Resultats de la cerca

Es formà sota el mestratge de Joan Maluquer de Motes i Miquel Tarradell a la Universitat de Barcelona, on es doctorà en geografia i història l’any 1986 Fou cap de la Secció d’Inspecció Tècnica i Programació del Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya 1980-83 i collaboradora tècnica del Servei d’Arqueologia a Lleida 1983-87 És professora titular de prehistòria a la Universitat de Lleida Ha estat directora del Museu d’Arqueologia de Catalunya 2005-07 El seu treball de recerca s’ha centrat en l’estudi de les poblacions protohistòriques de Catalunya, sobretot a la zona de…

Es formà a la Universitat de Barcelona, on fou deixeble de J Maluquer de Motes i de M Tarradell i on es doctorà el 1985 Professor de la Universitat de Lleida 1986-2009, és catedràtic d’arqueologia de la Universitat Rovira i Virgili des del 2010 i investigador de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica Expert en arqueologia urbana i en divulgació del patrimoni, ha estudiat el món grec i romà a Catalunya a les ciutats d’Empúries i Tàrraco, i també la influència del món clàssic en la cultura ibèrica Ha publicat, amb altres autors,  Ampurias romana Historia, arquitectura y…

La sembra sol ésser efectuada a la primavera o a l’estiu, llevat de la dels vegetals que resisteixen el fred de l’hivern Les llavors grosses han d’ésser enterrades a més profunditat que les petites Les llavors poden ésser sembrades a raig de cabàs o a grapats sembra a ruix , sembra a eixams , sembra a pols, , sembra a grapat o sembra a barreig , dipositant-ne algunes a cadascun dels clots fets a terra expressament sembra a mates , sembra a poms , sembra a motes , sembra amb paló , sembra a palot , sembra al colpet, sembra a cavulls o sembra a caveguell i tirant les llavors,…

Deixeble de Lluís Pericot, Joan Maluquer de Motes i Eduard Ripoll Fou director del Museu Arqueològic Luis Siret d’Almeria 1971-72 i del Servei d’Investigacions Arqueològiques i Prehistòriques de la Diputació de Castelló des de la seva fundació 1975 fins a la seva jubilació Fou fundador 1974 i director de la revista Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló i de les Monografies de Prehistòria i Arqueologia Castellonenques Dirigí la secció d'Arqueologia del Museu de Belles Arts de Castelló Excavà nombrosos jaciments prehistòrics i protohistòrics, entre els quals cal…

Es formà, sota el mestratge de Joan Maluquer de Motes, Pere de Palol i Miquel Tarradell, a la Universitat de Barcelona, on es doctorà l’any 1982 És investigadora a la seu de Girona del Museu d’Arqueologia de Catalunya Ha desenvolupat una intensa activitat de recerca, centrada en l’estudi del bronze final, primera edat del ferro i període ibèric a la Catalunya nord-oriental, on ha dirigit nombroses excavacions Puig Castellet de Lloret de Mar, la Fonollera de Torroella de Montgrí, Mas Castellar de Pontós, entre d’altres Entre les seves nombroses publicacions cal destacar La…

Desenvolupament enciclopèdic Romangué sota la gestió i direcció del Servei de Publicacions de l’IEI i comptà amb el suport de la Diputació Provincial de Lleida i del CSIC Comptà amb les seccions següents història, historiografia, geografia, art, arqueologia, hagiografia, mariologia, dret, folklore, pedagogia, filologia, crítica literària, geologia, botànica i agricultura sempre referides a les terres lleidatanes El director i ànima de la revista durant els quaranta primers anys 1943-83 fou Josep Alfons Tarragó i Pleyan, secretari general de l’IEI 1942-77 En els seus darrers números s’edità en…

Situació La mota era situada a l’oest de Sant Nazari, uns 500 m a l’est de la “carrera de Carles” de Carlemany, que coincideix amb la Via Domiciana, l’antiga via romana que travessava la plana del Rosselló de nord a sud Era immediatament al costat de la riera de la Fossella i a uns 300 m del mas de Rocabruna Al costat de la mota també passava un camí antic que provenia d’Alenyà al sud i es dirigia cap a la Tet i la Salanca Sembla que controlava el pas de la Fossella, que es realitzava mitjançant un gual Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 40’ 12” N - Long 2° 59’ 31,2” E S’hi pot…

Instruccions per a la collocació d’esclaus en un vaixell, sd MMB L’entrada dels catalans dins de l’imperi espanyol a Amèrica es produí molt tard, al segle XVIII Ara bé, cap al final del set-cents diverses colònies de catalans s’havien consolidat notablement en alguns enclavaments americans, en particular a les àrees del Carib, el golf de Mèxic i el Riu de la Plata En les primeres dècades del segle XIX aquesta presència de catalans s’intensificà, la qual cosa va comportar un augment de la seva importància econòmica Dos factors ho justifiquen la penetració important dels catalans en el tràfic d…

Desenvolupament enciclopèdic Anualment n’apareixen dos números, cadascun dels quals dividit en quatre seccions bàsiques articles, notes d’investigació, debats i recensions de llibres La llengua de comunicació és el castellà, encara que, atenent a una pretensió internacionalista, s’inclou un resum en anglès per a cadascun dels articles Des dels seus inicis, contribuí a millorar el coneixement i la difusió de la indústria moderna no només des de la perspectiva dels factors econòmics i tecnològics, sinó també amb relació als aspectes socials, polítics i culturals que han tingut un paper…

Primitivament el poble de Banyuls només s’estenia pel cim del puig del Mas, situat a una distància d’uns 1 500 m de la mar No fou fins al segle XIII que el poble va començar a tenir un important creixement i a estendre’s vers la mar i cap al seu port En aquest cas, el nom “Munt de la terra”, que sembla molt sovint una elevació de terra que correspon a motes medievals, només s’ha conservat fins al començament d’aquest segle, gràcies a la tradició oral L’any 1833, L Martinet escrivia “Al cim del monticle on s’alça el poble vell de Banyuls hi havia un bony de terres que s’hi havien…