Resultats de la cerca

Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona 1957 i en ciències econòmiques per la de Ginebra 1960, estigué vinculat amb iniciatives com el consorci dels industrials cotoners SECEA, el Banc Industrial de Catalunya i el Cercle d’Economia, a més de ser un collaborador habitual en diversos mitjans de comunicació, i de participar en la posada en marxa de TV3 i del diari El Observador L’any 1973 participà en la fundació del PSC-Reagrupament de Josep Pallach La seva activitat més coneguda, però, fou la que dugué a terme com a gerent del FC Barcelona entre el 1970 i el 1973, sota la…

Començà al Mollet i amb motiu del servei militar jugà al Ceuta 1941-43 De retorn a Catalunya jugà una temporada 1943-44 amb el Sabadell a primera divisió En la temporada 1944-45 ingressà al FC Barcelona i s’hi estigué fins a l’edició 1949-50 Jugava de mig volant i també de lateral esquerre Amb el Barça disputà 198 partits i marcà 5 gols Fou tres vegades campió de Lliga 1945, 1948, 1949, una de la Copa Llatina 1949, una de la Copa d’Or 1945 i una altra de la Copa Eva Duarte 1948 Posteriorment, jugà al Saragossa 1950-54 Fou vuit vegades internacional i participà en la Copa del Món del Brasil…

Es llicencià en filosofia a la Universitat de Barcelona Posteriorment amplià els estudis a París, on era quan esclataren els  fets de Maig Fou professor ajudant a la Universitat de Barcelona 1970-71 i director de la Fundació Jaume Bofill 1972-2001, i en el període 2000-09 fou nomenat síndic de greuges de la Universitat Autònoma de Barcelona Fou president d’Opinió Catalana, a més de membre del consell consultiu del Patronat Català pro Europa , de la junta de govern del Centre UNESCO de Catalunya UNESCOCAT i del patronat de la Fundació Consell de la Informació de Catalunya Cristià crític amb…

Conegut en l’ambient del futbol amb el nom de Gonzalvo III , fou el darrer de tres germans futbolistes professionals Juli i Josep Gonzalvo Començà la seva trajectòria futbolística al CF Mollet 1932 i posteriorment fitxà pel CE Europa El 1940 passà a formar part del FC Barcelona, equip amb el qual jugà durant dotze anys de migcampista, disputà 331 partits i marcà 56 gols Abans de debutar amb el Barça el 1942, però, jugà una temporada amb el Real Zaragoza 1941-42, on coincidí amb els seus dos germans futbolistes i ascendí a primera divisió Considerat un dels millors futbolistes catalans, el seu…

La Masia de Can Planes, havia estat una antiga residència pagesa construïda el 1702 Els anys cinquanta fou comprada pel FC Barcelona quan el club adquirí els terrenys per a la construcció del seu estadi En principi fou utilitzada com a taller de confecció de la maqueta i lloc de treball d’arquitectes i constructors del Camp Nou Una vegada inaugurat l’estadi 1957, la casa deixà de ser utilitzada, i durant l’etapa presidencial d’Enric Llaudet fou remodelada i passà a ser la seu social inaugurada el 26 de setembre de 1966, després d’abandonar les dependències de Via Laietana El seu limitat espai…

Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, fou secretari del consell d’administració de Banca Catalana Desenvolupà la seva activitat principalment en el món de l’esport, a partir sobretot de la vinculació amb el Futbol Club Barcelona , del qual fou directiu en les presidències d’Agustí Montal i Raimon Carrasco 1969-77 Entre d’altres, tingué un paper destacat en la catalanització del club amb motiu dels actes del 75è aniversari, en el fitxatge de Johan Cruyff i en l’informe que desarticulà el frau de jugadors suposadament amb doble nacionalitat 1973, que finalment permeté…

Fou constituïda a Barcelona el 28 de juliol de 1928 amb el nom de Cinematográfica Nacional Española Sociedad Anónima pel comerciant Vicenç Montal i Comelles i el banquer Ernesto Carpi Gentilli També foren fundadors i membres del Consell d’Administració Mariano de Foronda y González-Villarino primer president, l’excapità general de Catalunya, Emili Barrera segon president, i gent del món cinematogràfic com Joan Verdaguer i Mota, Joaquim Cabot i Rovira, Pedro Sacrest Dusol, Eduard Vilaseca i Marín, Josep de Caralt i Sala, Antonio Ledesma Álvaro o Abelard Trilla i Balagué El patrimoni de la…

La primera escola fou oberta a Figueres el 1829 Entrà en contacte amb els escolapis Jacint Feliu i Agustí Casanovas, que orientaren la seva obra cosa que explica el nom usual d’escolàpia El 1860 fou reconegut com a institut religiós, i les constitucions foren aprovades el 1887 El govern les reconegué com a corporació docent el 1865 De Catalunya es difongueren per Espanya i des del 1863 començaren a expandir-se per Amèrica Des del 1950 s’establiren també al Japó, les Filipines, el Senegal, Guinea Equatorial, Guinea-Bissau, Itàlia i Polònia El 1996 eren presents a Cuba, Brasil, Argentina,…

El mètode tradicional Adoberia de Joan Vives, a Igualada, en una fotografia de començament de segle Interior de l’adoberia de Vicenç Montal i Comelles, a Barcelona, en una fotografia de començament de segle El procés d’adobar una pell és conegut des de l’antiguitat Es tracta del conjunt d’operacions a les quals cal sotmetre la pell per tal de transformar-la en una matèria que, a més de no ésser putrescible, posseeixi el tacte, la resistència i les propietats que necessiten els objectes als quals va destinada calçat, vestits, marroquineria, corretges, etc El procediment es…

La fàbrica de Sant Quirze de Besora postal de principi de segle Els Guixà eren igualadins que s’installaren a Sant Quirze de Besora per tal d’aprofitar la força del Ter L’empresa Filatures Guixà SA s’anunciava l’any 1927 com la més antiga d’Espanya Possiblement tenia raó si ens remuntem als orígens segons els llibres de comptabilitat en poder de la família Aquesta esmenta el 1777 com l’any en què comença la nissaga Consta que Josep Guixà i Tous tenia una empresa industrial a Igualada el 1815 i que el 1822 comprava cotó de Motril per filar a casa seva Aquest Josep Guixà es dedicava encara a la…