Resultats de la cerca
Es mostren 41 resultats
Amparo Rivelles Ladrón de Guevara
Teatre
Actriu castellana.
Filla de l'actor valencià Rafael Rivelles i Guillén i de l'actriu María Fernanda Ladrón de Guevara, debutà a Barcelona amb només tretze anys amb la companyia de la seva mare, amb la comèdia Siete Hermanas , de Leandro Navarro Dos anys més tard, el 1941, féu la primera aparició en el cinema amb Mari Juana Amb el nom artístic d’Amparito Rivelles, féu una carrera espectacular, vinculada habitualment a l’empresa Cifesa, amb els films Malvaloca 1942, El clavo 1944, Espronceda 1945, Eugenia de Montijo 1945, Angustias 1947, Sabela de Cambados 1949 amb la seva mare i Alba de América 1950 En aquests…
Fernando Rey

Fernando Rey
© Fototeca.cat
Cinematografia
Nom amb què és conegut l’actor cinematogràfic Fernando Casado d’Arambillet.
La Guerra Civil Espanyola l’obligà a interrompre els estudis d’arquitectura Començà la carrera d’actor en el teatre i passà aviat al cinema, com a extra El seu primer paper important fou a Eugenia de Montijo 1944, de José Luis Rubio Posteriorment esdevingué un dels actors més cotitzats del cinema espanyol de postguerra i protagonitzà, entre d’altres, Locura de amor 1948 i Agustina de Aragón 1950, de Juan de Orduña i Cómicos 1954, de José Luis Bardem Posteriorment actuà en un gran nombre de produccions, entre les quals cal destacar La Duda 1972, premi al millor actor al Festival de Sant…
Gerard Vàzquez i Illa
Teatre
Dramaturg.
Llicenciat en psicologia, especialitat de psicologia clínica, per la Universitat de Barcelona, com a dramaturg es formà tant en seminaris i cursos com en el teatre amateur i universitari El 1995 publicà Tiempo de ensayo , obra amb la qual guanyà el premi SGAE de teatre i que el 1996 aparegué en català amb el nom de Cansalada cancellada El 1999 estrenà aquesta obra amb la companyia Magma Teatre, fundada per ell juntament amb Marta Guzmán i Robert Torres el 1998 amb motiu de l’estrena de la seva obra Magma premi Born de teatre 1997 La companyia també posà en escena els seus textos Cançons d’…
,
Josep Lluís Moll
Música
Teatre
Actor i cantant.
Conegut per Fortunio Bonanova De jove es dedicà al periodisme, on fou redactor de “Tempo” Format a Barcelona, estudià dret a la Universitat de Barcelona i música al Conservatori Reial Com a cantant, debutà a l’Òpera de París, i actuà per tot Espanya, Itàlia i Moscou En el camp del cinema, interpretà a Barcelona el Don Juan Tenorio de Ricard de Baños 1921 Defensor teòric de l’avantguardisme signà a Mallorca el Manifest de l’Ultra 1921 amb Jorge Luis Borges, Joan Alomar i Jacob Sureda Estrenà a Barcelona el Socrate d’Erik Satie El 1923, anà a Buenos Aires, on representà Doña Francisquita,…
Josep Maria Pou i Serra

Josep Maria Pou i Serra
© Teatre Romea/David Ruano
Teatre
Actor.
Cursà estudis d’interpretació a la Real Escuela Superior de Arte Dramático de Madrid Ha treballat en diverses companyies de Madrid i de Barcelona en muntatges com Las galas del difunto i La hija del capitán 1978, de Valle-Inclán La verdad sospechosa 1991, de Ruiz de Alarcón Desig 1991, de JM Benet i Jornet, o Àngels a Amèrica 1996, de Tony Kushner Posteriorment ha protagonitzat Arte 1998, de Y Reza, dirigida per JM Flotats Celobert 2003, de D Hare, en versió de F Madico El Rei Lear , de W Shakespeare, sota les ordres de C Bieito Su seguro servidor, Orson Welles , sota la…
Fortunio Bonanova
Música
Cinematografia
Actor i cantant mallorquí.
Vida El seu nom autèntic era Josep Lluís Moll Estudià dret i música a Barcelona, on estrenà el Socrate d’Erik Satie Defensor de l’avantguardisme, signà a Mallorca el Manifest de l’Ultra Baleares ,1921 amb Jorge Luis Borges, Joan Alomar i Jacob Sureda El 1921 es donà a conèixer com a baríton d’òpera i es traslladà a Barcelona, on debutà com a protagonista de Don Juan Tenorio 1921-22, Ricard de Baños El 1924 viatjà per Hispanoamèrica amb la companyia de sarsuela d’Amadeu Vives A Buenos Aires, estrenà les sarsueles Doña Francisquita , Maruxa i La canción del olvido El 1925 formà companyia…
,
Jacques François Antoine Ibert
Música
Compositor francès.
Vida Rebé la primera formació musical dels seus pares Començà els estudis d’art dramàtic i a vint anys ingressà al Conservatori de París, on estudià amb E Pessard harmonia, A Gédalge contrapunt i fuga i P Vidal composició Després de participar en la Primera Guerra Mundial, el 1919 guanyà el Premi de Roma amb la seva cantata Le poète et la fée Durant la seva estada a la Villa Medici compongué les seves primeres obres importants La ballade de la geôle de Reading 1920, Escales 1922 -ambdues per a orquestra- i Histoires 1922, per a piano De tornada a França, aconseguí renom amb les obres…
Carles Guinovart i Rubiella

Carles Guinovart i Rubiella
Ajuntament de Girona (CC BY-NC-ND 3.0)
Música
Compositor i pedagog musical.
Vida i trajectòria Format al Conservatori Municipal Superior de Música de Barcelona, fou deixeble de J Zamacois, J Poch, X Montsalvatge i A Ros Marbà Posteriorment es traslladà a París, on assistí a classes particulars de piano amb Ch Sénart Participà en els Cursos Internacionals de Darsmtadt del 1972, tot interessant-se per l’obra de compositors com O Messiaen, K Stockhausen i G Ligeti Amb Messiaen estudià anàlisi musical el 1975, al Conservatori Nacional de Música de París Fou fundador dels Cursos Internacionals de Música de Girona 1984-96, cofundador de l’Associació Catalana de Compositors…
,
documental
Cinematografia
Gènere cinematogràfic deslligat del cinema de ficció que presenta la realitat amb una finalitat bàsicament informativa.
Tot i que el documental nasqué amb el cinema —els primers films dels germans Lumière eren documentals— i que els anglesos el concretaren amb una sèrie de films sobre l’exèrcit i la indústria, l’autèntic documental aparegué amb Nanook of the North 1922, de Robert J Flaherty Buñuel i els documentalistes nordamericans dels anys trenta conrearen el documental de denúncia social A França han estat produïts documentals de divulgació científica, com els de Jacques-Yves Cousteau, línia que també ha estat seguida a Alemanya Després de la Segona Guerra Mundial adquirí un gran apogeu el documental d’art…
Sant Vicenç del Castell de Cardona
El monestir de Cardona
© Fototeca.cat
Església
Església canonical del municipi de Cardona (Bages), dins el clos del castell de Cardona.
Hom té notícia de l’existència de l’església de Sant Vicenç el 980, però l’edifici romànic que ha perdurat fins avui prové de la iniciativa de restauració de la canònica impulsada per Bermon a instàncies de l’abat Oliba La construcció de la basílica s’inicià poc abans de la mort de Bermon 1029 i fou consagrada el 1040 pel seu germà, el vescomte d’Osona i bisbe d’Urgell Eribau El 980 hi vivien diversos clergues comunitàriament, però les intromissions dels vescomtes d’Osona-Cardona en desbarataren la primitiva organització religiosa, que fou refeta el 1019 pel vescomte Bermon, aconsellat per l…