti Petri de Vilalta incipit in Podio supra campum Sancti Andree et in serra de Armendannos, et transit per ipsam serram in montem de Pol, et descendit per ipsam serram et pervenit ad ecclesiam Sancte Eugenie, et desinit in ipso honore de Berengarono de Serra et vadit in ipso manso antiquo de Cladelles, et descendit per ipsum torrentem de Massanera usque in ipso rivo de Cladelles.
Terminus meridiei incipit in podio de Torredela, et in strata Francisca, et inde vadit per ipsam viam in collo de Granoya, et transit supra alodium Sancti Andree de Clarano, et vadit in ipso fonte, et descendit per ipsum torrentem, et vadir usque in capite closo de Radulfo, et descendit per collo Circulo usque in podio supra mansum de Planella, et in campo de Marco.
>Terminus de occidente parroquie de Ferrerons ab ipso gradu de ipso Guadel et torrente quem vocant Mal, ascendit in ipso collo mansi Poncii Lobera, de parte occidentis, et per comellarium ad podium de Erabona, et descendit infra alodium mansi de Ulmo, et descendit usque in torrentem de Boscho de Iudeis.
Terminus autem circii in podio de Espesosa, et descendit per ipsos singulos de Miro Guillermi, et per ipsum torrentem de Casadevals, et transit in fonte de Guilaberto de Ruvira, et ipso morral super molendinum de Triador, et descendit super domos de vinea Bernarda, et vadit super illam triliam ad torrentem de Tresserra, et ascendit per ipsum rivum usque in honorem Guilaberti de Ruvira ad ipso supra mansum de Conaminas et in manso Mijano et descendit per ipsum quercum paratum de fonte Salice, et in collo de Boscho vinario et in collo de Fossis.
Kalendas iunii 1110."
Arxiu Altarriba, carpeta 16, papers solts infolio.
Còpia del Sr. Josep M. Pericas, extreta d’un procés.
Document propietat d’A. Pladevall.
Traducció
"El terme oriental de l’església de Sant Pere de Vilalta comença al Puig sobre el camp de Sant Andreu i la serra d’Armendans i passa per la mateixa serra cap a la muntanya de Pol i baixa per la serra i arriba a l’església de Santa Eugènia i limita amb l’heretat de Berenguer de Serra i va cap al mas de Cladelles i baixa pel torrent de Maçanera fins el riu de Cladelles.
El terme meridional comença al puig de Torredela i al camí francès, va per aquest camí cap al coll de Granyola i passa sobre l’alou de Sant Andreu de Clarà i va cap a la font i baixa pel torrent i va fins a la tanca de Radulf i baixa pel coll Círcol fins al puig sobre el mas de Planella i el camp de Marc.
El terme de ponent és la parròquia de Ferrerons des del grau de Gaudel i el torrent que anomenen Mal, puja pel coll del mas de Ponç Llobera i per les comelles va fins al puig d’Erabona i baixa per sota l’alou del mas d’Om i pel torrent del Bosc dels Jueus.
El terme a cerç és el puig d’Espesosa i baixa pels cingles de Miró Guillem i pel torrent de Casadevalls i passa cap a la font de Gilabert de Rovira i pel morral sobre el molí de Triador, i baixa per sobre les cases de la vinya Bernarda i va per sobre el camp trillat cap al torrent de Tresserra i puja pel riu fins a la finca de Gilabert de Rovira cap a sobre del mas de Conamines i el mas Mitjà i baixa per l’alzinar que hi ha al costat de la font del Salze i el coll de Bosc ple de vinyes i el coll de Fosses.
Calendes de juny de 1100."
(Traduït per Paquita Sellés i Verdaguer)
Església
Pel que resta apuntat a l’apartat d’història, hom ja pot deduir-ne com ha d’ésser ben poc el que resta d’aquest edifici. En efecte, les diverses transformacions i reformes hagudes al llarg dels anys feren perdre una part important de l’aspecte original d’aquesta església. D’entre els vestigis que han romàs d’època romànica cal destacar una part del mur de ponent i també un tros de campanar, aixecat probablement el segle XIII. Aquest campanar encara deixa veure a una de les seves cares dues finestres geminades. (FJM-AMB)
Bibliografia
- G. Aymamí i Domingo: Sant Pere de Ferrerons, a “Full Informatiu del Romànic”, núm. 18, Artestudi Edicions, Barcelona 1979.