Resultats de la cerca

S'estenia des de Pella, al nord, fins a Maqueront, al sud Durant el govern de Joan Hircà 76-67 i 63-40 aC, formà part de la seva etnarquia, i en el d’Herodes el Gran 40-4 aC fou atribuïda al seu germà Ferora per August A la mort d’Herodes, un esclau seu, anomenat Simó, s’hi proclamà rei Restablerta la situació, Herodes Antipas 4 aC-40 dC heretà del seu pare la tetrarquia de Galilea i Perea i en fortificà una de les viles, Beth-Haram, per oposar-se a les incursions dels nabateus Sota Agripa II 50-100 dC, algunes parts de Perea foren incorporades 54 o 55 dC al seu regne per Neró

Conserva més de set quilòmetres i mig de documentació produïda entre els segles XI i XX i una rica biblioteca formada per bibliografia de les comarques gironines, la biblioteca personal de Josep Pella i Forgas i una hemeroteca de més de quatre-cents cinquanta títols Els seus fons més importants provenen de la Generalitat de Catalunya, de l’administració perifèrica de l’estat, de l’administració local arxius municipals de Celrà, Medinyà, Quart, Sant Julià de Ramis i Diputació de Girona, del corregiment de Girona, de l’administració reial i de districtes notarials a més, també…

Pertangué al cos d’arxivers i bibliotecaris Creà i dirigí el Museu Provincial d’Antiguitats de Barcelona i en publicà un catàleg 1888 Publicà i dirigí, amb Josep ↑ Pella i Forgas , la “Revista Histórica Latina” 1874-77, i promogué la “Revista de Ciencias Históricas” i la “Revista Crítica de Historia y Literatura” És autor del Diccionario biográfico y bibliográfico de escritores y artistas catalanes del siglo XIX , en dos volums 1889-95, una obra discutida en el seu moment, però de consulta útil Publicà manuals de dret i nombrosos treballs de caràcter tècnic i erudit, entre els…

Doctor en Història per la Universitat de Girona 1994, esdevingué arxiver municipal Ha centrat les seves línies de recerca en l’àmbit de l’arxivística i de la història de la comunicació És autor de més d’una dotzena de llibres, com Arxius i recerca històrica 1994, La dictadura de Primo de Rivera 1923-1930 1995, El periodisme 1996, Josep Pella i Forgas i el catalanisme 1997, L’illa dels somnis L’emigració de Begur a Cuba al segle XIX 1999 i El Autonomista el diari dels Rahola Els orígens del periodisme modern a Girona 1898-1939 2000 També ha dirigit l’obra collectiva Història de…

Poques són les notícies que hom coneix de la seva vida Segons Plini, tingué com a mestres Demòfil d’Himera i Neseu de Tassos Anà de jove a Atenes vers el 425 aC, i treballà a Crotona Magna Grècia, a Pella i probablement a Efes Fou amic de Sòcrates D’entre les seves obres —un Zeus acompanyat dels altres déus, un Eros coronat de roses, retrats de Pan, Menelau, d’un atleta, d’una vella, etc—, la tradició parla amb entusiasme d’una Helena, al temple de Crotona, i sobretot de la Família dels centaures Hom diu també que Arquelau de Macedònia el recompensà esplèndidament per la…

És disputada per vaixells monobucs tipus IMOCA Open 60 de 18 m d’eslora, amb dos tripulants, i organitzada per la Fundació per la Navegació Oceànica de Barcelona i l’OC Events La primera edició, amb participació de nou equips, tingué lloc el 2007 i els vencedors foren el francès Jean-Pierre Dick i l’irlandès Damian Foxall, integrants de l’equip Paprec-Virbac 2 També hi participaren els catalans Guillem Altadill i Albert Bargués El primer formà part de l’equip Estrella Damm amb el nord-americà Jonathan McKee, i el segon, de l’ Educació sense Fronteres amb la francesa Servane Escoffier La…

No hi ha gairebé notícies directes de l’existència d’un castell a Bàscara, vila que depenia, des d’almenys el segle IX, dels bisbes de Girona La possessió d’aquesta població fou molt discutida ja a l’alta edat mitjana i, així mateix, al llarg de la restant època medieval i àdhuc posteriorment, a causa de la seva situació, que féu que Bàscara tingués un paper estratègic considerable Segons Josep Pella i Forgas Historia del Ampurdán , Barcelona 1883, pàg 507, el comte Hug d’Empúries atacà, l’any 1225, el castell de Bàscara A la baixa edat mitjana, aquesta població, que tingué un…

Abans de l’any 1290, s’havia construït a Palamós un palau, situat al Pedró, a la part més alta del turó on hi ha actualment el poble En aquesta data, segons Josep Pella i Forgas, el rei donà permís a Guillem Baster perquè pogués fer obres i millores en aquest palau, que havia de servir com a habitatge del monarca quan fos en aquest lloc L’any 1327, el rei Jaume II anomenà aquest edifici com a “ hospitium sive palatium nostri loci de Palamors” En aquesta època, el palau reial palatium regium era tingut pel rei per Guillem Bru de Girona L’any 1327, era en mans de Bernat Pallarès,…

Durant el segle XIII, alguns dels membres de la família Torroella s’anomenaven Montgrí Així, l’any 1209, trobem documentat un Pere de Montgrí, germà de Ponç Guillem de Torroella Així mateix, el bisbe Guillem de Montgrí, el 1235, organitzà la conquesta de l’illa d’Eivissa D’això, no en podem inferir, però, automàticament, que en aquest moment ja hi hagués una construcció o una fortificació —secundària amb relació al castell de Torroella— en aquesta muntanya empordanesa del Montgrí, tot i que tampoc no ho puguem rebutjar totalment Hom sap, però, prou bé quan es construí la gran fortificació que…

Situació Les ruïnes d’aquesta capella són situades a la banda de llevant del cim on es troba el castell, i en bona part fora del seu recinte murat Mapa 38-15394 Situació 31TDG728104 CMR-EJC Història Aquesta capella, amb la titularitat típica d’una ca-pella castellera, té una història que es confon amb la del castell Existia certament al segle XII, i va perdre importància i va deixar de tenir culte, a l’igual que el castell, al segle XV Les escasses notícies que se’n coneixen provenen de llegats piadosos APF Església Si s’ha de jutjar pels vestigis conservats, sembla que havia…